La millor opció literària per finir l’estiu és, El mirall pautat: Recull d’expressions i parèmies musicals en la tradició popular, treball d’investigació realitzat per l’historiador Frederic Oriola Velló (Quatretonda, 1978) i la mestra Amparo Blas Núñez (Llutxent, 1981), el qual rebé una beca d’investigació de part l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (GVA), i ara ha estat editat per l’empresa El Tívoli.
L’associacionisme musical ha estat i és, una de les senyes d’identitat i un dels trets diferenciadors del poble valencià. Bandes de música, dolçainers i tabaleters, organistes, orfeons, cors religiosos, músics militars, rondalles, etcètera, han creat un ample teixit associatiu amb una forta implantació als nostres pobles i comarques.
Però si aquesta és la realitat, la d’un país de músics, la veritat és que a hores d’ara ben poques obres s’han dedicat a rescatar sistemàticament la riquesa paremiològica que a l’ombra d’ella s’havia creat. Al respecte sols podíem citar els treballs pràcticament exhaurits d’autors com el folklorista català Joan Amades o l’alcoià Ernesto Valor.
D’ahí la importància de la present obra, on amb 3212 cites, pretén ser el recull més complet d’aforismes, dites, expressions, frases fetes, locucions, modismes, parèmies, proverbis, refranys i versets en llengua catalanovalenciana de temàtica musical. El resultat serà el mirall, mitjançant el qual s’intentarà acostar la visió que els coetanis tenien al voltant de la figura dels músics; quins prejudicis pesaven sobre ells; quins eren els estereotips on se’ls encasellava; quines eren les crítiques que se’ls feien; o el per què de les mateixes.
El treball queda estructurat en cinc capítols temàtics, agrupant en cadascun d’ells les entrades seguint el criteri alfabètic. Comença amb les Animalades, on s’agrupen les cites relacionades amb els cants dels animals; passant a continuació a les dites i expressions relacionades amb els balls i les cançons; el tercer són les Coses de músics, on s’agrupen aquelles entrades que fan esment a la música en general, els instruments i les bandes de música; al capítol de Dolçaina i tabal, els autors aborden la riquesa lingüística generada per aquestos instruments tradicionals; i finalment clou el treball amb un capítol dedicat a la Música i l’església, amb les sentències referides a cors, orgues, batzoles i campanes. A més, aquestos apartats van precedits d’un estudi introductori, on s’intenta lligar diferents aspectes musicals amb les parèmies, versos i poemes que acosten al lector, als estereotips existents, als excessos comesos pels músics, a les vinculacions econòmiques i contractuals que s’hi deriven de la música, al prestigi que tenien i tenen, o als problemes que suraven relacionats amb els repertoris musicals.
Un llibre fresc i fàcil de llegir, apte per a tots els públics, especialment per a músics i amants de la paremiologia, que compta a més, amb un pròleg del professor, acadèmic i expert en dialectologia catalana Emili Casanova Herrero.
Aquest treball serà presentat el proper dimarts 28 d’agost, a les 20 hores en el saló d’actes de l’ajuntament de Quatretonda (Vall d’Albaida), durant els actes de la Setmana Cultural.
