Presentació del CD Flash de Carlos Pellicer

Sempre és un goig comprovar com, la feina ben feta no té fronteres ni té rival i poc a poc posa a cadascú en el seu lloc. Aquest és el cas de l’amic, compositor i director beniganí Carlos Pellicer Andrés.

Feia temps que estava capficat amb la gent de l’Agrupació Musical Sta. Cecília d’Ador, sota direcció del mestre Ramon Garcia i Soler, i amb el suport tècnic d’Audioart per traure a la llum el seu primer CD monogràfic, Flash. Aquest paga la pena puntualitzar com està produït per l’editorial Molenaar, un fet que se’ns dubte permetrà la difusió internacional d’aquest enregistrament.

El CD recull sis composicions del de Benigànim editades per aquesta editorial holandesa. Entre elles trobem Flash, suite for wind band; Jad-a-daj; Omaira, per trombó solista i banda; Sequences for band; Discursum; i finalment Dis-tensions-dis.

La presentació oficial per a la premsa es realitzarà els dies 9 i 12 de juliol de 2015 en Ador i Benigànim respectivament. Mentre el diumenge 12 de juliol es presentarà oficialment en públic en un concert a càrrec de l’AMSC d’Ador en l’Auditori Paco Salvador de Benigànim a les 20,30 hores. Concert que comptarà amb la participació de Ximo Vicedo, trombó solista de l’Orquestra Simfònica de RTVE.

La més sentida enhorabona Carlos, ens vegem en Benigànim per aplaudir el teu darrer treball i donar-te tot el caliu!!!

El guirigall de les poltrones

Serà que no sóc d‘aquest món, puix tinc seriosos entrebancs per entendre els misteris arcans de la ciència política. Joaquinet diu que la culpa és de Moniqueta mentre Moniqueta culpa a Joaquinet i entre uns i altres casa per agranar.

Tot semblava mig enllestit acabades les eleccions, on sota l’aixopluc de la Universitat de València, s’albirava un pacte sociovergent que posés ordre als despropòsits creats per els lustres del govern dels estimats líders. Inclús s’havia arribat a acordar un programa comú. Però a la tierra de las flores, la luz y el amor eixos romanços semblen de totes-totes que van contra el destí natural del poble valencià. Ara la guerra d’egos i d’estructures de partit fa trontollar la correlació de forces a la Generalitat Valenciana, les Diputacions i els Ajuntaments del nostre País.

Sembla que allò que teoritzà el professor Jaume Vicens Vives sobre la tradició pactista no és efectiu a ca nostra. Bé d’aviat veurem com acaba el sainet perquè al final la culpa de l’obrer que ho fet de mala gana!!!

PS: El Dicionari Alcover-Moll dixit: Pacte, del llatí pactum, acord o conveni solemne entre dues o més persones.

Eleccions: temps de pactes

El darrer diumenge les urnes donaren resposta al balanç dels quatre anys de govern municipal i tal com férem el 2011, ens aventurem agosaradament a donar una breu opinió al respecte. Certament pocs eren els veïns que havien pressuposat aquest resultat, on el Partit Popular ha perdut la majoria absoluta i s’ha deixat pel camí dos regidors i 275 vots en relació als darrers comicis.

Diverses poden ser les causes d’aquest trasbals. A nivell autonòmic és necessari citar el descrèdit atresorat per la marca “Partit Popular” de la mà de la corrupció i la gestió de la crisis. Mentre que a nivell local es pot afegir com en l’àmplia victòria de 2011 existia un vot de càstig als dotze anys de pacte PSPV-Compromís. Un darrer motiu pot haver estat la gestió de la majoria absolutíssima amb decisions poc consensuades, no prou explicades, no enteses i/o no compartides pel veïnat com per exemple el superàvit pressupostari, els canvis de direccions de carrers o les càmeres de seguretat.

Fet i fet s’obri un nou temps de pactes. D’una banda el futur pot amagar un govern en minoria, un aspecte que obligaria a cedir i dialogar amb l’oposició. D’altra banda hi ha possibilitats de reeditar un nou consistori Sociovergent, en aquest cas esperem s’haja aprés dels errors del passat i no retornen els cainismes i el famós “la culpa és dels altres”.

Siga com siga, al davant se’ns obri un futur apassionant.

 

Eleccions

Finalment ens acostem sense dilació a les eleccions municipals i autonòmiques del proper diumenge. I sembla clar que de totes-totes alguna cosa canviarà al Consell i la Generalitat després de quatre lustres on els líders han ostentat el poder omnímode.

La ciència demoscòpica pronostica la fi del seu poder absolut. Ara bé falta saber com quedarà la cosa per gràcia dels vots, les abstencions i la llei d’Ohm. Desconeguem si tindrem un nou Pacte del Pollastre a la dreta o un tripartit d’esquerres valencianista. Pot ser tot acabe com el Rosari de l’Aurora amb un poti-poti de sigles que l’únic que generarà serà inestabilitat i desconfiança en esta terra assolada pels gestors balafiadors de la cosa pública. 

Qui entre a governar que es lligue les espardenyes, perquè es trobarà els calaixos plens de factures. La gran herència dels líders: atur, corrupció i deutes. La fallida econòmica d'un terrotori escorxat.