Eleccions

Finalment ens acostem sense dilació a les eleccions municipals i autonòmiques del proper diumenge. I sembla clar que de totes-totes alguna cosa canviarà al Consell i la Generalitat després de quatre lustres on els líders han ostentat el poder omnímode.

La ciència demoscòpica pronostica la fi del seu poder absolut. Ara bé falta saber com quedarà la cosa per gràcia dels vots, les abstencions i la llei d’Ohm. Desconeguem si tindrem un nou Pacte del Pollastre a la dreta o un tripartit d’esquerres valencianista. Pot ser tot acabe com el Rosari de l’Aurora amb un poti-poti de sigles que l’únic que generarà serà inestabilitat i desconfiança en esta terra assolada pels gestors balafiadors de la cosa pública. 

Qui entre a governar que es lligue les espardenyes, perquè es trobarà els calaixos plens de factures. La gran herència dels líders: atur, corrupció i deutes. La fallida econòmica d'un terrotori escorxat.

Les eleccions i l’oxímoron de la Llei de senyes

Cavallers, ja estem en vespres d’eleccions i els carrers del nostre xicotet país s’omplin de màquines asfaltadores i paletes que a corre-cuita refan aceres i paviments de l’espai públic. En el marc d’aquesta voràgine els líders, als quals les enquestes demoscòpiques els fan la guitza, han tret la seua carta estrela. Eixa que mai els decep i sempre els permet rascar vots.

Fet i fet aquest mes d’abril, hem pogut presenciar com de nou s’han embolcallat amb la senyera per aprovar en solitari l’oxímoron de la Ley de señas de identidad. Tot un despropòsit i una gran lloa a la visió regionalista, casposa i pseudofolklòrica que els nostres amics tenen del País Valencià.

Gràcies a aquesta nova aportació a la història de la legislació universal, els sacrosants símbols de la pàtria blavenciana queden protegits. D’entre tots ells el més divertit és el reconeixement de la llengua valenciana i els seus usos, de conformitat amb la tradició històrica o popular. Mentre em pregunte això com lliga amb els atacs a la llengua, al decret del plurilingüisme monolingüe, al tancament de RTVV o a la reducció d’hores de valencià en l’ensenyament. La resta de senyes, també podrien ser amplament comentades en la contradicció intrínseca entre el que es predica i el que es fa amb elles.

Una gran norma aquesta, que no compta amb el suport de cap partit de l’oposició, ni de les universitats públiques i privades, ni tant sols del Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ara bé que inclou a les històriques entitats secessionistes, Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana al sí de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià. Una entelèquia que a mode de Sant Ofici vetlarà per la puresa identitària del poble blavencià. Ço és, si detecta cap alè de pancatalanisme, aleshores nyas, fora subvencions!!

 

PS: No tinc cap mena de dubte que el proper pas deuria ser la modificació del Codi Penal per condemnar el catalanisme com a apostasia i heretgia. Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

Sobre “el caloret de foc i la flama”

Deia el professor Manuel Sanchis Guarner en La llengua dels valencians que “un poble que oblida el seu idioma, és un poble en el trànsit de mort”. La frase ve ni que pintada després de la darrera intervenció brillant de l’alcaldessa Na Rita Barberà en la Crida de les Falles 2015.

Moltes vegades hem reflexionat com una gran part del poble valencià veu la llengua com un simple floklorisme. De com la conceben com l’idioma per dedicar vítols mariològics i omplir-se la boca amb allò de què sant Vicent Ferrer on anava parlava en valencià. 

A l’ombra del ressò viral que ha pres la imatge de la primera edil del Cap i Casal, pense, què hagués passat si em comptes de Rita alguna altra política valenciana, per exemple Mònica Oltra, hagués aparegut destrossant la llengua castellana?. Què dirien els mitjans conservadors i tot l’aparell del partit omnipotent?. Però no passa res, perquè en català de València qualsevol barbarisme i embarbussament mal verbalitzat dona color i arranca un somriure.

Estampa trista la del balcó farcit de falleres i autoritats. Espill que reflexa la realitat de llengua minoritzada la dels valencians. Eixe poble que condemna les transmissions de TV3, que silencia RTVV, que impulsa programes educatius plurilingües per potenciar el castellà, que tanca línies educatives en valencià, que dona ales al cainisme lingüístic,... Sí professor Sanchis Guarner, tota la raó, però almenys ja ve el calor del foc i de la flama, i amb ell la primavera valenciana.

Tic-tac tic-tac

Amb l’onomatopeic so del temps que s’esmuny entre els dits, l’anatematitzat Pablo Iglesias, avisava fa uns dies de què s’acosta el moment d’esporgar la remulla.

La proclama era feta al melic del món, en la Blavència del Sith, eixe territori ubicat en el bord exterior de la galàxia i governada des de fa lustres pels faraons. La terra de la rajola i l’especulació on la corrupció atresora expedients als jutjats. No queden dits a les mans per contar-hi tots els casos on descollem els blavencians.

Pense que mai serem conscients del mal que aquest hàbit ha fet al nostre territori. Potser tant com el nostrat meninfotisme genètic i el cainisme autòcton. És com si no tinguérem clar que els recursos són finits i ací s’han balafiat a bocí ple en llaor de les xarxes caciquils i per ofrenar noves glòries.

El problema no és dels que ens han volgut fer creure que els burros volen, sinó de tots aquells que se’ls han cregut veient-los solcar el cel i aterrar en l’aeroport de Castelló.

Tempus fugit... Tic-tac Tic-tac Tic-tac... 

La vieille politique blavencienne

Com en una cíclica maledicció veterotestamentària, els líders preclars albiren en l’horitzó les properes eleccions. Aixina regiren l’armari i els calaixos per trobar la llibreteta secreta que guarda la fórmula màgica de l’absolutisme electoral.

En el primer punt, com no pot ser altre, es troba l’anticatalanisme. Sense fer botiges el Senyor Governador Interprovincial anuncia una propera llei de senyes d’identitat que amenaça les butxaques del Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les Universitats, i que de retruc fa trontollar la dèbil pau lingüística. El segon punt és el de la potenciació de la cultura, entesa com la cultura jocfloralesca i pseudofolklòrica d’espardenya. Ací cal salvaguardar la paella autèntica i els correbous, dos institucions cabdals en la forma de entendre la blavenciania. I finalment, volen reinventar una nova televisió pública per lloar les glories de esta terra consumida i arrabassada. Els grans demòcrates que prohibeixen TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, i que tancaren Radio Televisió Valenciana, ara anuncien a bombo i plateret un nou mitjà públic.

I mentre pretenen reconduir la situació amb la vieille politique que tant bons resultats els ha donat sempre, el poble brama de ràbia. Líders en corrupció i balafiaments, no se n’adonen que ve el tems de la sega i que la impecable justícia els espera, com un fatum innegociable i imperdonable que els aguarda.

Futur incert

Deia Ortega i Gasset en la España invertebrada que “España es una cosa hecha por Castilla, y hay razones para ir sospechando, que en general, sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral”. I en aquesta Segona Restauració, la Monarquia Bananera Aspanyola, segueix ancorada en el seu peculiar nacionalisme castellà, homogeneïtzador, antiliberal i retrògrad.

Ara la crisis ha obert la caixa dels trons i per fi sembla, la massa adormida, comença a obrir els ulls veient la realitat de la mà de l’atur, les retallades i la manipulació. De moment sembla que, gràcies a la ciència demoscòpica, deixen en el calaix les darreres idees brillants que plantejaven, com la llei de l’avortament i la reforma de l’elecció d’alcaldes. Però també és cert que mentre el tsunami català avança irreductible, no podem descartar que en breu reimplanten la llei de vagos y maleantes o la llei de fugues.

Malgrat que a Blavència, no sé què dir-hi. Molts alberguem l’esperança del canvi en esta terra consumida pel deute públic, la corrupció, el nepotisme i el clientelisme. Però el poble blavencià addicte a paraetes megalòmanes, paraules grandiloqüents i panatenees d’àpats i pólvora, no sé com es desempallegarà dels vicis assumits durant el temps dels Faraons. Més encara ara, que els grans referents financers del nostre país s’han esvaït gràcies a la magnífica gestió dels líders.

PS: Seguim sense senyals de TV3 i Catalunya Ràdio, i amb RTVV tancada a cal i canto... Ni perdó, ni oblit...

Les raboses criden que ve el llop

Els darrers dies, dues notícies em despertaven el somriure en aquest mes de juliol que poc a poc va calfant-se per la calor. D’una banda el Governador Interprovincial de ésta nuestra Comunidaz, afirmava taxativament al Campus de les FAES, que sense ells el secessionisme catalanista s’estendria sense remei a casa nostra i això seria malíssim. D’altra banda, ara resulta que la Unió Europea investigarà a estos bons gestors per “presumptes” irregularitats contables.

Si més no curiós. Ara sembla que les institucions europees i les espanyoles, comencen a adonar-se’n del que ací tots sabíem i molts callaven, eixe despropòsit que ha suposat la gestió d’estes bones persones. Novament els blavencians som l’exemple de la corrupció i el balafiament dels recursos públics. I en un món amb recursos finits el que s’ha gastat a destall en vuits, nous i cartes que no lliguen ara es deu i no es té per a serveis bàsics.

Però retornant a les paraules del nostre estimat líder, és com si les raboses durant dinou anys hagueren custodiat el galliner, i ara que ja no queden ni les teranyines cridaren que ve el llop. Un llop que representen com al perill pancatalanista o l’identifiquen amb el bolivarià Pablo Iglesias. Però al remat, a l’únic llop que estos senyors temen és a la justícia, qui malgrat ser cega i lenta, acabarà enviant-los a Picassent.