Benavent, nou bisbe de Tortosa

A les 12 en punt del divendres 17 de maig, era proclamat monsenyor Enrique Benavent Vidal, nou bisbe de Tortosa. Un nomenament que es feia a alhora en el Vaticà, la sala del Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa, i al Palau de l’Arquebisbat de València.

Un Benavent emocionat, i acompanyat per l’arquebisbe Carlos Osoro, ha dirigit unes paraules al públic que omplia a vessar la Sala del Tron. En un discurs realitzat majoritàriament en valencià, ha donat les gràcies als companys i familiars, i ha demanat perdó per les faltes comeses, a més d’explicar l’evangeli del dia, en concret el de Sant Joan 21,15-19. Al respecte també, aquest passatge coincideix amb el del dia de la seua ordenació pel papa i beat Joan Pau II.

Certament, el seu nom feia temps que sonava en les darreres ternes episcopals per cobrir les prelatures d’Eivissa, Osca i Solsona, però al remat, ha estat diòcesis de Tortosa la que rebrà el novell ministeri del de Quatretonda. Des d’aquest raconet del ciberespai, aprofitem per donar la nostra més sentida enhorabona a monsenyor Benavent.

L’entrevista a LevanteTV

El darrer mes d’agost de 2012, començàvem el camí per donar a conèixer el llibre El mirall pautat i també, poc a poc, el nostre blog anava prenent forma. Així, si el dimarts 28 d’agost fèiem la premier en Quatretonda, l’endemà dimecres, érem convidats al programa La Mar Salà de LevanteTV.  

Ara, gràcies als amics de LevanteTV, recuperem aquella entrevista per gaudi de tothom.

Jose Rafael Pascual en Arriben Bandes

Dimecres 8 de maig, al Museu Valencià d'Etnologia, el compositor Jose Rafael Pascual Vilaplana participava en el cicle de conferències de l’exposició Arriben Bandes, amb la xerrada titulada “La música festera de moros i cristians: Aproximació a la història d’un gènere bandístic”.

Jose Rafael, és un dels compositors, directors i pedagogs que més descollen en la defensa del moviment bandístic valencià. Amb una carrera farcida d’èxits i reconeixements internacionals en el món de la direcció i la composició, és també un apologeta dels gèneres festers morocristians. Cal recordar com, fou alma mater i president fundador de l’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC) entre els anys 2001 i 2004.

Més enllà de la seua biografia oficial, que hom pot trobar a la seua web, cal assenyalar que, el que passa amb José Rafael, és una mostra del característic i peculiar meninfotisme de barraqueta fallera, que disortosament adoleix la societat valenciana, sempre àvida de mirar-se el melic mentre desatén els seus actius i valors culturals. El mateix José Rafael, amb el que fa i el que ha aconseguit, si hagués naixcut a Hospitalet del Llobregat, Bilbao, A Corunya o Zamora, estic segur que la seua vida professional seria completament diferent, sent un personatge amplament respectat i reconegut pels seus conciutadans.

Pel que fa a la conferència, fou clarificadora i alliçonadora, on el de Muro féu un repàs als grans gèneres moroscristians i als seus compositors més representatius, tot relacionant-ho amb la història del món bandístic i simfònic europeu i nord-americà. La conferència no obvià els elements més espinosos i problemàtics vinculats amb la composició i la interpretació, així com el paper que juguen els festers i dels músics, on conclogué que actualment “s’escriu molta música però se’n composa poca”.

Tot un luxe de vesprada, on la trentena de persones que decidírem acudir a la Sala d’Alfons el Magnànim, rebèrem una dissertació magnífica d’un dels grans, a l’altura de figures com Camilo Pérez Laporta, Gustavo Pascual Falcó, José Maria Ferrero Pastor, Francisco Esteve Pastor o Amando Blanquer Ponsoda.

Reciprocitat¿?

I com si en una auca mitològica, de nou torna a estar als mitjans la “complicada” reciprocitat entre les senyals televisives de TV3 i C9.

El govern d’Alberto Fabra, almenys manifesta un tarannà diferent al del seu antecessor, ara bé, les senyes d’identitat són sagrades i inviolables. Sembla que el gran problema d’aquest país nostre, no és la corrupció institucionalitzada, ni l’atur creixent, ni la fallida del sector industrial,... No, el gran problema que ens fa badar com a poble, és que en l’oratge al canal veí, apareguen els territoris amb llengua i història compartida.

Ara diuen els governants de Barcelona i València que ja ho tenen clar, i sols falta que Madrid done el vist-i-plau concedint un tercer múltiplex a la Generalitat Valenciana. En bones mans queda el pandero, perquè com no érem prou, va i fem parir a la uela!!  

PS: Si sols una quarta part dels que volem la retornada de les emissions de TV3 a ca nostra, hagués demanat veure TeleMadrid, fa anys i panys que s’hi veuria sense problemes en esta nuestra comunidaz.