I ara també el premi EUTERPE!!!!!

Ahir dissabte 10 de novembre de 2012, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, celebrà a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) la XIII Gala de la música valenciana. L’acte comptà amb l’actor Miguel Ángel Fernández com a mantenedor, i la participació de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV dirigida per Francesc Xavier Martínez Martínez.

Al remat el jurat considerà que, “El mirall pautat”, era mereixedor de rebre el premi Euterpe d’investigació musical 2012. Aquest fou arreplegat pels seus autors, de mans del diputat de cultura de la Diputació d’Alacant Juan Bautista Roselló i del directiu de la FSMCV Ernest Llorens.

Entre els guardonats en aquesta convocatòria, també destacaquen els premis que han rebut els amics de la Societat Musical “La Tropical” de Benigànim per la producció i realització del CD “Huracains”, i el rebut per José Vicente Egea Insa en la modalitat de composició de música per la festa, per la marxa cristiana “Tot compartit”.

Una gala marcada per la crisi i les retallades que sofreix l’associacionisme bandístic valencià, en la qual el president Josep Francesc Almeria, finí amb un obituari pel ja extint Institut Valencià de la Música, què descanse en pau!

Les imatges de la presentació a Ontinyent

Unes vint-i-cinc persones assistiren ahir a boqueta nit, a la presentació realitzada al Conservatori Professional de Música d’Ontinyent. Entre ells s’hi podien trobar alumnes i professors de la casa, així com visitants convocats per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

I val a dir com, malgrat l’afluència, resultà molt interessant el torn de preguntes, on s’encetà un diàleg entre tots plegats, sobre el paper de la llengua i la música en el novell segle XXI. Fet i fet,  tots coincidírem en la necessitat que tenim els valencians per superar els nostres prejudicis culturals i en el fet, de què hem de treballar plegats per bescanviar la realitat present que ens va a la contra.   

 

La música silenciada

Sota aquest títol, roman un manifest signat pels treballadors de l’Institut Valencià de la Música (IVM), publicat ara que aquest ens va a desaparèixer, absorbit pel nou holding Culturart de la Generalitat Valenciana.

L’Institut Valencià de la Música, naixé a l’ombra de la Llei valenciana de la música, una norma que malgrat ser de bestreta una bona pensada, val a dir, com des de l’any 1998 no li s’ha tret el suc que hagués segut necessari. Des de la meua visió, aquesta llei sols ha servit per a dos objectius, d’una banda tancar la boca a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, amb una mesura de jocfloralisme i pseudofolklorisme jurídic; i d’altra, donar aixopluc legal a aquesta institució. Al respecte cal puntualitzar com, l’IVM dintre de les seues limitacions (la majoria de vegades per les dèries dels respectius Consellers), s’ha convertit en un puntal del moviment musical valencià, i la seua desaparició significa un greu daltabaix.

Ara bé, tampoc ens devem estranyar de la majoria de coses que passen al nostre país. Des de 1995 els nostres líders, han ostentat el poder omnímode per gràcia de les urnes, i ells han decidit que l’objectiu estratègic que devíem seguir era el del turisme de sol i platja, la política dels grans esdeveniments i la rajola. El resultat el tenim a la vista, on hem passat de ser l’enveja, de ser l’eix de la prosperitat -segons ens deien ara i adés-, a ser líders en corrupció, en balafiar els recursos públics, i en escurar la caixa de la Generalitat Valenciana.

Ara tot són problemes, tot s’ha de replantejar, tot s’ha de retallar, i en aquest descobriment de l’austeritat pressupostaria, resulta que la música ens sobra. Sempre he tingut clar que el fet diferencial musical valencià, mai ha estat la priorita del Consell ni ha format part de la seua agenda, a l’igual que la llengua o la cultura. Per tant, no ens devem estranyar de res del que ens passe als músics i als valencians.

Per tant, ànims als amics de l’Intitut Valencià de la Música, i per extensió a tots els valencians, d’ara endavant sols ens queda el dret al renec, o potser, ni tant sols això.

Presentació de "El mirall pautat" al Conservatori d'Ontinyent

Segueix el periple publicitari del nostre peculiar refranyer musical. Hem de destacar com ara, l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA), institució capdal pel moviment cultural valldalbaidí, s'hi suma amb el  Conservatori Professional de Música d'Ontinyent, per donar-nos aixopluc en la realització d'una nova presentació, que serà el proper dijous 8 de novembre a les 20,30 hores .

El conservatori no té pérdua, es troba a la plaça de la Coronació núm. 27 d'Ontinyent (Vall d'Albaida), i a més, serà amb entrada lliure pel que t'esperem!