dijous, 6 de desembre del 2012

Almenys tenim açò!!!


Farà unes setmanes, estàvem amb uns amics, al cim d’una important zona d’oci del Cap i Casal, al voral del Túria i amb la Ciutat de les Arts i les Ciències als nostres peus. Algú comentà com aquesta entelèquia, era un dels culpables de la situació socioeconòmica del nostre país, mentre un altre, un pèl indignat, el defensava tot afirmant com almenys, després de tot, la teníem i podíem presumir d’ella.

L’afirmació en copsà, perquè aquesta idea està amplament assumida per molts dels nostres conciutadans. Durant anys i panys, durant la gran bombolla, els nostres estimats líders, afirmaren des dels mitjans oficials, i des dels afins també, que allò dels grans esdeveniments era la millor opció econòmica, política i cultural. El que tocava era gastar a dojo, estirar més el braç que la màniga, però no amb hospitals, biblioteques, centres de dia, ajuts, infraestructures o defensa de la llengua i les societats musicals, sinó més bé, amb grans i cars aparadors plens de gent guapa, com les paradetes de Fórmula One i l’America’s Cup, la Ciutat de la Llum, la Terra Mítica, l’aeroport castellonenc, les obres de Calatrava... i als que ben re bé s’hi poden afegir requalificacions miraculoses de sòl, la rajola i el formigó, les macrourbanitzacions amb camp de golf inclòs, el sainet del Agua para todos, i un llarg i ample etcètera.

Però com sempre passa, un bon dia finí el festival i s’acabà el licor, i de cop i volta descobrírem que allò del creixement il·limitadament en un món limitat era mentida, i que si hom estira més el braç que la mànega es gela al llit. Al temps que la premsa i els jutjats, s’omplien de causes contra els omniscients, omnímodes i omnipresents líders (Línia 1 del Metre de València, Brugal, Gürtel, Emarsa, Cooperació,...). Descobrírem que la caixa de la Generalitat estava escurada, i que el sistema financer valencià havia desaparegut. Ja no existia ni el Banco de Valencia, ni Bancaixa, ni la CAM, tot s’havia esvaït. I el ciutadà, aquell que es cregué fil per randa el missatge dels líders, quedà amb una mà davant l’altra darrere, quedà en l’atur i amb la casa hipotecada.

Ara diuen, almenys tenim açò. I perdoneu-me, és cert, els nostres líders ens han posat al mapa, ara bé en un altre que no és el de l’eix de la prosperitat, més bé, en el la corrupció, el del tràfic d’influències, el del balafiament dels recursos públics, els dels desnonaments, els de l’atur, els de l’atac a la llengua i la cultura,... Açò és el que tenim, enhorabona!!

diumenge, 2 de desembre del 2012

Et recordem on trobar-nos!!



Val a dir com, “El mirall pautat”, es troba a les millors llibreries, frase feta i força emprada, quan nosaltres en som sabedors de què no n’hi han llibreries i biblioteques roïnes.

Fet i fet, el pots trobar en les grans multinacionals com La Casa del Libro, Fnac o el Corte Inglés. A més d’altres establiments i llibreries com La Fenice o Xàtiva Musical, Vaixell i La Costera a Xàtiva; la Bastida a Ontinyent; Soriano i París-València a València; Ferrer, Gavina o Ambra Llibres a Gandia; Les Fonts a Oliva; L’Andana a Benigànim; etcètera. O si vols, també on line, posant-se en contacte amb l’editorial Omnes Bands, o amb l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA).

A més t’informem com, a les nostres presentacions, també el podràs adquirir, podent-te’l endur signat i dedicat, sempre que així el vulgues.

I si al remat tot falla, i per això de la crisi et ve malament gastar-te els setze euros que val el llibre, cap problema, també està disponible a la Xarxa de Lectura Pública Valenciana.

Pel que no n’hi ha cap excusa!!

divendres, 23 de novembre del 2012

Arriben bandes


Dijous 22, supose que per fer-ho coincidir amb la festivitat de la patrona de la musica, el Museu d'Etnologia Valenciana inaugurava l’exposició Arriben Bandes. D’aquesta en són comissaris els conservadors del museu, Raquel Ferrero i José María Candela, i en ella col·laboren un bon nombre d'entitats tant públiques com privades, com l’Institut Valencià de la Música, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Unión Musical Española, Consolat de Mar, etcètera.

Es tracta d’una exposició centrada en el fet bandístic valencià, que posa l’accent sobre el fenomen sociològic de les nostres societats musicals, i que malgrat de vegades ser un pèl minimalista, acaba sent força interessant pels que ens agrada i vivim amb deliri l’associacionisme bandístic.

Com anècdota graciosa, un tant berlangiana, quan arribà el president de la Diputació Provincial de València, N’Alfonso Rus, la banda que estava formada a la porta del museu, encetà la interpretació del pasdoble Valencia, entrant la comitiva d’autoritats i curiosos en processó cívica i quedant oficialment inaugurada.

L’exposició s’estructura en cinc àmbits, com són: l’assaig; la seu social; el carrer i la festa; l’auditori; i l’instrument com a joia. I s’acompanya de l’edició d’un llibre catàleg, on a més del sota signant, hi participen autoritats com Josepa Cucó, Josep Francesc Almeria o Pau Rausell entre d’altres, tot ben adobat amb fotografies i un DVD amb material audiovisual.

El Museu d’Etnologia de València, es troba a la Casa de la Beneficència, al carrer la Corona núm. 36 de València. I restarà oberta entre el 22 de novembre de 2012 fins el 30 de juny de 2013.

Molt recomanable!!!




dilluns, 19 de novembre del 2012

Nova presentació a la biblioteca de Manuel


Seguint amb les presentacions aparaulades per donar a conèixer el nostre treball, vos informem que la propera serà a la vila de Manuel. Aquesta està organitzada per l’Agència de Lectura Municipal, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i l'Agrupació Musical, sent el proper divendres 30 de novembre a les 20 hores.

L’Agència de Lectura Municipal o biblioteca no té pèrdua, es troba al carrer Àngel núm. 28 de Manuel (Ribera Alta), i a més, serà d’entrada lliure, pel que t’esperem!