divendres, 7 de febrer del 2014

Vicent Partal a Quatretonda


El Col·lectiu Cultural Dorresment és d’eixes institucions menudetes i sense pretensions que han esdevingut en un referent de l’animació cultural a ca nostra. Nascut en novembre de 1993, potser molts no el valoren en la justa mesura, però ha estat pioner i promotor d'un gran nombre d'activitats i esdeveniments de la nostra vila. Entre ells sols cal esmentar les primeres excursions organitzades a la Serra, xerrades i meses de debat, publicacions, agermanaments, presentacions de llibres, diades de la pau i de l’arbre, així com la gènesis de les voltes a peu.

El Dorresment, com tots els fills de la morta viva, sobreviu en aquest temps de crisi i incertesa sense perdre l’esperança en un futur millor. És per aquest motiu que no es deixa vèncer i segueix organitzant activitats. Per exemple el darrer 18 de gener, donava aixopluc a Toni Cucarella per presentar la seua darrera novel·la Dones d'aigua, hòmens de fang.

Ara anuncia una nova presentació, en concret la del llibre de Vicent Partal A un pam de la independència. Partal és un periodista natural de Bétera que descolla al Principat, on exerceix com a director del diari electrònic Vilaweb. En aquet treball el seu autor reflexiona sobre com s’ha arribat a la situació política que viu Catalunya, quines són les claus per poder arribar a la independència i com li agradaria que fos la nova república catalana.

La presentació tindrà lloc al Saló d’actes de l’Ajuntament de Quatretonda el proper divendres 14 de febrer a les 19 hores, sent-ne a més d’entrada lliure i gratuïta.



dimecres, 5 de febrer del 2014

Plurilingüisme monolingüe



Malgrat que la sacrosanta constitució afirma allò que l’Estat respectarà i protegirà la riquesa lingüística, sembla al cap de la correguda una broma de mal gust. Sols cal fer una ullada als medis públics i privats durant una setmana qualsevol, per comprovar quants minuts dediquen a les llengües minoritàries i minoritzades d’aquesta pseudodemocràcia.

Per què facilitar la recepció de tots els canals autonòmics¿? Per què millorar l’estudi del català, el gallec i el basc¿? Això sí, traute el certificat pertinent de llengua anglesa. Ves i pagat una acadèmia privada, viatja a l’estranger amb el que tingues a les butxaques i no remugues. Calla i obeeix, paga els impostos i no se’t ocurreixca dir que a València es parla català... lo dimoni emplomat!!!

D’ençà el segle XVIII la Castella victoriosa s’emmirallà amb el model homogeneïtzador francès, i aquesta dèria malsana des d’aleshores no l’han abandonada. Ara els poders fàctics empoltronats a l’altiplà han decidit mossegar i arrancar molla. Els catalanoparlants som la víctima i el resultat el tenim en el LAPAO, la política repressiva a les Illes o a ca nostra, on no cal ni parlar-ne.

Ells ho tenen clar... Plurinacionalitat¿? Plurilingüisme¿? Antes roja que rota!!



PS: Què imatge més trista, reflex d’incultura i grolleria... Un Conseller de la Generalitat Valenciana amenaçant amb el tancament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tot acusant-la d’una obvietat filològica...


PS2: Potser no la tancaran, però ara ja saben que han de porgar a tots els seus membres per catalanistes i secessionistes... Garrot amb ells, oi que sí Serafí¿?


dissabte, 1 de febrer del 2014

Programa del Concert dels compositors



L’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC) ha fet públic el programa que seguirà el Concert dels compositors que tindrà lloc el proper diumenge 16 de febrer dintre dels actes del IV Encontre d’ACMMIC.

El concert serà realitzat per la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent, al Teatre Echegaray a les 11,30 hores. Cal assenyalar com aquest s’emmarca al cicle de concerts del Mig Any Fester 2014, i que l’entrada al mateix tindrà un cost de tres euros per persona.

Un esdeveniment que posarà la cirereta a l’Encontre i al que tothom està convidat.  


dijous, 23 de gener del 2014

We will survive!!!


Sembla que l’esperit menifontista i l’ànima festiva del poble valencià, no ens deixa veure la tempesta de trons i llamps que tenim al damunt. Fills d’un territori escorxat pels lladres, on les paraules hiperbòliques i triomfalistes han deixat lloc a la més miserable de les ressaques.

De moment ningú ens ha furtat ni les taronges ni la paella, potser sí les esperances futures i l’orgull en la defensa col·lectiva de llengua compartida. Poc a poc la llum del cresol hertzià s’apaga i per tot arreu manca l'autocrítica, l'autoreflexió, la ràbia i la mala bava.

I mentre uns plorem farts, massa són els qui aplaudeixen histriònica i irracionalment com habitadors d’una orwelliana col·lectivitat. Hui més que mai és 1984. Hui més que mai tots som Winston Smith.

Com els mohicans, als valencians catalanoparlants sols ens resta esperar l’extinció... Doncs que es foten!!!


PS: Tancar mitjans de comunicació a la Xina, Cuba i Veneçuela li diuen censura, a Blavència aplicació de la llei... un bonic eufemisme!!!