N’hi ha una cita repetida fins la sacietat, que afirma com els xinesos empren la mateixa paraula per designar crisi i oportunitat. També és cert que, dintre del màrqueting estratègic, hom pot estudiar una situació empresarial o associativa mitjançant una matriu DAFO, on es posen en solfa les debilitats/ fortaleses, i les amenaces/ oportunitats.
Però més enllà d’aquests trellats, regirant premsa vuitcentista, m’ha agradat entropessar amb una cita força interessant de Gioachino Rossini (1792-1868) compositor referent belcantista. La cita, escrita el 1854 en resposta a un noble hongarés, diu: “N’hi ha un temps en el que es deu composar, i altre en què es deu estudiar. N’hi ha períodes en el que el sentiment és més actiu que la raó, i deuen aprofitar-se aquells per escriure. Avuí estem travessant una època en la que deguem veure abans que sentir, i per això mateix és més necessari estudiar”.
És aquest temps en què despertem del somni i obrim els ulls, tot veient que no som tan rics com ens pensàvem, que ens adonem de les mentires que polítics mediocres ens han fet creure durant anys, i que ens cerciorem de què el que realment predomina són els interessos dels poderosos front al poble. Pot ser, siga al remat aquest un bon temps per dedicar a l’estudi, per aprofitar les amenaces i reconvertir-les en oportunitats, o tal volta per contra sols aprofite per acabar d’extingir aquest Estat del benestar que sembla no interessa al gran capital Neoliberal.
Visca Rossini!!!
