divendres, 30 d’octubre del 2015

La màgia del transagrari de Quatretonda


A l’ombra de la visita del darrer dissabte, Quatretonda 1587, molts foren els comentaris que sorgiren a l’hora d’accedir al transagrari de l’església dels Sant Joans. Aquest raconet ben amagat, potser és un dels elements més valuosos i menys coneguts del nostre patrimoni artístic.

Aquesta cambra de dimensions reduïdes alberga una preciosa col·lecció de manisetes ceràmiques, probablement de les acaballes del segle XVII. Malgrat que el Concili de Trento manà que totes les esglésies edificaren una capella de la comunió on custodiar les formes consagrades, la veritat és que la majoria no s’escometeren fins ben avançada la modernitat o inclús ja durant la contemporaneïtat.

En el cas valencià, l’arquebisbe Isidoro Aliaga el 1631 decretà que les esglésies devien bastir-se d’aquesta estança. Ara bé si no pogueren construir-ne una de bell nou, el més convenient seria fer una capella darrere de l’altar. D’aquest mode naixeren els transagraris, un espai privatiu i característic de l’arquitectura barroca valenciana, amb la finalitat de custodiar l’eucaristia mentre aquesta no rebés culte públic.

En el nostre cas, l’estança roman ricament decorada amb taulells ceràmics. Entre ells s’aprecien tres al·legories: una a San Joan evangelista (amb el copó i la serp), la segona amb l’Agnus Dei i finalment amb una custòdia escoltada per dos flames incandescents. Paga la pena assenyalar com aquest era l’emblema del Patriarca Ribera i servia també com a símbol eucarístic. La cambra es completa amb una cornisa i uns puttis o angelets asexuats que decoren les cantonades superiors.

Aquest espai va fer les funcions de sacra sanctorum del temple parroquial fins que ja al segle XIX es construí l’actual capella de la Comunió. De fet l’obra cal datar-la durant el mes de maig de 1844 i cal relacionar-la amb la reconstrucció del pont que conduïa a la Font Vella. En un moment indeterminat del mes d’octubre de 1843, a causa de les pluges de la tardor, una riuada s’emportà barranc avall el pontet que comunicava ambdós voreres. Aleshores el consistori encapçalat per l’alcalde Vicente Ferrer, manà que: “La cal y la piedra para dicho puente, que se usa como de unos ciento y diez caises, se han traido de un deposito que existia en un lugar llamado el corralot, junto a la Yglesia para hacer una Capilla de comunión”.


 




dilluns, 19 d’octubre del 2015

Visita guiada a la Quatretonda de 1587


Les efemèrides sempre són un bon moment per dur a terme esdeveniments culturals. Fet i fet enguany s’acompleixen 428 anys de la signatura del Reial Privilegi gràcies al qual se’ns concedí la condició de vila i Quatretonda deixà de ser lloc, ço és, un carrer més de Llutxent.

Aquesta vegada entre els dies 23 i el 25 d’octubre l’agenda va ben atapeïda d’actes culturals. D’una banda se celebra el XXVè aniversari de la Societat Micològica Valenciana, pel que haurà una conferència a càrrec de Rafael Mahiques, una excursió al paratge llutxentí del Surar i l’elaboració d’un mural a càrrec de l’artista Neus Mahiques. A més el cap de setmana queda completat amb activitats pels més menuts i un homenatge als més majors del poble.

Menció especial mereix pel que ens toca, la visita guiada que farem el dissabte 24 d’octubre. El leit motive d’aquesta no és altre que Quatretonda 1587 i amb ella intentarem traure aigua clara als vestigis que encara queden del nostre passat medieval i modern. Eixirem a les 16,30 hores des de l’ajuntament, visitarem la plaça en Caus, farem una breu descripció de l’església parroquial i pujarem al campanar. A continuació anirem a la plaça de l’Oliver i des d’ací enfilarem carrer Nou avall fins a l’ermita de Sant Josep on finirem. No cal dir que a més de veure amb uns nous ulls el nostre patrimoni artístic, aprofitarem la vesprada per conèixer un poc més la història de la nostra vila i com d’important va ser el privilegi de 1587.

Aixina que esperem que tothom passe un gran cap de setmana en homenatge a la vila de Quatretonda!!




dijous, 17 de setembre del 2015

Recomanem: Biblioteca Teologia València



Volem donar a conèixer un nou recurs web que ens ha sorprès, pel que aprofitant l’avinentesa li dediquem un breu post. Es tracta d'una nova finestra al ciberespai que la biblioteca de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València ha creat sota el nom de Biblioteca Teología Valencia.

Aquesta institució acadèmica arrancà el 23 de gener de 1974. Ara bé la custòdia dels seus fons té una procedència ben diversificada. Des del nucli primigeni del temps de l’arquebisbe Fabian y Fuero quan el 1790 creà el Seminari Conciliar de València, a donacions d’institucions i persones físiques que han provocat que aquest centre siga un referent en la investigació de la filosofia, la teologia i les humanitats al cap i Casal.

Actualment es troba en un procés de modernització i d’implementació de les noves tecnologies i les TIC’s, puix l’actual marc 2.0 obri una possibilitat sense precedents per posicionar-se i donar-se a conèixer. Entre els canvis que s’han implementat destaca la creació d’un blog i d’una pàgina de facebook, al temps que l’accés on line als fons del catàleg s’han millorat amb el novell OPAC.

Una sèrie de transformacions tecnològics per donar a conèixer aquesta institució cultural, ubicada al bell mig de la ciutat de València, que vos convidem a visitar.
 


divendres, 4 de setembre del 2015

Portuguejant


Fa anys que conte el temps en cursos i no en anys. L’any comença en setembre i no pas en gener. Retorne a matinejar i a maleir el despertador, mentre he de reeducar la carn per estar amb la mirada fixada a la pantalla de l’ordenador implementant codis alfanumèrics.

Les vacances devenen fotografies digitals emmagatzemades al si de la pertinent carpeta i el sabor dels pastels de Belém s’esvaeix del paladar. Certament la setmana portuguesa ha estat una gran experiència i aquest Estat peninsular i atlàntic tot una sorpresa. El periple pels principals indrets turístics m’han deixat força embadalit puix les imatges de Bathala, Coimbra, Sintra o Lisboa resten enregistrades en el subconscient.

Curiós el fet del plurilingüisme de la majoria dels lusitans amb els que ens vàrem topar. Curiós també el fet que a les televisions, series i films, es projecten en versió original subtitulada. I el més curiós, veure sense entrebancs el Canal 24 Hores de la Televisió Española no com a mostra de panhispanisme sinó com a riquesa cultural. A casa nostra eixes coses tan cosmopolites no passen. Ací tanquen radiotelevisions públiques i s’acusa d’imperialisme el fet de visualitzar per exemple TV3. Ara bé, també és cert que aquest trosset nostre és la perifèria de la civilització occidental.
  
Una gran experiència la portuguesa. Amb desig de retornar aviat per perdrem pels carrers lisboetes, demanar pingados, estar obrigado o descobrir els fados... M’acompanyes¿?¿?