Recomanem: Biblioteca Teologia València

Volem donar a conèixer un nou recurs web que ens ha sorprès, pel que aprofitant l’avinentesa li dediquem un breu post. Es tracta d'una nova finestra al ciberespai que la biblioteca de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València ha creat sota el nom de Biblioteca Teología Valencia.

Aquesta institució acadèmica arrancà el 23 de gener de 1974. Ara bé la custòdia dels seus fons té una procedència ben diversificada. Des del nucli primigeni del temps de l’arquebisbe Fabian y Fuero quan el 1790 creà el Seminari Conciliar de València, a donacions d’institucions i persones físiques que han provocat que aquest centre siga un referent en la investigació de la filosofia, la teologia i les humanitats al cap i Casal.

Actualment es troba en un procés de modernització i d’implementació de les noves tecnologies i les TIC’s, puix l’actual marc 2.0 obri una possibilitat sense precedents per posicionar-se i donar-se a conèixer. Entre els canvis que s’han implementat destaca la creació d’un blog i d’una pàgina de facebook, al temps que l’accés on line als fons del catàleg s’han millorat amb el novell OPAC.

Una sèrie de transformacions tecnològics per donar a conèixer aquesta institució cultural, ubicada al bell mig de la ciutat de València, que vos convidem a visitar.

 

Presentació del CD Flash de Carlos Pellicer

Sempre és un goig comprovar com, la feina ben feta no té fronteres ni té rival i poc a poc posa a cadascú en el seu lloc. Aquest és el cas de l’amic, compositor i director beniganí Carlos Pellicer Andrés.

Feia temps que estava capficat amb la gent de l’Agrupació Musical Sta. Cecília d’Ador, sota direcció del mestre Ramon Garcia i Soler, i amb el suport tècnic d’Audioart per traure a la llum el seu primer CD monogràfic, Flash. Aquest paga la pena puntualitzar com està produït per l’editorial Molenaar, un fet que se’ns dubte permetrà la difusió internacional d’aquest enregistrament.

El CD recull sis composicions del de Benigànim editades per aquesta editorial holandesa. Entre elles trobem Flash, suite for wind band; Jad-a-daj; Omaira, per trombó solista i banda; Sequences for band; Discursum; i finalment Dis-tensions-dis.

La presentació oficial per a la premsa es realitzarà els dies 9 i 12 de juliol de 2015 en Ador i Benigànim respectivament. Mentre el diumenge 12 de juliol es presentarà oficialment en públic en un concert a càrrec de l’AMSC d’Ador en l’Auditori Paco Salvador de Benigànim a les 20,30 hores. Concert que comptarà amb la participació de Ximo Vicedo, trombó solista de l’Orquestra Simfònica de RTVE.

La més sentida enhorabona Carlos, ens vegem en Benigànim per aplaudir el teu darrer treball i donar-te tot el caliu!!!

Recomanem: Alba 25

El darrer dijous 26 de març el Museu d’Arqueologia d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida, acollia la presentació del darrer número d’Alba: revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida. Sempre és un goig i un bon símptoma de cultura política que l’ajuntament d’Ontinyent, malgrat els estralls de la crisi, segueixca duent endavant aquest projecte sota la direcció del doctor Vicent Terol Reig.

Potser Alba és una de les publicacions científiques més importants no sols de la Vall d’Albaida, sinó de totes les Comarques Centrals del País Valencià. Un exercici d’erudició i d’investigació que intenta aportar saber a tots els camps de la República de les Ciències, sempre des de la senzillesa i el conreu de la llengua. Un gran producte per dignificar la nostra llengua eternament minoritzada i un bon exemple per demostrar com el català de València, també serveix per parlar d’història, arqueologia o biologia.

En aquest número, el vint-i-cinquè, hom trobarà els treballs: “Frares, frarots, pans de llop i Margarides de frare” de Josep enric Oltra Benavent; “El museu de Ciències Naturals del col·legi La Concepción d’Ontinyent” de José Antonio Morelló Albert; “El vas campaneiforme a Bocairent i la capçalera del riu Vinalopó” de Josep Pascual Beneyto; “El Trienni Liberal a Ontinyent (1820-1823)” de Francesc Ferrero Torró; i finalment “El treball forçat a la Vall d’Albaida (1938-1947)” de Josep Màrius Climent Prats.

Per concloure, sols resta agrair a la direcció de la revista haver dedicat en el pertinent apartat de Ressenyes i notícies cinc cèntims a les publicacions En clau de festa i El mirall pautat. Fruïu de la revista amics!! 

El CD “Homenaje” de Francisco Esteve Pastor

Els CD’s monogràfics d’un compositor sempre tenen un encant especial perquè el resultat desprèn un mateix aroma. Aquest tipus d’enregistraments retraten l’esperit creatiu de l’artista i permeten a l’oient practicar un acostament a cau d’orella de la seua estètica i del seu llenguatge musical.

Més encara si aquest es tracta d’una obra dedicada al mestre Francisco Esteve Pastor i interpretat per la Unió Musical de Muro. No debades sempre m’he declarat fidel devot de l’obra d’aquest compositor murer. Per mi un dels grans de la nostra música bandística.

Fet i fet el darrer dissabte 28 de febrer la Unió Musical de Muro sota la batuta del mestre Rafael Garcia Vidal, presentaren al Centre Cultural de Muro el CD “Homenaje”. Un esglaó més en la cadena d’actes que l’entitat i el poble li dediquen al compositor en l’any del centenari del seu naixement.

La veritat paga la pena fer per adquirir-lo. En ell es poden trobar algunes de les obres més celebèrrimes com Brisas de Mariola (PD), Eduardo Borras (PD), La plana de Muro (PD) o Penya Cadell (MM). Descobrir-ne d’altres que resulten excel·lents troballes com Homenaje (PD), El Moreno (PD), Entre moros va la cosa (MM) o Mozárabes (MM). Així com empalagar-se amb La penya “el flare” (PD), peça sentida per tots els murers com un himne representatiu de tot el poble.

Una gran vesprada envoltat de bons amics i la millor música. Un meravellós CD que vos convide des de ja mateix a adquirir. Indispensable!!

Recomanem: Rif, una historia olvidada

De fa temps, una angúnia m’atabala cada cop que llegeixo més textos i documents referits a la història contemporània espanyola. Un Estat que no s’amaga d’exaltar la mediocritat i menystenir sense por el mèrit i la intel·ligència; corromput des de la soca-rel des de 1874; hereu de cacics i dictadors; dirigit en l’ombra per oligarques totpoderosos, que deslleten a destall la mamella pàtria en benefici propi; un Estat amnèsic, antidemòcrata, centralista, megalòman i monolingüe. 

Tots aquests retrets, encara encenen més la sang quan trobes al ciberespai documentals, com el que recomanem a continuació: Rif, Una historia olvidada. Aquest conta els fets de la guerra ocorreguda entre els anys 1911 y 1927 al nord de Marroc. Un conflicte sagnant que roman oblidat, i d’on sorgirà tota la generació de militars africanistes que triomfaran d’ençà el 1936.

Paga la pena perdre l’hora i quart que dura, i refer memòria dels fets i morts ocorreguts a la babalà, que l’interés d’uns pocs, provocaren a les muntanyes del Rif. Una guerra, hereva d’altres com la d’Àfrica (1859-1860), la de Margallo (1893-1894), la de Melilla (1909), i que tindrà el greu epíleg en la civil espanyola, on els moros rifenys, antics enemics, acabaran sent emprats pels colpistes, com a carn de canó contra l’exèrcit republicà.

Molt recomanable!!

Recomanem: El Guardià

A ca nostra, ço és, a les Comarques Centrals del País Valencià, la música festera morocristiana no sols és un acompanyament líric de festes, comparses i esquadres. Ací marxes mores, marxes cristianes i pasdobles acaben devenint per a la nostra col·lectivitat en veritable identitat nacional. Fet i fet una cosina meua no es cansa de repetir una i mil vegades, que si en qualsevol àgape, enllaç o dinar algú punxa una marxa mora,  ni tan sols siga el celebèrrim Paquito el Chocolatero, és just i necessari eixir i desfilar-lo, de la mateixa manera que a les terres d’enllà el Sènia passa amb les sardanes.

A més aquesta música nostra té l’afegit, que de la mà de la Festa, el seu corpus musical no para de créixer any rere any, gràcies al bon fer dels nostres compositors. És així com músics, festers i aficionats podem gaudir de perles com les que es troben al sí del CD El Guardià, enregistrat pel Cercle Musical Primitiva d'Albaida, sota la batuta de Saül Gómez i Soler, i amb producció de l’Obra Social de la Caixa d’Ontinyent. Al respecte resta apuntar, com aquest fou enregistrat al Teatre Echegaray d’Ontinyent l’11 de maig de 2013, i queda lligat a la Comparsa Asturs, d’on enguany sorgiran l’ambaixador i el banderer cristià de les properes festes ontinyentines.

Al seu interior hom podrà localitzar tres peces del seu director Saül Gómez, un dels joves compositors valldalbaidins amb major projecció, com són Schukran (MM, 2011), El Bote (PD) i El Guardià (MC, 2013); a les quals s’hi sumen peces de destacats compositors com Daniel Ferrero amb Cándido (MC, 2007); Miguel A. Sarrió amb Asturs d’Ontinyent (MC, 1995); Francisco Valor Llorens amb Cavallers de Llúria (MC, 2012); entre d’altres. 

Atenció especial mereix la marxa Andelma (MM, 2012), de la jove compositora de Guadassèquies Àngela Gómez Vidal, una de les poques dones que s’atreveix en la composició morocristiana, i a la qui li augurem un gran futur.