Nou número de la revista QuaDriVium

Era qüestió de temps la publicació per part de l’Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS) de les actes del congrés celebrat l’any passat sota el títol “La música a la meditarrània occcidental: Xarxa de comunicació intercultural”.

Ara la revista on line d’aquesta institució, QuaDriVium, arreplega les conferències i jornades que tingueren lloc entre el 23 i el 25 de juny de 2014 a la seu de la Societat Coral “El Micalet” de València. Entre les interessant aportacions que hi podreu trobar, vos convidem a llegir “La legislación de las bandas militares en la Valencia del ochocientos”.

A nivell bibliogràfic el segle XIX encara se'ns presenta com el més desconegut pel que fa a l'evolució de les bandes de música i especialment de les militars. L’Arma d'Infanteria de l'Exèrcit espanyol, va iniciar la centúria del vuit-cents amb el predomini de la figura dels "Músics contractats", que eren músics professionals contractats pels comandaments dels regiments i batallons, un recurs habitual en la majoria d'exèrcits europeus i americans. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 aquesta situació es va alterar, ja que als contractats se'ls afegiran els "Músics de plaça", soldats amb coneixements musicals amb els quals es formaven les músiques i xarangues del vuit-cents.

Aquesta dicotomia va perdurar fins a la promulgació del Real Decreto de 10 de mayo de 1875 pel qual el personal músic va ser definitivament militaritzat i homogeneïtzat en quatre categories: Músics de primera, segona, tercera i educands. Per la seva part els Músics Majors, que eren encarregats de la direcció de les bandes i eren contractats, van passar a estar assimilats a alferes i les seves places a proveir-se mitjançant oposició.

Salut a tothom i passeu un bon estiu!!!!

Recomanem: Alba 25

El darrer dijous 26 de març el Museu d’Arqueologia d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida, acollia la presentació del darrer número d’Alba: revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida. Sempre és un goig i un bon símptoma de cultura política que l’ajuntament d’Ontinyent, malgrat els estralls de la crisi, segueixca duent endavant aquest projecte sota la direcció del doctor Vicent Terol Reig.

Potser Alba és una de les publicacions científiques més importants no sols de la Vall d’Albaida, sinó de totes les Comarques Centrals del País Valencià. Un exercici d’erudició i d’investigació que intenta aportar saber a tots els camps de la República de les Ciències, sempre des de la senzillesa i el conreu de la llengua. Un gran producte per dignificar la nostra llengua eternament minoritzada i un bon exemple per demostrar com el català de València, també serveix per parlar d’història, arqueologia o biologia.

En aquest número, el vint-i-cinquè, hom trobarà els treballs: “Frares, frarots, pans de llop i Margarides de frare” de Josep enric Oltra Benavent; “El museu de Ciències Naturals del col·legi La Concepción d’Ontinyent” de José Antonio Morelló Albert; “El vas campaneiforme a Bocairent i la capçalera del riu Vinalopó” de Josep Pascual Beneyto; “El Trienni Liberal a Ontinyent (1820-1823)” de Francesc Ferrero Torró; i finalment “El treball forçat a la Vall d’Albaida (1938-1947)” de Josep Màrius Climent Prats.

Per concloure, sols resta agrair a la direcció de la revista haver dedicat en el pertinent apartat de Ressenyes i notícies cinc cèntims a les publicacions En clau de festa i El mirall pautat. Fruïu de la revista amics!! 

La música fallera dels anys vint i trenta

Amb unes falles ben remullades han finit les grans panatenees del poble valencià. Dies d’excessos en tots els sentits, d’olor a fregida de bunyols i de pólvora cremada, de carrers arremolinats de turistes curiosos, falleres empolainades i percussionistes histriònics. Se’ns dubte un dels moments climàtics del Cap i Cassal.

Ara bé no és el meu objectiu fer una crònica d’aquesta celebració, sinó en realitat donar a conèixer el darrer número de la Revista d’Estudis Fallers. Aquesta es tracta d’una publicació ben interessant que cada any trauen endavant els amics de l’Associació d’Estudis Faller (ADEF). En les seues pàgines s’acosten a tots els aspectes que composen el món faller com la història de la festa, dels artistes, de les vestimentes, dels monuments i com no pot ser d’altra manera, de la música que l'acompanya.

En el número d’aquesta convocatòria, hom podrà trobar l’article titulat “La música fallera durant els anys vint i trenta”, puix aquestes dècades van suposar un important moment de transformació de les falles. En ell destacà la participació de les bandes de música que visitaven la ciutat procedents del seu hinterland i que acompanyaven els diferents actes festius, així com els novells concursos bandístics que començaren a organitzar-se al si de la festa.

Amb el desig que tothom haja passat unes excel·lents festes i malgrat l’oratge, ens endinsem a corre-cuita cap a la primavera valenciana.

Almaig i "El gust per Chimo”

El darrer divendres 12 de desembre, la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida a Ontinyent, acollia la presentació del darrer número de la revista Almaig: Estudis i Documents. Amb aquest els amics de La Nostra Terra ja duen trenta anys aportant nova coneixença per a la nostra comarca.

Dintre del vast repertori d’articles que conté aquesta publicació, volem destacar “El gust per Chimo”, treball realitzat per Frederic Oriola Velló i Juan Bautista Francés Parra. Paga la pena recordar que aquest naixé com una ponència presentada al IV Encontre dels compositors organitzat a Ontinyent el darrer mes de febrer per l’ACMMIC.

Es tracta doncs, d’un estudi històric-analític al voltant de la marxa mora Chimo del compositor José Mª Ferrero Pastor. Una composició que enguany compleix el seu cinquanta aniversari, que ha esdevingut en un símbol identificador de la festa dels moros i cristians en general i de la vila d’Ontinyent en particular.