dissabte, 21 de setembre del 2013

La memòria oblidada



Les societats musicals representen un dels trets associatius més representatius del País Valencià, sent-ne un element identitari de la nostra col·lectivitat. Tant és així, que segons dades de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), existeixen cinc-centes trenta-vuit societats musicals, dues-centes quaranta-vuit escoles de música, y dues-centes setanta-sis escoles d’educands, sent un moviment conformat per més de mil músics federats, setanta mil alumnes i dos-cents mil socis

Però si aquestes són les dades globals que conformen el nostre moviment, paga la pena recordar un actiu que tradicionalment ha passat desapercebut pels historiadors i musicòlegs, com és el de la gestió del patrimoni documental que estes entitats han creat durant llur trajectòria històrica.

D’aquest mode, trobarem una variada gamma de documents, els quals podem agrupar en tres famílies, com són els arxivístics (documentació administrativa i històrica), les col·leccions musicals (ço és, les partitures), i finalment, la resta de béns culturals (col·leccions diplomàtiques, fotogràfiques, organològiques,...).

Aquest serà el motiu que ens ha dut a realitzar la present aportació, titulada “La memoria olvidada: Reflexiones sobre la gestión del patrimonio documental en las sociedades musicales valencianas”, que podeu trobar a la revista Nassarre: Revista Aragonesa de Musicología, publicada per la Institución Fernando el Católico, entitat dependent de la Diputació Provincial de Saragossa, i que aprofitem per compartir amb tots vosaltres.