Jose Rafael Pascual en Arriben Bandes

Dimecres 8 de maig, al Museu Valencià d'Etnologia, el compositor Jose Rafael Pascual Vilaplana participava en el cicle de conferències de l’exposició Arriben Bandes, amb la xerrada titulada “La música festera de moros i cristians: Aproximació a la història d’un gènere bandístic”.

Jose Rafael, és un dels compositors, directors i pedagogs que més descollen en la defensa del moviment bandístic valencià. Amb una carrera farcida d’èxits i reconeixements internacionals en el món de la direcció i la composició, és també un apologeta dels gèneres festers morocristians. Cal recordar com, fou alma mater i president fundador de l’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC) entre els anys 2001 i 2004.

Més enllà de la seua biografia oficial, que hom pot trobar a la seua web, cal assenyalar que, el que passa amb José Rafael, és una mostra del característic i peculiar meninfotisme de barraqueta fallera, que disortosament adoleix la societat valenciana, sempre àvida de mirar-se el melic mentre desatén els seus actius i valors culturals. El mateix José Rafael, amb el que fa i el que ha aconseguit, si hagués naixcut a Hospitalet del Llobregat, Bilbao, A Corunya o Zamora, estic segur que la seua vida professional seria completament diferent, sent un personatge amplament respectat i reconegut pels seus conciutadans.

Pel que fa a la conferència, fou clarificadora i alliçonadora, on el de Muro féu un repàs als grans gèneres moroscristians i als seus compositors més representatius, tot relacionant-ho amb la història del món bandístic i simfònic europeu i nord-americà. La conferència no obvià els elements més espinosos i problemàtics vinculats amb la composició i la interpretació, així com el paper que juguen els festers i dels músics, on conclogué que actualment “s’escriu molta música però se’n composa poca”.

Tot un luxe de vesprada, on la trentena de persones que decidírem acudir a la Sala d’Alfons el Magnànim, rebèrem una dissertació magnífica d’un dels grans, a l’altura de figures com Camilo Pérez Laporta, Gustavo Pascual Falcó, José Maria Ferrero Pastor, Francisco Esteve Pastor o Amando Blanquer Ponsoda.

Els nous reptes de l’associacionisme bandístic

El fet musical valencià, el nostre associacionisme bandístic, és un fenomen polièdric, que té en els músics al seu principal ressort. Però paga la recordar com ells, no sols són el seu únic element. Directius, socis, directors, compositors, editors i impressors, gestors culturals, professors, pedagogs, investigadors,... són també agents que formem part de l’engranatge de les nostres societats musicals.

El moviment bandístic valencià, enceta la novella centúria en un procés de debat i de repensament del que històricament s’ha segut, del que s’és en l’actualitat, i del que es vol ser en el futur.

Certament vivim temps angoixosos, on la crisi se’ns mostra com una espasa de Damocles al damunt de la societat valenciana. Però al respecte, també cal dir, com aquesta fallida multiorgànica que ara ens aturmenta els somnis, fa anys que és arrossegada per les societats musicals valencianes.

“Valencia tierra de músicos”, és una màxima que tots els polítics han emprat en algun moment de la seua carrera. Però més enllà d’aquesta, tenim com la història contemporània ens demostra com l’establishment mai ha valorat el fet diferencial i identificatiu que suposen les nostres societats musicals, i a l’igual que passa amb la llengua, aquesta realitat acaba sent convertida en un element jocfloralesc, en una presència pseudo-folklòrica.

Les societats musicals, la nostra cultura en general , o la nostra llengua, no són concebuts com actius o valors culturals; ni com a elements definidors de la marca València; ni són elements estratègics que cuidar o potenciar. La disbauxa valenciana dels darrers anys, basada en la rajola i la política dels grans esdeveniments, ens demostra com el nostre fenomen no ha interessat en les gran línies mestres dels nostres estimats líders polítics.

Ara estem collats. Ara la desesperació ens fa bullir la sang. Però hem d’estar tranquils, puix la crisi no acabarà amb el nostre moviment associatiu. Ara bé, sí pot condicionar-lo, i força, en les generacions futures. D’ahí la importància de seure, debatre i acostar postures com les plantejades en la mesa redona organitzada pel Museu Valencià d'Etnologia de València, a l’ombra de l’exposició Arriben Bandes, sota el títol “Nous reptes de l’associacionisme bandístic”.

Som conscients com la redempció davant la crisi, sols ens serà revelada gràcies al treball en comú de tots plegats, i mitjançant la unió dels nostres esforços. També sembla com, el futur dels nostre col·lectiu, passa per la professionalització i per l’assumpció del paper com dador de serveis de qualitat. Puix les nostre societats musicals són alhora, centres artístics, culturals i d’esbarjo, llocs per a la socialització i també, d’aprenentatge del llenguatge musical.

Actes com aquest, dissortosament són poc vinculants, sols serveixen de reafirmació pels assistents, perquè l’endemà seguirem vivint en la mateixa problemàtica realitat. Però almenys, serveixen per bastir les sinèrgies necessàries per dur a terme el canvi, i mantindre encesa, la flama de l’esperança.

PS: I meravellosa i berlangiana metàfora de la realitat, on mentre  dintre la Sala Dos de la Casa de la Beneficència un pessic de persones reflexionaven sobre el futur del nostre col·lectiu, tot cercant una novella resposta epistemològica, a fora, ensordien els pasdobles interpretats en directe per una banda, mentre a bombo i platerets, el president provincial inaugurava, amb pompa i circumstància a la Sala d’Alfons el Magnànim, una exposició taurina.

El futur de les societats musicals

Dijous 7 de març, al Museu Valencià d'Etnologia de València, i emmarcat dintre del cicle de conferències organitzades a l’ombra de l’exposició Arriben Bandes, li toca el torn a la mesa redona “Nous reptes de l’associacionisme bandístic”.

En ella Josep Francesc Almeria (president de la FSMCV), Joan Seguí (director del MVE), Anabel Llorens (Omnes Band) i Rafael Garcia Vidal (vocal de la Asociación Nacional de Directores de Banda), sota la moderació de Frederic Oriola Velló, intentaran traure aigua clara de quin és el futur del sector.

Entre dels elements a debatre, es tractarà el paper de les Escoles de Música; el lloc on queda la Llei de la música valenciana en relació a la reforma que suposa Culturats; el paper de les noves tecnologies; o els models de finançament. Qüestions ben presents al sector, dintre de l’actual context de retallades institucionals i de crisi econòmica.

La mesa redona es durà a terme a les 19 hores, a la Sala d’Alfons el Magnànim, situada a la Casa de la Beneficència, al carrer la Corona núm. 36 de València, sent a més, d’entrada lliure.

Arriben bandes, amb concerts i conferències

Segueix al Museu Valencià d'Etnologia de València l’exposició Arriben Bandes, la qual estarà accessible al públic fins el proper mes de juny de 2013, al carrer la Corona núm. 36 del Cap i Casal.

Aquesta exposició, es completa amb nous esdeveniments. D’una banda, mitjançant una sèrie de concerts realitzats per trenta societats musicals de la ciutat de València, dintre del marc de la XXXIV edició de Retrobem la Nostra Música, organitzat per la Diputació de València. Aquestos se celebraran tots els caps de setmana, entre febrer i juny, al Centre Cultural la Beneficència.

D’altra banda, també s’enceten una sèrie de conferències i meses redones en col·laboració amb l'ex-Institut Valencià de la Música, per posar fil a l’agulla i traure aigua clara vers el nostre associacionisme bandístic contemporani. Totes elles es realitzaran a la Sala d’Alfons el Magnànim, seguint el següent programa:

• “Les grans fites del repertori bandístic valencià”. Conferència a càrrec de Frank de Vuyst, dijous 7 de febrer. 

• "Nous reptes de l'associacionisme bandístic". Mesa redona formada per Josep Francesc Almeria (president FSMCV), Joan Seguí (director MVE), Anabel Llorens (Omnes Band) i Rafael Garcia Vidal (vocal ANDB), amb la moderació de Frederic Oriola Velló, dijous 7 de març. 
• "Composar per a banda, hui". Mesa redona amb la participación dels compositors Ferrer Ferran, Andrés Valero-Castells i Luis Serrano, dijous 11 d’abril. 
• “La música festera dels moros i cristians: Aproximació a la història d’un gènere bandístic”. Conferència a càrrec de José Rafael Pascual Vilaplana, el dijous 8 de maig. 
• “El Jazz i les bandes de música”. Mesa redona amb la participació de Francisco Blanco “Latino”, Jesús Santandreu i la moderació de Jorge García.



Arriben bandes

Dijous 22, supose que per fer-ho coincidir amb la festivitat de la patrona de la musica, el Museu d'Etnologia Valenciana inaugurava l’exposició Arriben Bandes. D’aquesta en són comissaris els conservadors del museu, Raquel Ferrero i José María Candela, i en ella col·laboren un bon nombre d'entitats tant públiques com privades, com l’Institut Valencià de la Música, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Unión Musical Española, Consolat de Mar, etcètera.

Es tracta d’una exposició centrada en el fet bandístic valencià, que posa l’accent sobre el fenomen sociològic de les nostres societats musicals, i que malgrat de vegades ser un pèl minimalista, acaba sent força interessant pels que ens agrada i vivim amb deliri l’associacionisme bandístic.

Com anècdota graciosa, un tant berlangiana, quan arribà el president de la Diputació Provincial de València, N’Alfonso Rus, la banda que estava formada a la porta del museu, encetà la interpretació del pasdoble Valencia, entrant la comitiva d’autoritats i curiosos en processó cívica i quedant oficialment inaugurada.

L’exposició s’estructura en cinc àmbits, com són: l’assaig; la seu social; el carrer i la festa; l’auditori; i l’instrument com a joia. I s’acompanya de l’edició d’un llibre catàleg, on a més del sota signant, hi participen autoritats com Josepa Cucó, Josep Francesc Almeria o Pau Rausell entre d’altres, tot ben adobat amb fotografies i un DVD amb material audiovisual.

El Museu d’Etnologia de València, es troba a la Casa de la Beneficència, al carrer la Corona núm. 36 de València. I restarà oberta entre el 22 de novembre de 2012 fins el 30 de juny de 2013.

Molt recomanable!!!