La “Cosa Seua”

Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu… De fa dies he decidit reduir el consum d’informatius i magazins d’opinió política, perquè de veure el sainet dels amics populars se'm regiren els budells.

Que si han dissolt el grup de l’ajuntament de València, que si Marcos Benavent l’exionqui dels diners, que si CIEGSA, que si IMELSA, que si la Diputació,... Un gran espectacle berlanguià exemple de com funcionava la gestió pública a la Valencia del Cid.

Ara podem posar el crit al cel, arrancar-nos les vestidures i fer com si no sabérem res, quan era públic i notori del modus operandi d’aquest senyors. Als valencians se’ls han furtat els diners a mans plenes. Una corrupció institucionalitzada i un sistema caciquil ha estat el que ha predominat en esta terra.

No caben el llistat interminable d’escàndols que han liderat els nostres dirigents. No som conscients, ni crec que ho pugem ser mai, puix a tot el que està passant s’ha de sumar la Gürtel, el Noos, la visita del Papa, la Formula 1, Terra Mítica, RTVV, VAERSA, etcètera, etcètera, etcètera. Que tothom tinga clar que els recursos són limitats i que els nostres líders han privatitzat el guany i ara socialitzen el deute. No ha estat una crisi ha estat una estafa.

Vergonya que no n’hi ha!!

PS: Farà cosa d’uns mesos vaig coincidir pel carrer amb l’exalcalde de Xàtiva i expresident provincial. Lluïa un vestit ben elegant i un gran puro. Era Joe Pesci en Goodfellas o en Casino. No tinc dubtes que la propera pel·lícula de mafiosos de Martin Scorsese la faran a ca nostra.

Serà ara el moment de la reciprocitat?

Torna-li la trompa al xic… La cançoneta ve a conte per les noves notícies de reunions i estudis tècnics per veure la viabilitat per rebrer al País Valencià les senyals de TV3 i d’IB3.

Sembla mentida que en ple segle XXI i en el marc de la revolució tecnològica, encara seguim reflexionant sobre el sexe dels àngels i de si a casa nostra podem/devem rebrer determinades senyals televisives. Ho trobe surrealista i paradigmàtic que seguim debatent sobre aquest assumpte. Puix si tots els habitadors del Regne d’Espanya hi som ciutadans, on radica el problema moral, ètic o metafísic en què pugem veure tots els canals autonòmics d’aquest Estat peculiar nostre?

Més enllà, si una sèrie de territoris comparteixen una mateixa llengua, per què no poden compartir senyals audiovisuals i incrementar així la riquesa lingüística i cultural. I si hom no ho vol veure-los, en no sintonitzar la graella televisiva a la banda de fora! Però en aquest món sembla que allò que per a uns és obvi, per a d’altres és una barbaritat.

Esperem que tot es resolga en positiu, al temps que ben aviat també tingam uns mitjans audiovisuals públics, de qualitat i en català de València que serveixin per vertebrar el nostre territori. Però ja vorem!

Nassarre 30

Comencem el novell any donant difusió a una publicació que malgrat esperada, ja arribava amb un pèl de retard. Es tracta de Nassarre: Revista de musicología aragonesa que acaba de publicar el número corresponent a 2014.

Està clar que l’actual conjuntura de crisis econòmica ha somogut els ciments de la majoria d’entitats i col·lectius culturals de l’Estat espanyol. En aquest guirigall la Diputació Provincial de Saragossa sembla no ha esta una excepció. D’ahí el retràs en la publicació d’aquest número.

En les seues pàgines podreu trobar “Las bandes militares en la España de la Restauración (1875-1931)”. Es tracta d’un article on es posa en negre sobre blanc el desenvolupament legislatiu que s’operà al si de l’Exercit espanyol en relació a les bandes militars a l’ombra del Reial Decret de 10 de maig de 1875. Per descobrir com afectà aquesta mesura tant als Músics Majors com a la resta de músics militars i com evolucionà la seua situació laboral.

Amb el desig que siga de la vostra utilitat, aprofite la present per felicitar-vos el novell 2016 i desitjar-vos que vinga farcit d’experiències noves i positives.