Les societats musicals representen un dels
trets associatius més representatius del País Valencià, sent-ne un element
identitari de la nostra col·lectivitat. Tant és així, que segons dades de la
Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), existeixen cinc-centes trenta-vuit societats musicals, dues-centes quaranta-vuit
escoles de música, y dues-centes setanta-sis escoles d’educands, sent un
moviment conformat per més de mil músics federats, setanta mil alumnes i dos-cents
mil socis
Però si aquestes són les dades globals
que conformen el nostre moviment, paga la pena recordar un actiu que tradicionalment ha passat desapercebut pels historiadors i
musicòlegs, com és el de la gestió del patrimoni documental que estes entitats
han creat durant llur trajectòria històrica.
D’aquest mode, trobarem una
variada gamma de documents, els quals podem agrupar en tres famílies, com són
els arxivístics (documentació administrativa i històrica), les col·leccions
musicals (ço és, les partitures), i finalment, la resta de béns culturals (col·leccions
diplomàtiques, fotogràfiques, organològiques,...).
Aquest serà el motiu que ens ha dut a
realitzar la present aportació, titulada “La
memoria olvidada: Reflexiones sobre la gestión del patrimonio documental en las
sociedades musicales valencianas”, que podeu trobar a la revista Nassarre: Revista Aragonesa de Musicología, publicada per la Institución Fernando el Católico,
entitat dependent de la Diputació Provincial de Saragossa, i que aprofitem per
compartir amb tots vosaltres.
