Cavallers, ja estem en vespres d’eleccions
i els carrers del nostre xicotet país s’omplin de màquines asfaltadores i
paletes que a corre-cuita refan aceres i paviments de l’espai públic. En el
marc d’aquesta voràgine els líders, als quals les enquestes demoscòpiques els fan la guitza, han tret la seua carta
estrela. Eixa que mai els decep i sempre els permet rascar vots.
Fet i fet aquest mes d’abril, hem
pogut presenciar com de nou s’han embolcallat amb la senyera per aprovar en
solitari l’oxímoron de la Ley de señas de identidad. Tot un despropòsit i una gran lloa a la visió regionalista,
casposa i pseudofolklòrica que els nostres amics tenen del País Valencià.
Gràcies a aquesta nova aportació a
la història de la legislació universal, els sacrosants símbols de la pàtria
blavenciana queden protegits. D’entre tots ells el més divertit és el
reconeixement de la llengua valenciana i
els seus usos, de conformitat amb la tradició històrica o popular. Mentre em
pregunte això com lliga amb els atacs a la llengua, al decret del plurilingüisme
monolingüe, al tancament de RTVV o a la reducció d’hores de valencià en l’ensenyament.
La resta de senyes, també podrien ser amplament comentades en la contradicció intrínseca
entre el que es predica i el que es fa amb elles.
Una gran norma aquesta, que no
compta amb el suport de cap partit de l’oposició, ni de les universitats
públiques i privades, ni tant sols del Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Ara bé que inclou a les històriques entitats
secessionistes, Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana al
sí de l’Observatori de les Senyes d’Identitat
del Poble Valencià. Una entelèquia que a mode de Sant Ofici vetlarà per la
puresa identitària del poble blavencià. Ço és, si detecta cap alè de pancatalanisme,
aleshores nyas, fora subvencions!!
PS: No tinc cap mena de dubte que el
proper pas deuria ser la modificació del Codi Penal per condemnar el
catalanisme com a apostasia i heretgia. Tic-tac, tic-tac, tic-tac...
