Serà ara el moment de la reciprocitat?

Torna-li la trompa al xic… La cançoneta ve a conte per les noves notícies de reunions i estudis tècnics per veure la viabilitat per rebrer al País Valencià les senyals de TV3 i d’IB3.

Sembla mentida que en ple segle XXI i en el marc de la revolució tecnològica, encara seguim reflexionant sobre el sexe dels àngels i de si a casa nostra podem/devem rebrer determinades senyals televisives. Ho trobe surrealista i paradigmàtic que seguim debatent sobre aquest assumpte. Puix si tots els habitadors del Regne d’Espanya hi som ciutadans, on radica el problema moral, ètic o metafísic en què pugem veure tots els canals autonòmics d’aquest Estat peculiar nostre?

Més enllà, si una sèrie de territoris comparteixen una mateixa llengua, per què no poden compartir senyals audiovisuals i incrementar així la riquesa lingüística i cultural. I si hom no ho vol veure-los, en no sintonitzar la graella televisiva a la banda de fora! Però en aquest món sembla que allò que per a uns és obvi, per a d’altres és una barbaritat.

Esperem que tot es resolga en positiu, al temps que ben aviat també tingam uns mitjans audiovisuals públics, de qualitat i en català de València que serveixin per vertebrar el nostre territori. Però ja vorem!

Perpinyà

Ara fa un pessic de dies que vaig decidir pèrdrem per les terres de la Catalunya Nord. Dintre de la cosmovisió pancatalanista, els territoris del Rosselló i la Cerdenya formen part del nostre domini lingüístic. Unes comarques cedides a França en virtut del tractat dels Pirineus de 1659. Administrativament estan integrades dintre del departament de Pirineus Orientals i adscrites a la Regió de Llenguadoc-Rosselló. 

Feia temps que m’atreia la idea de visitar Perpinyà i per extensió la regió. Certament m’he quedat amb ganes de més i carrejar per Montpeller, Narbona i Tolosa. Tot el que he vist m’ha encisat, puix tant Perpinyà com Carcassona o Cotlliure tenen un encant màgic i especial.

Pel que fa a la presencia del català a la zona l’he trobada força minoritària. Certament els carrers romanen identificats en ambdues llengües, la bandera oficial és la quatribarrada i la propaganda turística departamental es defineix com le Pays Catalan. Ara bé, la majoria de catalanoparlants amb els qui vaig interactuar eren naturals del Principat o del País Valencià. Els pocs residents que s’esforçaven en catalanejar ho feien en un patuès quasi indesxifrable. En això l’Estat francès, tant el borbònic com el republicà, s’ha esforçat d’un mode combatiu i constant per homogeneïtzar i eliminar totes les mostres culturals característiques i peculiars.

Una gran estada d’enllà els Pirineus, que també ha servit per refrescar el francès. Uns bons dies per recórrer carres, places i edificis amb sabor a l’antiga Corona d’Aragó.

PS: De vegades pense ucrònicament com ens hagueren anat les coses si al tractat d’Utrecht-Rastatt les potències hagueren dividit la monarquia hispànica... Si Castella haguera seguit en mans dels Borbons i Aragó amb els Aubsburgs, així nosaltres haguérem pogut seguir el nostre devenir històric.

París

Aquesta setmana era el meu desig escriure un post per concelebrar la festivitat de tots els músics, però els atemptats de París la veritat ens han somogut l’ànima.

La barbàrie ens genera en el bell mig d’occident una sensació agra de por i histèria. Sense anar més lluny esta setmana al rodalies que em condueix al Cap-i Casal pujà en Carcaixent o Alzira un musulmà. Un home de mitjana edat amb la característica barba llarga i vestit amb pantalons bombatxos, thobe o túnica blanca i barret o taquiyah. L’home sols volia sentar-se, però des del mateix moment en què entrà al tren es féu el silenci. Tothom el mirava de reüll quan caminava vagó amunt i avall cercant un seient lliure. Al remat trobà un racó on acomodar-se mentre seguíem observant-lo amb certa atenció irracional, al temps que el rodalies feia camí sota l’alba del novell dia.

Aquest tipus d’assassinats ens generen força angoixa i ens demostren com de vulnerables som. Aquests terroristes gihadistes no paren de fer barbaritats ben regrosses i no tinc cap mena de dubte que acabaran cuits en napalm i fòsfor blanc gràcies l'aliança de les superpotències militars. Ara bé em preocupa que el pànic comence a calar en l’ànima d’occident i ens endinsem cap a una realitat distòpica i orwelliana, on en nom de la seguretat, se’ns puguen retallar les llibertats.

Amics meus, em dol París!!.

PS: Passeu bona festivitat de Santa Cecília tots els músics i fruïu de la bellesa de viure la vida amb melodies, harmonies, bemolls i sostinguts. Vivons la musique mes amis!!

 

Una nova RTVV¿?

Poc a poc van sorgint en comptagotes notícies sobre la reobertura de RTVV, una de les grans promeses parides a l’ombra de l'Acord del Botànic. Sembla que la teranyina bastida pels anteriors líders omnipotents/ omniscients/ omnipresents, és més densa del que tothom es pensava. No sols han sabut escurar fefaentment la caixa, sinó que a més han deixat un desgavell de dimensions atlàntiques clar exemple de la seua perfecta gestió de la cosa pública.

El nou Consell segueix impulsant el projecte per dotar als valencians de mitjans de comunicació públics, de qualitat i en la nostra llengua minoritzada. De moment a ca nostra, les ones hertzianes segueixen mudes i sense emetre en la llengua compartida.

Veurem com queda al remat la nova RTVV, on esperem treballadors i televidents, hagen aprés alguna cosa del nostre passar recent. Esperem que la nova RTVV devinga en un ens plural del que tots ens pugam sentir orgullosos, puga servir per vertebrar el país i serveixa per impulsar el català de València. Al temps que amb la seua arribada, assolim la reciprocitat amb TV3 que alguns anhelem de fa anys.

Doncs de moment sols ens cal paciència, puix que amb paciència i saliva un elefant li ho va fer amb una formiga.