Se’ns dubtes, el
certamen de bandes de música de la Fira de Juliol, organitzat des de l’any 1886
al Cap i casal, ha esdevingut en una de les dèries recurrents de la musicologia
bandística valenciana. Entre els treballs clàssic que es poden citar trobem el
llibre commemoratiu d’Eduard López-Chavarri 100
años del Certamen (Ajuntament, 1986); la recopilació realitzada per Vicente
Ruiz Monrabal en el recull de la Historia
de las sociedades musicales de la Comunitat Valenciana (FSMCV, 1993); o més
darrerament, l’obra atlàntica i quantitativa d’Alfredo Ruiz Cerveró, Una historia irrepetible en el mundo musical
(Piles, 2011).
Ara bé, sent el
fenomen bandístic un dels trets identitaris i diferenciadors del País Valencià,
paga la pena recordar la minsa bibliografia al respecte que encara atresora el nostre moviment. I seguint aquesta afirmació, volem donar a conèixer un nou treball titulat Música, mestre! Les bandes valencianes en el tombant del segle XIX, realitzat per la doctora Elvira Asensi Silvestre
(Llíria, 1981). Aquest, no és el típic llibre xovinista que es mira el melic,
sinó més bé, se’ns presenta com un estudi seriós i acadèmic del moviment
bandístic valencià durant la gènesi del Certamen valencià en les acaballes del vuit-cents.
Aquest treball és
un tast de la tesi doctoral de la seua autora, qui a més d’exercir com a
professora associada a la Universitat de València i a la Unitat de Turisme i
Educació de Florida Universitària, rebé l’any 2011 el premi d’investigació Joan
Coromines, patrocinat per la Societat Coral "El Micalet" de València, i ara ha estat publicat pel servei de Publicacions
de la Universitat de València.
El llibre
s’estructura en tres capítols: Música i
societat en el segle XIX; La
democratització de la cultura musical en el País Valencià; i, El Certamen de bandes. En ells, Elvira
Asensi, posa en solfa el paper de les novelles societats musicals durant la
contemporaneïtat, amb el triomf de la nova societat burgesa i liberal, així com el paper
d’aquest tipus d’entitats en la forma de concebre el lleure i l’esbarjo, o en la difusió del simfonisme europeu a ca nostra.
Treball aquest
emmarcat en la història social, que a més fa de bon llegir, pel qual el recomanem
a tots els amants del nostre moviment associatiu.
