Noves presentacions de “El mirall pautat”

Durant aquesta tardor, estan preparades una sèries de presentacions de “El mirall pautat”. Al respecte, ja podem informar de les que es duran a terme el proper dijous 8 de novembre al Conservatori d’Ontinyent realitzada gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), així com de la del divendres 30 de novembre que serà a la Biblioteca de Manuel.

D’altra banda, resten aparaulades però faltes d’ultimar la data, les presentacions al Conservatori d’Albaida, la Llibreria Ambra de Gandia, el Museu d’Etnologia de València i a la vila de Burjassot.

De totes les presentacions anireu sent-ne informats mitjançant el facebook, mailings i el present blog!!!

Serendipitat

La serendipitat és un concepte ben curiós i interessant. Es tracta d’un neologisme encunyat per l’escriptor i polític Horace Walpole a mitjans del set-cents, i que prové del conte persa “Els tres prínceps de Serendip”.

Aquesta consisteix en el fet, de realitzar una troballa o un descobriment inesperat, mentre s’està cercant una altra cosa que res en té a veure. La serendipitat s’emmarca amb l’atzar i també, amb allò de la bona sort, ço és, estar on cal quan cal. És una variable incontrolable i capritxosa, però que s’ha de tenir present, i saber que existeix.

Al remat, és allò de cercar atentament una cosa i trobar-te’n un altra. Això passa molt, més del que podem pensar; passa en la història, en la ciència, en la literatura, i en l’amor.  

I ara també a l’Andana de Benigànim...

Aquesta llibreria i papereria beniganima s’ha sumat a la distribució del nostre mirall pautat per augmentar així la distribució i comercialització del mateix... Quants més serem més riurem!!!

Els podeu trobar tant a l’avinguda de la Pobla del Duc del veí Benigànim, com al seu facebook. 

La crisi, els xinesos i Rossini

N’hi ha una cita repetida fins la sacietat, que afirma com els xinesos empren la mateixa paraula per designar crisi i oportunitat. També és cert que, dintre del màrqueting estratègic, hom pot estudiar una situació empresarial o associativa mitjançant una matriu DAFO, on es posen en solfa les debilitats/ fortaleses, i les amenaces/ oportunitats.

Però més enllà d’aquests trellats, regirant premsa vuitcentista, m’ha agradat entropessar amb una cita força interessant de Gioachino Rossini (1792-1868) compositor referent belcantista. La cita, escrita el 1854 en resposta a un noble hongarés, diu: “N’hi ha un temps en el que es deu composar, i altre en què es deu estudiar. N’hi ha períodes en el que el sentiment és més actiu que la raó, i deuen aprofitar-se aquells per escriure. Avuí estem travessant una època en la que deguem veure abans que sentir, i per això mateix és més necessari estudiar”.

És aquest temps en què despertem del somni i obrim els ulls, tot veient que no som tan rics com ens pensàvem, que ens adonem de les mentires que polítics mediocres ens han fet creure durant anys, i que ens cerciorem de què el que realment predomina són els interessos dels poderosos front al poble. Pot ser, siga al remat aquest un bon temps per dedicar a l’estudi, per aprofitar les amenaces i reconvertir-les en oportunitats, o tal volta per contra sols aprofite per acabar d’extingir aquest Estat del benestar que sembla no interessa al gran capital Neoliberal.

Visca Rossini!!!