Vicent Partal a Quatretonda

El Col·lectiu Cultural Dorresment és d’eixes institucions menudetes i sense pretensions que han esdevingut en un referent de l’animació cultural a ca nostra. Nascut en novembre de 1993, potser molts no el valoren en la justa mesura, però ha estat pioner i promotor d'un gran nombre d'activitats i esdeveniments de la nostra vila. Entre ells sols cal esmentar les primeres excursions organitzades a la Serra, xerrades i meses de debat, publicacions, agermanaments, presentacions de llibres, diades de la pau i de l’arbre, així com la gènesis de les voltes a peu.

El Dorresment, com tots els fills de la morta viva, sobreviu en aquest temps de crisi i incertesa sense perdre l’esperança en un futur millor. És per aquest motiu que no es deixa vèncer i segueix organitzant activitats. Per exemple el darrer 18 de gener, donava aixopluc a Toni Cucarella per presentar la seua darrera novel·la Dones d'aigua, hòmens de fang.

Ara anuncia una nova presentació, en concret la del llibre de Vicent Partal A un pam de la independència. Partal és un periodista natural de Bétera que descolla al Principat, on exerceix com a director del diari electrònic Vilaweb. En aquet treball el seu autor reflexiona sobre com s’ha arribat a la situació política que viu Catalunya, quines són les claus per poder arribar a la independència i com li agradaria que fos la nova república catalana.

La presentació tindrà lloc al Saló d’actes de l’Ajuntament de Quatretonda el proper divendres 14 de febrer a les 19 hores, sent-ne a més d’entrada lliure i gratuïta.

A l’amic Jesús Tarrasó Espí…

De fa temps, que em rondinava dedicar-li un xicotet raconet al ciberespai al quatretondí Jesús Tarrasó Espí. Aquest es tracta d’un conciutadà ben curiós, un cabet inquiet amb una ànima àvida de coneixement, i ben preocupat pel nostre patrimoni documental.

Paga la pena dir com un dels temes on ha despuntat l’autodidacta Jesús, ha estat en el món dels còmics, on el seu impuls vital l’ha conduït ha conèixer als dibuixants més prestigiosos de l’Estat, així com a col·laborar en diverses publicacions especialitzades. Però ara el que li lleva la son és la genealogia, allò dels arbres familiars, dels ascendents de setena i vuitena generació, i del plaer de retrobar les empremtes arxivístiques deixades durant el trànsit vital per familiars llunyans tant als quinqui libris, com en registres civils i protocols notarials.

Ara bé, una cosa que molts no saben, és la dèria del infrascrit per dedicar historietes, còmics o breus novel·les gràfiques a familiars i amics. La veritat, Jesús ha acabat creant un corpus artístic amb més de tres-centes historietes, on amb traços esquemàtics i vinyetes atapeïdes de text, conta aventures amb finals esperpèntics al més estil d’Ibàñez, o rememora els seus periples, sempre desventurosos, en arxius i biblioteques.

Un gran personatge l’amic Tarrasó!!!!

Benavent, nou bisbe de Tortosa

A les 12 en punt del divendres 17 de maig, era proclamat monsenyor Enrique Benavent Vidal, nou bisbe de Tortosa. Un nomenament que es feia a alhora en el Vaticà, la sala del Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa, i al Palau de l’Arquebisbat de València.

Un Benavent emocionat, i acompanyat per l’arquebisbe Carlos Osoro, ha dirigit unes paraules al públic que omplia a vessar la Sala del Tron. En un discurs realitzat majoritàriament en valencià, ha donat les gràcies als companys i familiars, i ha demanat perdó per les faltes comeses, a més d’explicar l’evangeli del dia, en concret el de Sant Joan 21,15-19. Al respecte també, aquest passatge coincideix amb el del dia de la seua ordenació pel papa i beat Joan Pau II.

Certament, el seu nom feia temps que sonava en les darreres ternes episcopals per cobrir les prelatures d’Eivissa, Osca i Solsona, però al remat, ha estat diòcesis de Tortosa la que rebrà el novell ministeri del de Quatretonda. Des d’aquest raconet del ciberespai, aprofitem per donar la nostra més sentida enhorabona a monsenyor Benavent.

Obrim les Portes de la Vall

El proper dissabte 20, realitzem la visita guiada a Quatretonda dintre del projecte d’Obrim les Portes de la Vall. Aquest es tracta d’una aposta pel turisme d’interior, dirigida des de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, i que serveix per donar a conèixer a propis i foraster la riquesa patrimonial que guarden els pobles de la nostra estimada Vall Blanca.

Al respecte paga la pena visitar els nostres pobles i fruir de les experiències visuals i gastronòmiques que al darrere d’elles s’amaguen. Fet i fet, recorde perfectament el primer cop en què participàrem a ca nostra en aquest esdeveniment. En acabar, molts dels visitants locals, agraïren la nova visió que havien adquirit de la història i el patrimoni artístic de ca nostra.

Aquest any, el roder Batiste “El Marcat”, ens servirà de pretext per redescobrir els nostres edificis més destacats. Així a les 10,30 hores ens concentrarem en Ca la Vila, i tot seguit visitarem l’església parroquial dels Sants Joans, per a continuació endinsar-nos pel carrer Nou, el peculiar eixample quatretondí, d’on agarrant el carrer Finet ens dirigirem a la Font Vella per finir la visita. I després, en acabar, a l’ombra de les Escoles Noves, gaudirem d’un refrigeri amb queviures locals. L’hora aproximada d’acabada seran les 12,45 hores, perquè qui vullga tinga temps encara de visitar el Mercat, la Cooperativa o la resta d’establiments locals.

Una activitat molt recomanable, sobretot pels que la desconeixeu. Per tant, vos esperem!!

El doctor Joan Baptista Benavent (1703-1769)

Quan hom s’acosta a la investigació històrica, l’objectiu primigeni és el de lluitar contra l’oblit i recuperar el passat. Malgrat ser sabedors de què el passat no existeix, és temps finit, acabat, incognoscible i sense presència física actual.

Fet i fet quan cerquem personatges d’altres èpoques, sempre ens agrada trobar figures amb les quals compartim alguna característica pròpia, ja siga ideològica, geogràfica o laboral. I encara fruïm més, si ens identifiquem amb les seues vivències i les seues peripècies vitals. Però, també, de vegades la documentació ens descobreix personatges grisos, que per aquest fet, tampoc deuen ser desatesos i condemnats a l’oblit.

Aquest, potser, el cas del doctor Joan Baptista Benavent, quatretondí il·lustre del set-cents valencià. Professor a la Universitat de València, oficial al servei de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge a la Catedral de València. Alhora que tomista radical i figura antiil·lustrada, que prosperarà gràcies al seu treball i perseverança, però també, pel seu posicionament ideològic i la seua proximitat als principals ressorts escolàstics de poder al Cap i Casal.

Figura polièdrica i conflictiva, que ha passat sense pena ni glòria, i que rescatem de la mà de la revista Anales Valentinos, per deixar memòria de la seua existència.

A Juanvi i Lídia

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Aquesta fou la idea primigènia que em vingué al cap, la darrera setmana quan l’amic Juanvi em demanà que digués unes paraules el dia del seu enllaç. És més, en la mateixa demanda em puntualitzà, que per cap dels motius, volia que emprés mots grollers, ni expressions banals, ni fes cap referència a parts sexual, tant masculines com femenines.

Jo que soc un xic cregut i manat, llavors vaig recordar l’etern poema estellesià. Personalment soc un amant de l’obra del de Burjassot. De Vicent Andrés Estellés n’hi ha una màxima, que crec, ara ens és més necessària que mai, aquella de “Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble”. I al respecte, pense també, que tant Juanvi com Lídia, són d’eixos que la fan seua dia rere dia. Ara bé, retornant al poema dels Amants, també soc sabedor de lo manit i sobat que està, i per tant en un dia tant assenyalat com el de hui, era millor buscar una altra opció.

Aleshores, eixugant-me el cervell, intentant recordar quina imatge podria identificar aquesta eterna parella d’enamorats, al remat la vaig trobar. Paga la pena dir, com per deformació acadèmica, m’agrada cercar l’origen de les coses, el moment primigeni dels fets.

En el cas que hui tenim entre mans, el dels nostres peculiars amants, cal que ens transportem a un migdia de l’any 1995 (crec!), quan retornant de l’Institut amb el llutxentino, sentirem a crit pelat i amb veu de gralla a Juanvi, com li cantava a Lídia un fragment d’Always de Bon Jovi, aquell que diu “I will love you, baby - Always” (Que ningú s’ofenga, però no n’hi ha cap instrumentista, que afine quan canta). Alló se’m quedà gravat!!!.

A mi que em perdonen les amigues de la novia, perquè Bon Jovi mai m’ha fet el pes. Reconeixo que a casa tinc el disc Cross Road, i sí, té cançons interessants, però per a Rock-pastel em quede amb Aerosmitht. Però retornant al fil a de la història, aquesta és la meua imatge primigènia de la parella que hui es casa.

Val a dir, com aquest de hui és sols un simple tràmit administratiu, diguem-li social, pense. La veritable unió d’ells fou Marcel·la, que eixa sí és per sempre. Per no citar també, el sant sagrament de la hipoteca. Però assabentat com estic pel nuvi, en no dir frases grolleres, ni malsonants, millor deixem estar això de la hipoteca i dels bancs.

Bromes a banda, espere que passeu un gran dia amb els vostres familiars i amics. Hui és un dia molt bonic on vosaltres sou els protagonistes, on tots els que estem ací estem per vosaltres i vos estimem, i a més, on tots els cambrers saben el vostre nom.

El matrimoni, és un acte molt important des del punt de vista emocional. Un amic em comenta moltes vegades, que tant la parella com el treball que hom desenvolupa, són cabdals en la estabilitat emocional, i un pas en falç pot condicionar-te la vida tant en positiu com en negatiu.

Així que recordeu, sigau feliços i mengeu anissos. I que tothom sàpiga que no n’hi ha a València dos amants com vosaltres, car d’amants com Juanvi i Lídia, en són parits ben pocs.

Un novell BQ: “De les meues mans ha de morir”

Gràcies a la filmografia nord-americana del gènere Far-West, tothom coneix un degoteig de noms associats a la llegenda i la història dels Estats Units. Figures com ara Jesse James, Calamita Jane, els germans Dalton, Billy “the Kid”, Butch Cassidi,... als que ben re bé podem afegir l’exòtic i australià Ned Kelly, representen en l’ideari col·lectiu, un model de vida en la frontera de la llei. Si aquesta és la cinematogràfica realitat del llunyà oest, amb amples planures farcides d’indis, vaquers i pistolers que conviuen amb el so de fons del clarí del Setè de cavalleria carregant sable en mà, devem puntualitzar com casa nostra, no es quedarà manca pel que fa a personatges de llegenda, bandits i roders.

En el cas concret de Quatretonda, trobem com la memòria col·lectiva ha pogut mantenir a nivell oral, una sèrie de successos i violències que s’han transmès en forma de contalles. Molts d’aquestos succeïts han acabat sent oblidats, unes vegades a propòsit pels seus protagonistes i d’altres pel trencament de la cadena oral. En altres casos, per sort, han perdurat desdibuixades com a records d’infantesa, com a velles històries contades en veu baixa a cau d’orella per fer por als més menuts, on se’ns mostren fets i succeïts protagonitzats per roders i bandolers que feien i desfeien a la seua voluntat, i que ara retornen llurs noms del passat, com Batiste el Marcat, Feliu el Carnisser, o la colla de Baltasar i de Veuetes. Així veiem com, una comunitat rural reduïda com la nostra, no es veurà aliena a la dinàmica general, on les tensions i transformacions socioeconòmiques del període també s’hi manifestaran.

Fet i fet, la presentació del nou llibre de la Biblioteca Quatretondenca, serà el proper divendres 4 de gener, al Saló d’Actes de ca la Vila, a les 19,30h. Desenvoluparà el càrrec de mantenedor, el cronista de la vila i coordinador de la BQ Rafael Benavent, l’acte s’acompanyarà d’un refrigeri, i serà d’entrada lliure, pel que t’esperem!

Presentació del calendari de l’IEVA a Quatretonda

Dimecres 5 de desembre, presentaven a la saló d’actes de ca la vila de Quatretonda, el Calendari de festes, tradicions i gastronomia 2013 de l’Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA). I la veritat, fou una sorpresa un pèl desil·lusionant, veure el poc èxit de participació que tingué al nostre llogaret. Així sols un pessic de persones, entre socis, curiosos i càrrecs públics, hi assistiren. Però encara fou més grossa la cosa, quan en la porta estant, un conciutadà que passava em preguntà què anaven a fer allí, i al contestar-li comentà, amb el cor en la mà, que no sabia ni què era l’IEVA ni tampoc això dels calendaris.

Més enllà, paga la pena recordar, com la presentació dels calendaris de l’IEVA, és una de les fites anuals més destacades de la nostra comarca. És un exemple de bona tasca i estima a la llengua, la cultura i la terra. I si he començat parlant del que no m’agradà, he de dir, com m’omple d’orgull i satisfacció, quan anat per les Riberes, l’Horta o més enllà, i dic que soc de la terra blanca, sempre n’hi ha algú que se li obrin els ulls, i comença a parlar de totes les coses que s’hi fan a ca nostra, i citen els congressos, els calendaris, les xerrades i la vitalitat sociocultural que albiren els pobles de la nostra vall. I la conclusió que trauen, és que voldrien que la seua comarca fos tan desenvolupada com la meua. Ells no saben, que ací tot no són gossos lligats amb llonganisses, però què li anem a fer!.

Mudant de raons, enguany el calendari va d’oficis de festa, i en les seues pàgines s’hi troben fotògrafs, modistes, animals, ballarines, floristes, pirotècnics, impressors, carrossers, ciriers, músics i pastissers. Tot acompanyat per les receptes culinàries del mestre Casimir, les pertinents dites i refranys (Home refranyer, gos i malfaener, m’encanta!), el santoral, les efemèrides, les adreces comarcals, i un llarg etcètera de coses. Una cita a banda mereixen l’apunt històric de l’amic Antonio Calzado, referent a la Guerra Civil a la Vall, i com no, l’aportació de la quatretondina Anna Cuquerella, qui dóna la seua visió i experiència d’una de les tradicions més nostrades i exitoses, com és la cavalcada i les carrosses de paperets que cada any desfilen el pertinent dia de les festes patronals quatretondines.

Doncs lo dit, el Calendari 2013, ja és ací. Moltes gràcies IEVA!!!

Moltes gràcies a Quatretonda Informació!!!

Aquesta setmana els amics de Quatretonda Informació ens han dedicat un premi timonet pel nostre treball, dedicatòria compartida amb els Amics del Buscarró, i amb Eduard, Loli i l’Associació Amo. Moltes gràcies!!

Una curiosa iniciativa aquesta, malgrat saber que no és el mateix rebre una besada que no pas una crítica negativa.

Ah i també, des d’ací, trencar una llança amb les argelagues. Plantes amb mala reputació, sols per defensar amb les seues punxes la seua independència vers homes i éssers herbívors, que campegen lliurement per la nostrada Serra, i que floreix entre la tardor i l’hivern tot omplint-la de color.

Així que visquen també, les argelagues de la Serra!!!!!

“El mirall pautat” ja està a la Biblioteca de Quatretonda

Vos comuniquem que “El mirall pautat” ja forma part de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV), i està disponible per al préstec a l’Agència de Lectura Pública de Quatretonda.

Ah i a més, en breu vos informarem sobre les noves presentacions de “El mirall pautat” que estem ultimant.

Recordant "15 minuts"

No sols de lletra escrita viu l'home. Menys encara en el segle XXI on les noves tecnologies i l'audiovisual obrin novelles portes als cabets inquiets. Motiu pel qual recuperem aquest curtmetratge, o millor dic el següent falç documental, "15 minuts" perquè els qui el coneixen el recorden i per als que no, el descobreixquen.

 Agrair a Fabian Vidal que ens facilite el link per gaudir-lo... Viska la Palafanga!!!!!!

Mirar "15 Minuts"