La música fallera dels anys vint i trenta

Amb unes falles ben remullades han finit les grans panatenees del poble valencià. Dies d’excessos en tots els sentits, d’olor a fregida de bunyols i de pólvora cremada, de carrers arremolinats de turistes curiosos, falleres empolainades i percussionistes histriònics. Se’ns dubte un dels moments climàtics del Cap i Cassal.

Ara bé no és el meu objectiu fer una crònica d’aquesta celebració, sinó en realitat donar a conèixer el darrer número de la Revista d’Estudis Fallers. Aquesta es tracta d’una publicació ben interessant que cada any trauen endavant els amics de l’Associació d’Estudis Faller (ADEF). En les seues pàgines s’acosten a tots els aspectes que composen el món faller com la història de la festa, dels artistes, de les vestimentes, dels monuments i com no pot ser d’altra manera, de la música que l'acompanya.

En el número d’aquesta convocatòria, hom podrà trobar l’article titulat “La música fallera durant els anys vint i trenta”, puix aquestes dècades van suposar un important moment de transformació de les falles. En ell destacà la participació de les bandes de música que visitaven la ciutat procedents del seu hinterland i que acompanyaven els diferents actes festius, així com els novells concursos bandístics que començaren a organitzar-se al si de la festa.

Amb el desig que tothom haja passat unes excel·lents festes i malgrat l’oratge, ens endinsem a corre-cuita cap a la primavera valenciana.

El CD “Homenaje” de Francisco Esteve Pastor

Els CD’s monogràfics d’un compositor sempre tenen un encant especial perquè el resultat desprèn un mateix aroma. Aquest tipus d’enregistraments retraten l’esperit creatiu de l’artista i permeten a l’oient practicar un acostament a cau d’orella de la seua estètica i del seu llenguatge musical.

Més encara si aquest es tracta d’una obra dedicada al mestre Francisco Esteve Pastor i interpretat per la Unió Musical de Muro. No debades sempre m’he declarat fidel devot de l’obra d’aquest compositor murer. Per mi un dels grans de la nostra música bandística.

Fet i fet el darrer dissabte 28 de febrer la Unió Musical de Muro sota la batuta del mestre Rafael Garcia Vidal, presentaren al Centre Cultural de Muro el CD “Homenaje”. Un esglaó més en la cadena d’actes que l’entitat i el poble li dediquen al compositor en l’any del centenari del seu naixement.

La veritat paga la pena fer per adquirir-lo. En ell es poden trobar algunes de les obres més celebèrrimes com Brisas de Mariola (PD), Eduardo Borras (PD), La plana de Muro (PD) o Penya Cadell (MM). Descobrir-ne d’altres que resulten excel·lents troballes com Homenaje (PD), El Moreno (PD), Entre moros va la cosa (MM) o Mozárabes (MM). Així com empalagar-se amb La penya “el flare” (PD), peça sentida per tots els murers com un himne representatiu de tot el poble.

Una gran vesprada envoltat de bons amics i la millor música. Un meravellós CD que vos convide des de ja mateix a adquirir. Indispensable!!

Sobre “el caloret de foc i la flama”

Deia el professor Manuel Sanchis Guarner en La llengua dels valencians que “un poble que oblida el seu idioma, és un poble en el trànsit de mort”. La frase ve ni que pintada després de la darrera intervenció brillant de l’alcaldessa Na Rita Barberà en la Crida de les Falles 2015.

Moltes vegades hem reflexionat com una gran part del poble valencià veu la llengua com un simple floklorisme. De com la conceben com l’idioma per dedicar vítols mariològics i omplir-se la boca amb allò de què sant Vicent Ferrer on anava parlava en valencià. 

A l’ombra del ressò viral que ha pres la imatge de la primera edil del Cap i Casal, pense, què hagués passat si em comptes de Rita alguna altra política valenciana, per exemple Mònica Oltra, hagués aparegut destrossant la llengua castellana?. Què dirien els mitjans conservadors i tot l’aparell del partit omnipotent?. Però no passa res, perquè en català de València qualsevol barbarisme i embarbussament mal verbalitzat dona color i arranca un somriure.

Estampa trista la del balcó farcit de falleres i autoritats. Espill que reflexa la realitat de llengua minoritzada la dels valencians. Eixe poble que condemna les transmissions de TV3, que silencia RTVV, que impulsa programes educatius plurilingües per potenciar el castellà, que tanca línies educatives en valencià, que dona ales al cainisme lingüístic,... Sí professor Sanchis Guarner, tota la raó, però almenys ja ve el calor del foc i de la flama, i amb ell la primavera valenciana.

Tic-tac tic-tac

Amb l’onomatopeic so del temps que s’esmuny entre els dits, l’anatematitzat Pablo Iglesias, avisava fa uns dies de què s’acosta el moment d’esporgar la remulla.

La proclama era feta al melic del món, en la Blavència del Sith, eixe territori ubicat en el bord exterior de la galàxia i governada des de fa lustres pels faraons. La terra de la rajola i l’especulació on la corrupció atresora expedients als jutjats. No queden dits a les mans per contar-hi tots els casos on descollem els blavencians.

Pense que mai serem conscients del mal que aquest hàbit ha fet al nostre territori. Potser tant com el nostrat meninfotisme genètic i el cainisme autòcton. És com si no tinguérem clar que els recursos són finits i ací s’han balafiat a bocí ple en llaor de les xarxes caciquils i per ofrenar noves glòries.

El problema no és dels que ens han volgut fer creure que els burros volen, sinó de tots aquells que se’ls han cregut veient-los solcar el cel i aterrar en l’aeroport de Castelló.

Tempus fugit... Tic-tac Tic-tac Tic-tac...