Dijous 27 de
febrer a les 19 hores, la Sala d’Alfons el Magnànim del Centre Cultural la
Beneficència de València acollia la presentació del Vocabulari de la música. Una obra realitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en
col·laboració amb la Federació de
Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i CulturArts-Música.
Aquesta
esdeveniment arriba en un moment en què sembla apaivagar-se el rebombori creat
pels sectors més blavers a l’ombra de la publicació del Diccionari Normatiu i la sempre “complicada” definició del valencià.
L’acte comptà amb la presència de la consellera i futura presidenciable Mª José
Català, acompanyada d’una amplia representació d’acadèmics així com de membres
del politburó de la FSMCV.
Un pas més per
intentar vertebrar un país normal, on el nostre fet diferencial cultural i
lingüístic deixe de ser un simple pseudofolklorisme jocfloralesc, per convertir-se en un actiu i
en un valor estratègic de present i de futur.
Era un rumor
que de feia temps rondava pels epicentres del Cap i Casal, però tot apunta que
en breu el Consell emetrà el seu dictamen més ferm. Sota l’aixopluc del Consell
Jurídic Consultiu i d’altres equànimes institucions, el Consell farà pública la
prohibició de la tinença del cognom Català.
El motiu
argumentat és el d’ajudar a higienitzar la societat blavenciana, sempre
contaminada com està pel pancatalanisme irreductible. Al temps que no es
descarta un motiu sanitari, puix les autoritats se n’han adonat dels problemes
cognitius i motrius que sofreixen molts dels ciutadans que duen aquest perillós
cognom. Aquest argument sanitari cal relacionar-lo amb els processos de ceguesa
crònica motivats per la lectura de textos en llengua catalana, que conviden a
posar en quarantena aquesta algaravia sempre en defensa del jovent i la bona
gent d’aquest territori.
La Consellera,
en una mostra d’orwellisme polític, ha decidit ser la primera en valencianitzar
el seu cognom per donar exemple. La novella Mª José Valenciano, ja havia
despuntat al demanar demanar disculpes públiques per ser valencianoparlant. Ara amb
aquesta decisió de lideratge polític, Valenciano, passa a formar part del
llistat dels grans estrategs que ha donat la nostra terra a la història en
majúscula.
Però no serà la
darrera de les decisions del Consell, puix en breu preparen un Decret per
derrogar dues lleis desfasades. En concret es tracta del plantejament darwinià
de la llei de l’evolució i la llei de gravitació universal. Aquestos canvis quedaran
implementats en els currículums escolars del proper curs escolar, pel que un
equip d’experts ja treballen a corre-cuita per actualitzar i bescanviar els
continguts dels llibres de text.
Des d’aquest
raconet ciberespacial, sols ens resta agrair el desinterès i l’altura
intel·lectual que les grans ments pensants que ens governen demostren dia rere
dia.
Dissabte 15 de febrer la seu de la Societat de Festers
del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent, acollia el IV Encontre dels compositors organitzat per l'Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC).
Aquest esperat acte, successor dels celebrats en Muro (2001), Elda (2003) i
Torrent (2005), començà amb la inauguració realitzada pel president d’ACMMIC
Daniel Ferrero Silvaje, el president de la societat de festers Antonio J. Morales
Ferrero i l’alcalde la vila Jorge Rodríguez Gramage.
La diada començà amb la intervenció de l’advocat Ximo Soler Catalunya amb la ponència “La propietat intel·lectual dins de la festa
de moros i cristians”. En ella exposà com l’Estat espanyol presenta una
doble realitat, d’una banda compta amb una moderna llei de propietat
intel·lectual però alhora n’és un dels països que sofreixen més amb la
pirateria. Aquesta nociva realitat es manifesta principalment sobre el
patrimoni cultural, d’ahí que siga necessari cercar l’equilibri entre el dret
de l’accés a la cultura i els drets d’autor.
La segona ponència del matí fou la del fester Juan Antonio Alcaraz Argente, “Un passeig per la música de la festa de
moros i cristians”, que deixà bocabadats a tots els assistents. En ella féu
un ràpid repàs a les diferents manifestacions morocristianes que existeixen
arreu del planeta. En concret assenyalà que ha document almenys 1264 formes
diferents de celebrar les festes de moros i els cristians als continents africà,
americà i eurasiàtic. Totes elles presenten com a trets en comú l’existència d’uns
textos i una música pròpia, així com es manifesten amb la celebració de diferents
actes com desfilades, representacions, danses, desembarcs, ambaixades, autos
sacramentals, etcètera.
Aprofitant l’intermedi del migdia, el president de
festers Antonio J. Morales, féu una visita guiada als assistents de l’Encontre
al Museu Fester, al qual li seguí el pertinent dinar de germanor. Per la
vesprada l'historiador Frederic Oriola
Velló i el compositor Juan Bautista
Francés Parra presentaren “El gust
per Chimo”. Un estudi historico-analític
sobre l’obra més immortal del mestre José Maria Ferrero Pastor, que aquest mateix
any de 2014 celebra el seu cinquantenari. Tancà aquesta jornada de reflexió i
treball l’escriptor Miguel Ángel
Martínez Pozo qui parlà sobre “Fiestas de moros y cristianos en el último reducto
musulmán de la península: El antiguo reino de Granada”.
En ella posà de manifest la pervivència en Andalusia d’aquestes festivitats d’orígens
moderns, que es conserven en una vuitantena de poblacions rurals de dimensions
reduïdes i on destaquen les representacions teatrals.
L’endemà diumenge 16 de febrer, ACMMIC celebrà la seua
assemblea anual. En ella es posà de manifest la pèrdua que per a tots havia
suposat l’òbit de Pedro J. Francés Sanjuán, essent nomenat a títol pòstum President d’honor de l’associació. En l’apartat
de càrrecs, Miguel Angel Sarrió Nadal assumí la funció de Tresorer i Benet
Ripoll la d’encarregat de les Noves Tecnologies.
El IV Encontre de compositors i l’assemblea anual finí
al Teatre Echegaray amb el Concert dels
compositors realitzat per l’Agrupació Musical d’Ontinyent. Aquest concert
quedà emmarcat dintre dels actes del Mig
Any Fester 2014 i a més de la tradicional participació en la direcció dels
compositors convidats, es féu públic el nomenament com a President Honorífic d’ACMMIC
l’absent Pedro Joaquin Francés. El pergamí fou arreplegat per la seua vídua,
Reme Parra, entre l’emoció i l’aplaudiment del públic assistent que omplia a
vessar l’auditori.
Un gran
cap de setmana per gaudir de la bona companyia d’amics i fruir de la millor
música morocristiana en la sempre acollidora vila d’Ontinyent.
L’aire de la ciutat duu una pelfa carregada i
malaltissa que revela com l’eixida d’aquesta crisi ben fonda, a ca nostra, no serà
d’altra manera que a la blavenciana. Poc a poc van desempolsant-se les velles
consignes i es reprèn el discurs que tant bons resultats sempre ha donat.
Hui la solució davant la fallida financera i els balafiaments econòmics és el retorn
a l’anticatalanisme xenòfob, espanyolista i antiintel·lectual, eixe discurs triomfalista
basat més en el fetge que en el trellat.
A la corrupció institucionalitzada, les mentides de la
política megalòmana, el tancament de mitjans de comunicació (TV3, RTVV i
Catalunya Ràdio) o la supressió d’unitats educatives, ara faltava la cirereta del
sainet del Consell contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El
Pancatalanisme és el gran problema del poble valencià, com ho era Emmanuel
Goldstein en la novel·la 1984.
Llàstima que davant la
realitat supina i superlativa de la barbaritat valenciana, el poble no es lleve
la vena dels ulls i diga prou. Què més ha de passar¿?
Com una anomalia al bell mig
del país... No ens deixaran ni les esmolades de casa...