Sobre “el caloret de foc i la flama”

Deia el professor Manuel Sanchis Guarner en La llengua dels valencians que “un poble que oblida el seu idioma, és un poble en el trànsit de mort”. La frase ve ni que pintada després de la darrera intervenció brillant de l’alcaldessa Na Rita Barberà en la Crida de les Falles 2015.

Moltes vegades hem reflexionat com una gran part del poble valencià veu la llengua com un simple floklorisme. De com la conceben com l’idioma per dedicar vítols mariològics i omplir-se la boca amb allò de què sant Vicent Ferrer on anava parlava en valencià. 

A l’ombra del ressò viral que ha pres la imatge de la primera edil del Cap i Casal, pense, què hagués passat si em comptes de Rita alguna altra política valenciana, per exemple Mònica Oltra, hagués aparegut destrossant la llengua castellana?. Què dirien els mitjans conservadors i tot l’aparell del partit omnipotent?. Però no passa res, perquè en català de València qualsevol barbarisme i embarbussament mal verbalitzat dona color i arranca un somriure.

Estampa trista la del balcó farcit de falleres i autoritats. Espill que reflexa la realitat de llengua minoritzada la dels valencians. Eixe poble que condemna les transmissions de TV3, que silencia RTVV, que impulsa programes educatius plurilingües per potenciar el castellà, que tanca línies educatives en valencià, que dona ales al cainisme lingüístic,... Sí professor Sanchis Guarner, tota la raó, però almenys ja ve el calor del foc i de la flama, i amb ell la primavera valenciana.

Tic-tac tic-tac

Amb l’onomatopeic so del temps que s’esmuny entre els dits, l’anatematitzat Pablo Iglesias, avisava fa uns dies de què s’acosta el moment d’esporgar la remulla.

La proclama era feta al melic del món, en la Blavència del Sith, eixe territori ubicat en el bord exterior de la galàxia i governada des de fa lustres pels faraons. La terra de la rajola i l’especulació on la corrupció atresora expedients als jutjats. No queden dits a les mans per contar-hi tots els casos on descollem els blavencians.

Pense que mai serem conscients del mal que aquest hàbit ha fet al nostre territori. Potser tant com el nostrat meninfotisme genètic i el cainisme autòcton. És com si no tinguérem clar que els recursos són finits i ací s’han balafiat a bocí ple en llaor de les xarxes caciquils i per ofrenar noves glòries.

El problema no és dels que ens han volgut fer creure que els burros volen, sinó de tots aquells que se’ls han cregut veient-los solcar el cel i aterrar en l’aeroport de Castelló.

Tempus fugit... Tic-tac Tic-tac Tic-tac... 

Conferència sobre Paco Esteve a Muro

Potser dintre del vast repertori de la música festera, la producció musical del murer Francisco Esteve Pastor (1915-1989) és una de les que més descolla. Fet i fet Paco Esteve ha esdevingut en un dels compositors més reconeguts i valorats dintre del panorama compositiu morocristià i bandístic del darrer terç del segle XX.

El darrer 2014 s’acomplia el vint-i-cinquè aniversari de la desaparició del mestre. És per aquesta efemèride que la Unió Musical de Muro li ha dedicat un ample ventall d’actes entre xerrades, meses redones, concerts i l’enregistrament d’un CD monogràfic.

Ara toca analitzar una part del seu dens catàleg compositiu. En concret l’historiador Frederic Oriola Velló i el director Rafael Garcia Vidal reflexionaran sobre “Els pasdobles d’Esteve a l’Associació Sant Jordi”. L’objectiu de la present comunicació és intentar fer una panoràmica de la seua aportació musical a partir de l’anàlisi dels pasdobles premiats al Concurs de Composició organitzat per l’Associació Sant Jordi d’Alcoi. En concret: La Plana de Muro (1^er. Premi 1973), Eduardo Borrás (2º Premi 1973), Brisas de Mariola (1^er. Premi 1976), Homenaje (2º Premi 1979), Tayo (1^er. Premi 1983) i L’Alcoià (1^er. Premi 1986). Una obra definida per José Rafael Pascual Vilaplana com “una música ben feta, música nascuda des de l’art i des de l’ofici; música que en sap d’emoció, de sinceritat i de senzillesa: la grandesa de la humilitat”.

Per tant vos fem a tots partícips d’aquest esdeveniment que tindrà lloc el proper divendres 16 de gener, a les 20,30 hores a la seu de la Unió Musical de Muro. I a més d’entrada lliure pel que no vos ho podeu perdre!!

Almaig i "El gust per Chimo”

El darrer divendres 12 de desembre, la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida a Ontinyent, acollia la presentació del darrer número de la revista Almaig: Estudis i Documents. Amb aquest els amics de La Nostra Terra ja duen trenta anys aportant nova coneixença per a la nostra comarca.

Dintre del vast repertori d’articles que conté aquesta publicació, volem destacar “El gust per Chimo”, treball realitzat per Frederic Oriola Velló i Juan Bautista Francés Parra. Paga la pena recordar que aquest naixé com una ponència presentada al IV Encontre dels compositors organitzat a Ontinyent el darrer mes de febrer per l’ACMMIC.

Es tracta doncs, d’un estudi històric-analític al voltant de la marxa mora Chimo del compositor José Mª Ferrero Pastor. Una composició que enguany compleix el seu cinquanta aniversari, que ha esdevingut en un símbol identificador de la festa dels moros i cristians en general i de la vila d’Ontinyent en particular.