Cap a una introducció a la marxa de processó

Poc a poc l’any va acostant-se a la fi i sorgeixen gran nombre de publicacions. Entre elles la Facultat de Teologia San Vicent Ferrer de València ha publicat el darrer número de la seua revista titulada Anales Valentinos.

En les seues pàgines hom podrà trobar l’article que en aquest mateix post passem a publicitar. Es tracta del treball titulat “Cap a una introducció a la marxa de processó valenciana”. Dintre del repertori musical religiós, les marxes de processó conten amb un paper destacat a l’hora d’acompanyar aquest esdeveniment litúrgic. Una forma musical que ha experimentat una gran transformació durant el període contemporani, evolucionant dels arranjaments de música simfònica i lírica fins a l’actual composició.

Esperem que siga de la vostra utilitat.

 

Nou número de la revista QuaDriVium

Era qüestió de temps la publicació per part de l’Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS) de les actes del congrés celebrat l’any passat sota el títol “La música a la meditarrània occcidental: Xarxa de comunicació intercultural”.

Ara la revista on line d’aquesta institució, QuaDriVium, arreplega les conferències i jornades que tingueren lloc entre el 23 i el 25 de juny de 2014 a la seu de la Societat Coral “El Micalet” de València. Entre les interessant aportacions que hi podreu trobar, vos convidem a llegir “La legislación de las bandas militares en la Valencia del ochocientos”.

A nivell bibliogràfic el segle XIX encara se'ns presenta com el més desconegut pel que fa a l'evolució de les bandes de música i especialment de les militars. L’Arma d'Infanteria de l'Exèrcit espanyol, va iniciar la centúria del vuit-cents amb el predomini de la figura dels "Músics contractats", que eren músics professionals contractats pels comandaments dels regiments i batallons, un recurs habitual en la majoria d'exèrcits europeus i americans. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 aquesta situació es va alterar, ja que als contractats se'ls afegiran els "Músics de plaça", soldats amb coneixements musicals amb els quals es formaven les músiques i xarangues del vuit-cents.

Aquesta dicotomia va perdurar fins a la promulgació del Real Decreto de 10 de mayo de 1875 pel qual el personal músic va ser definitivament militaritzat i homogeneïtzat en quatre categories: Músics de primera, segona, tercera i educands. Per la seva part els Músics Majors, que eren encarregats de la direcció de les bandes i eren contractats, van passar a estar assimilats a alferes i les seves places a proveir-se mitjançant oposició.

Salut a tothom i passeu un bon estiu!!!!

Presentació del CD Flash de Carlos Pellicer

Sempre és un goig comprovar com, la feina ben feta no té fronteres ni té rival i poc a poc posa a cadascú en el seu lloc. Aquest és el cas de l’amic, compositor i director beniganí Carlos Pellicer Andrés.

Feia temps que estava capficat amb la gent de l’Agrupació Musical Sta. Cecília d’Ador, sota direcció del mestre Ramon Garcia i Soler, i amb el suport tècnic d’Audioart per traure a la llum el seu primer CD monogràfic, Flash. Aquest paga la pena puntualitzar com està produït per l’editorial Molenaar, un fet que se’ns dubte permetrà la difusió internacional d’aquest enregistrament.

El CD recull sis composicions del de Benigànim editades per aquesta editorial holandesa. Entre elles trobem Flash, suite for wind band; Jad-a-daj; Omaira, per trombó solista i banda; Sequences for band; Discursum; i finalment Dis-tensions-dis.

La presentació oficial per a la premsa es realitzarà els dies 9 i 12 de juliol de 2015 en Ador i Benigànim respectivament. Mentre el diumenge 12 de juliol es presentarà oficialment en públic en un concert a càrrec de l’AMSC d’Ador en l’Auditori Paco Salvador de Benigànim a les 20,30 hores. Concert que comptarà amb la participació de Ximo Vicedo, trombó solista de l’Orquestra Simfònica de RTVE.

La més sentida enhorabona Carlos, ens vegem en Benigànim per aplaudir el teu darrer treball i donar-te tot el caliu!!!

La música fallera dels anys vint i trenta

Amb unes falles ben remullades han finit les grans panatenees del poble valencià. Dies d’excessos en tots els sentits, d’olor a fregida de bunyols i de pólvora cremada, de carrers arremolinats de turistes curiosos, falleres empolainades i percussionistes histriònics. Se’ns dubte un dels moments climàtics del Cap i Cassal.

Ara bé no és el meu objectiu fer una crònica d’aquesta celebració, sinó en realitat donar a conèixer el darrer número de la Revista d’Estudis Fallers. Aquesta es tracta d’una publicació ben interessant que cada any trauen endavant els amics de l’Associació d’Estudis Faller (ADEF). En les seues pàgines s’acosten a tots els aspectes que composen el món faller com la història de la festa, dels artistes, de les vestimentes, dels monuments i com no pot ser d’altra manera, de la música que l'acompanya.

En el número d’aquesta convocatòria, hom podrà trobar l’article titulat “La música fallera durant els anys vint i trenta”, puix aquestes dècades van suposar un important moment de transformació de les falles. En ell destacà la participació de les bandes de música que visitaven la ciutat procedents del seu hinterland i que acompanyaven els diferents actes festius, així com els novells concursos bandístics que començaren a organitzar-se al si de la festa.

Amb el desig que tothom haja passat unes excel·lents festes i malgrat l’oratge, ens endinsem a corre-cuita cap a la primavera valenciana.