Recomanem: El Guardià

A ca nostra, ço és, a les Comarques Centrals del País Valencià, la música festera morocristiana no sols és un acompanyament líric de festes, comparses i esquadres. Ací marxes mores, marxes cristianes i pasdobles acaben devenint per a la nostra col·lectivitat en veritable identitat nacional. Fet i fet una cosina meua no es cansa de repetir una i mil vegades, que si en qualsevol àgape, enllaç o dinar algú punxa una marxa mora,  ni tan sols siga el celebèrrim Paquito el Chocolatero, és just i necessari eixir i desfilar-lo, de la mateixa manera que a les terres d’enllà el Sènia passa amb les sardanes.

A més aquesta música nostra té l’afegit, que de la mà de la Festa, el seu corpus musical no para de créixer any rere any, gràcies al bon fer dels nostres compositors. És així com músics, festers i aficionats podem gaudir de perles com les que es troben al sí del CD El Guardià, enregistrat pel Cercle Musical Primitiva d'Albaida, sota la batuta de Saül Gómez i Soler, i amb producció de l’Obra Social de la Caixa d’Ontinyent. Al respecte resta apuntar, com aquest fou enregistrat al Teatre Echegaray d’Ontinyent l’11 de maig de 2013, i queda lligat a la Comparsa Asturs, d’on enguany sorgiran l’ambaixador i el banderer cristià de les properes festes ontinyentines.

Al seu interior hom podrà localitzar tres peces del seu director Saül Gómez, un dels joves compositors valldalbaidins amb major projecció, com són Schukran (MM, 2011), El Bote (PD) i El Guardià (MC, 2013); a les quals s’hi sumen peces de destacats compositors com Daniel Ferrero amb Cándido (MC, 2007); Miguel A. Sarrió amb Asturs d’Ontinyent (MC, 1995); Francisco Valor Llorens amb Cavallers de Llúria (MC, 2012); entre d’altres. 

Atenció especial mereix la marxa Andelma (MM, 2012), de la jove compositora de Guadassèquies Àngela Gómez Vidal, una de les poques dones que s’atreveix en la composició morocristiana, i a la qui li augurem un gran futur.

L’adéu al Mestre!!

Aquesta darrera matinada ha faltat el mestre i amic Pedro Joaquín Francés Sanjuán (Beneixama, 1951-2013), després de curta però accelerada malaltia.

El mestre Francés, és un dels grans de la música morocristiana i autor de títols amplament interpretats en el món de la Festa com Als Ligeros (MM), Te Deum (MC), Cid (MC), Entrada de bandas de Elda (PD) o Capellino (PD). Moltes d’aquestes composicions li han valgut els més prestigiosos premis de composició d’entitats com l’Associacio Sant Jordi d’Alcoi, la Unión Nacional de Entidades Festeras, la Societat de Festers Crist de l’Agonia d’Ontinyent o la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana entre moltes altres. També és soci fundador de l’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC) i tresorer de la seua Junta Directiva.

Descansa en pau amic!!! Hui ens deixes amb llàgrimes per la teua marxa, però d’ençà devens en etern als nostres cors, perquè la teua obra i el teu poderós esperit per sempre més ens acompanyarà acaronant-nos el pas.  

Jose Rafael Pascual en Arriben Bandes

Dimecres 8 de maig, al Museu Valencià d'Etnologia, el compositor Jose Rafael Pascual Vilaplana participava en el cicle de conferències de l’exposició Arriben Bandes, amb la xerrada titulada “La música festera de moros i cristians: Aproximació a la història d’un gènere bandístic”.

Jose Rafael, és un dels compositors, directors i pedagogs que més descollen en la defensa del moviment bandístic valencià. Amb una carrera farcida d’èxits i reconeixements internacionals en el món de la direcció i la composició, és també un apologeta dels gèneres festers morocristians. Cal recordar com, fou alma mater i president fundador de l’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC) entre els anys 2001 i 2004.

Més enllà de la seua biografia oficial, que hom pot trobar a la seua web, cal assenyalar que, el que passa amb José Rafael, és una mostra del característic i peculiar meninfotisme de barraqueta fallera, que disortosament adoleix la societat valenciana, sempre àvida de mirar-se el melic mentre desatén els seus actius i valors culturals. El mateix José Rafael, amb el que fa i el que ha aconseguit, si hagués naixcut a Hospitalet del Llobregat, Bilbao, A Corunya o Zamora, estic segur que la seua vida professional seria completament diferent, sent un personatge amplament respectat i reconegut pels seus conciutadans.

Pel que fa a la conferència, fou clarificadora i alliçonadora, on el de Muro féu un repàs als grans gèneres moroscristians i als seus compositors més representatius, tot relacionant-ho amb la història del món bandístic i simfònic europeu i nord-americà. La conferència no obvià els elements més espinosos i problemàtics vinculats amb la composició i la interpretació, així com el paper que juguen els festers i dels músics, on conclogué que actualment “s’escriu molta música però se’n composa poca”.

Tot un luxe de vesprada, on la trentena de persones que decidírem acudir a la Sala d’Alfons el Magnànim, rebèrem una dissertació magnífica d’un dels grans, a l’altura de figures com Camilo Pérez Laporta, Gustavo Pascual Falcó, José Maria Ferrero Pastor, Francisco Esteve Pastor o Amando Blanquer Ponsoda.

Primer Concert d’Exaltació de la Música Festera amb la Unió Musical d’Alcoi

Diumenge 10 de març, s’encetava al Teatre Calderón de la ciutat d’Alcoi, el cicle institucional dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera, els quals obrin les portes a les properes festes de Moros i Cristians de Sant Jordi.

Al respecte ha estat un goix i una gran il·lusió, que la Unió Musical d'Alcoi, comptés amb mi per fer de mantenidor d’aquest primer dels concert fester, que en les setmanes vinents, continuaran la resta de societats musicals alcoianes.

Un concert, que ha volgut recuperar l'antiga filosofia dels abans anomenats de “repàs de pasdobles i marxes”, on s’oferí un programa amb una selecció de les composicions que s’interpretaran en les properes festes morocristianes, com la fanfàrria Alatriste de Roque Baños, la marxa cristiana Llebeig de Saül Gómez i la marxa mora Als Xaparros de José Rafael Pascual Vilaplana.

El concert serví a més, per retre un homenatge al mestre José Maria Ferrero Pastor, on el seu fill, Daniel Ferrero Silvaje, personalitat musical nominada per a la direcció de l'Himne de Festes d'aquest any 2013, dirigí dues peces composades pel Mestre, la marxa mora UMDA i el pasdoble Brisas del Clariano.

Aquest esdeveniment s’acompanyà de la interpretació dels pasdobles Yakka de José Rafael Pascual Vilaplana, A mi Muro de Francisco Esteve Pastor, i Andrés contrabandista d’Óscar Navarro González; les marxes mores Nostalgia mora de Gonzalo Blanes Colomer i Abencerrajes (Tardes de Abril) de Amando Blanquer Ponsoda; les marxes cristianes Picadilly Circus, de José Vicente Egea Insa i Eleazar de Rafael Mullor Grau. I finalment, l'Himne de Festes del mestre Barrachina, amb el qual conclogué el concert entre vítols i aplaudiments.

Daniel Ferrero Silvaje nou president dels compositors

Diumenge 27, a la seu de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina, celebrava l’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC) la seua assemblea ordinària. Aquesta a més de donar-se els pertinents comptes i informes, ha estat la darrera del compositor Ramón Garcia i Soler al capdavant de l’entitat.

ACMMIC, fou creada l’any 2001 per un grup de compositors que malgrat la seua filiació compositiva i el veïnatge geogràfic, molts d’ells no es coneixien personalment, sent-ne el seu president fundador Jose Rafael Pascual Vilaplana. L’any 2004 a l'assemblea celebrada a San Blas (Alacant), Ramón Garcia i Soler assumia la presidència, i durant el seu mandat l’associació ha posat en marxa la nova web, es va participar a la XXIII Trobada de bandes de música de Catalunya (La Sénia, 2004), se celebrà el III Encontre de compositors (Torrent, 2005), el nombre d’associats s’ha duplicat, al temps que s’han aprofundit les relacions institucionals amb entitats com SGAE, FSMCV i UNDEF, consolidant així a ACMMIC com un referent i un agent d’interlocució necessari per abordar qualsevol tema musical morocristià.

La nova junta eixida en la darrera assemblea, proclamà per aclamació a Daniel Ferrero Silvaje al capdavant de la presidència. Ferrero, a més de compositor, director de banda i membre d’una de les nissagues amb més ressò dintre del món fester, ocupava fins ara la vicepresidència de l’entitat. D’ara endavant, ocuparà el novell càrrec auxiliat per Francisco Valor Llorens com a vicepresident. En el politburó mantenen els càrrecs de secretari i tresorer respectivament, Ricardo J. Montés Ferrero i Pedro Joaquín Francés Sanjuán, al temps que el nombre de vocals s’amplia a nou, amb Ramón García Soler, Enrique Alborch Tarrasó, Benedicto Ripoll Belda, Frederic Oriola Velló, Miguel Ángel Sarrió Nadal, Miguel Ánguel Ibiza Zaragoza, Carlos Pellicer Andrés, Víctor Montoya Prieto y Salvador González Moreno.

Un acte més que necessari, doncs des de l’any 2008, que el màxim òrgan de la institució no es reunia. Aquest esdeveniment, comptà a més amb una conferència de mans de l’advocat Ximo Soler, referida als drets de propietat intel·lectual, la qual despertà un animat col·loqui entre els assistents.



Diumenge assemblea ordinària d'ACMMIC

El proper diumenge 27 de gener, l’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC), celebra a Cocentaina la seua Assemblea General Ordinària. Aquest esdeveniment es realitzarà a la seu de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina, situat al carrer Ausiàs March número 9 de la capital del Comptat.

Amb molta seguretat, aquesta serà la darrera que afrontarà el compositor Ramón Garcia Soler al capdavant de la entitat. Pel que a més dels comptes econòmics i dels pertinent informes, l’assemblea molt probablement haurà d’escollir un nou president entre els socis compositors, així com queda estipulat als estatuts de la entitat.

A més, el matí s’acompanyarà d’una conferència de l’advocat i directiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) Ximo Soler Cataluña, titulada “Els drets de propietat intel·lectual de l’autor i del director com a intèrpret”. Finint el matí, amb el pertinent dinar de germanor entre socis i simpatitzants.