Per fi a arribat el dia d’encetar
el Summer time i donar per tancades les Oposicions País Valencià 2015. Són sempre injustes aquestes proves
on inverteixes temps, esforç i diners sense cap tipus de seguretat, com una
espècie de loteria on el caos es burla en la teua cara.
Ara bé, més enllà de la
problemàtica vinculada a l’atzar, lo de València no té nom. Començàrem fent
tard perquè alguna ment preclara havia posat més gent de la que cabia al
complex formatiu de Xest. L’entrada es convertí en un coll de botella col·lapsat
per opositors histèrics que omplien la carretera a Madrid, caminaven per la via
i corrien histriònics serra amunt per cercar les aules on anava a ser l’examen.
Sort que els tribunals retardaren l’hora d’inici, perquè sinó....
És sarcàstic veure com se’ns exigeix
la coneixença i l’ús de les Noves Tecnologies i les TIC’s, però tota la
informació que rebem és analògica. Ço és, si vols saber res visita
religiosament el tauló d’anuncis. Està clar que la nostra autonomia bananera no
és comparable a les europees catalanes o basques, però les plataformes informatitzades
ja són realitats en Aragó, Múrcia o Castella la Manxa, però no ací. Estic convençut
que per culpa del pancatalanisme obsessionat en furtar-nos la paella, l’organisme
pertinent no ha pogut encara solventar eixe xicotet entrebanc. Ni eixe ni
tampoc l’altre, aquell que estipula que qualsevol tràmit telemàtic es faja en l’Explorer, perquè si ho gestiones en
qualsevol altre navegador et quedes com
la nòvia de Pinet amb la cara llavada i el monyo fet.
Altre element interessant és allò
dels idiomes. Puntuen els idiomes sí, però no aquells anteriors a no sé quina
data, puix aquells no sé per quin arcà misteri no són vàlids. Al temps que els
has de dur amb el corresponent certificat adjunt amb la traducció jurada perquè
l’òrgan responsable encarregat puga entendre sense entrebancs que en llengua
anglesa B2 equival al català B2.
Finalment no podem acomiadar
aquesta breu reflexió sense citar allò tant valencià com és la Crida. Tothom té
l’obligació d’estar-hi a punta de matí a l’hora convocada perquè et criden,
perquè diguen el teu nom i et manifestes. Si en eixe moment no estàs ja pots
oblidar-te de tot el procés. Després d’aquest moment místic ja pots
tranquil·lament cercar una ombria i esperar les interminables hores d’angoixa i
calor que queden fins que entres a llegir, defensar o entregar papers.
Enhorabona als amics que heu
acabat tot el procés i més encara a aquells que traureu una de les pírriques
places. A la resta, doncs a l’altra. Diuen els que ho han passat que açò és una
prova de fons!!
PS: Un apunt pel tribunal, un deu,
de veres. Un grup de professionals pròxims i atents amb els opositors, qui
malgrat les situacions personals i acadèmiques han demostrat que eren, abans
que res, persones i companys!!!
