Entrevista sobre “El mirall pautat”

El darrer dimecres 3 d’abril l'Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d'Uixó presentava la seua revista anual, el vintè número en concret. Que una publicació periòdica vinculada a una societat musical celebre vint publicacions, cal dir, és motiu d’alegria i satisfacció per sí mateix, ja que és mostra d’entrega i treball per la comunitat.

I més enllà de donar-los l’enorabona als amics de La Vall d’Uixó, cal apuntar com en les seues pàgines, hom trobarà l’entrevista que Joan Montón Segarra ens féu referida al nostre llibre “El mirall pautat”. Paga la pena agrair l’esforç de Joan, en una vesprada plena d'ensurts de tota mena, perquè el resultat ha estat més que encertat.

La revista en qüestió fou presentada en el marc de les festes dedicades a Sant Vicent Ferrer en la Vall d’Uixó, i qui vullgué pogué adquirir el nostre treball. Ací a continuació, vos fem el tats de la mateixa.

Freistaat València

De fa temps tinc un pensament, que no me’l trac del cap. Aquest, dia rere dia, em rondina sense abandonar-me. El motiu de la meua obsessió, va lligada a tot el merder socioeconòmic en què ens han ficat els nostres estimats polítics, amb les seues miraculoses estratègies inviables basades en la rajola i els grans esdeveniments; amb el seu lideratge destacat en mil i una corrupteles judicials; i amb un sistema financer fallit i engolit per la bombolla.

Fet i fet, ara és el moment de superar la nostrada i malsana picabaralla entre Madrid i Barcelona. Així, el millor, serà situar-nos seriosos amb la cara llavada i el monyo fet, en comunió amb Berlin. Sí, sí, l’única solució passa per l'anexió a Alemanya, com un Länder més!!

D’ençà el València C.F. i el Llevant U.E. jugaran a la Bundeslliga, les decisions polítiques ja no es prendran a las Cortes sinó al Reichstag, els escolars, a l’igual que fem mans i mànegues per aprendre anglès, farem lo propi amb l’alemany, i tots plegats celebrarem l’Oktoberfest. Llavors València serà més europea que mai, serem la Baviera del sud, mentre desfilaran sota la porta de Brandenburg falleres i esquadres morocristianes, i els nostres germans alemanys coparan Marina d’Or i les platges de Gandia.

Potser així, els valencians ens encomanarem menys bovalar i més cultura pel treball. Tal vegada així dependrem un pèl de la moral centreeuropea, i acabarem estimant més la nostra terra, la nostra llengua i el nostre país. O tal vegada, al remat, això siga impossible, com diuen els nous valencians del nord: Nicht das Unmögliche verlangen! 

Noves presentacions en Alfarrasí, Carcaixent i Benirredrà

Abril és considerat com el mes dels llibres i la lectura, sent un moment perfecte per pedres llegint un llibre i invertint uns pocs euros en la nostra llengua. Així, pas a pas, anar defensant-la com a llengua de cultura, de literatura i d’investigació.

En aquest mes reivindicatiu, estarem primerament en Alfarrasí. Ací la societat Instructivo Musical juntament amb la seua banda juvenil, tot sota les ordres del mantenedor Fede Vidal, ens acompanyaran per donar-nos aixopluc el proper divendres 12 a les 19,30 hores.

La segona de les presentacions serà a Carcaixent, en concret al Conservatori Professional "Mestre Vert", on de la mà del mestre Ramon García, juntament amb els alumnes de tercer d’Harmonia i sisè d’Història de la música, estarem el proper el dimecres 17 a les 17,30 hores.

I una tercera organitzada per la Biblioteca de Benirredrà, aquesta serà en l'Aula de Cultura de l'ajuntament situada a la plaça de l'Ajuntament núm 1, el proper divendres 19 a les 19,30 hores.

Totes les presentacions seran d'entrada lliure, hauran llibres per tothom, i pels que el vulguen, dedicat inclòs. Així, vos esperem sense escuses!!!

El doctor Joan Baptista Benavent (1703-1769)

Quan hom s’acosta a la investigació històrica, l’objectiu primigeni és el de lluitar contra l’oblit i recuperar el passat. Malgrat ser sabedors de què el passat no existeix, és temps finit, acabat, incognoscible i sense presència física actual.

Fet i fet quan cerquem personatges d’altres èpoques, sempre ens agrada trobar figures amb les quals compartim alguna característica pròpia, ja siga ideològica, geogràfica o laboral. I encara fruïm més, si ens identifiquem amb les seues vivències i les seues peripècies vitals. Però, també, de vegades la documentació ens descobreix personatges grisos, que per aquest fet, tampoc deuen ser desatesos i condemnats a l’oblit.

Aquest, potser, el cas del doctor Joan Baptista Benavent, quatretondí il·lustre del set-cents valencià. Professor a la Universitat de València, oficial al servei de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge a la Catedral de València. Alhora que tomista radical i figura antiil·lustrada, que prosperarà gràcies al seu treball i perseverança, però també, pel seu posicionament ideològic i la seua proximitat als principals ressorts escolàstics de poder al Cap i Casal.

Figura polièdrica i conflictiva, que ha passat sense pena ni glòria, i que rescatem de la mà de la revista Anales Valentinos, per deixar memòria de la seua existència.