Potser a l’ombra del darrer destarifo audiovisual dels líders, potser per l’actual
situació conjuntural, però de fa dies que no em trac del cap una imatge televisiva,
enregistrada al disc dur de la memòria. Aquesta passava a la Blavència ideal de
regates interoceàniques, visites il·lustres i grans esdeveniments, en el marc
incomparable del Circuit Urbà de València.
Ahí, mentre mostràvem al món sencer que la Blavència Popular, era tant o més potent que els Emirats Àrabs o
Mònaco, al terrat d’un edifici, enfront de les drassanes, un pessic de xavales
ensenyaven carn i cuixa, i en prime
time la televisió autonòmica, repetia la senya arreu del planeta. Què
temps aquells!!!!
He de confessar que ni m’agradaven, ni m’agraden, ni crec que m’agradaran
mai els esports de motor. Però perdoneu, aquella imatge se’m quedà a la retina.
No entenia com a ple migdia, aquelles dones esculturals prenien el bany, bevien cava i barrejats, mentre els cotxes passaven bravant davant seu. No és
que no m’agradés, sino més bé que no ho entenia. Què collons tenien que veure
aquestes senyoretes en bikini amb la carrera, i per què cada dos per tres, la
televisió les treia somrient ben recontentes¿?. I el més important, estaven per
plaer o per diners¿? I si al remat sols eren hostesses, qui les pagava¿?
Ara el Circuit Urbà de València,
és un desert d’edificis i magatzems abandonats, casi tant útil, com l’estimat aeroport
del iaio Fabra. Ja no estan les xavales semi-nues, i sols ens queda el deute!!
PS: Ara que tots ploren, recorde com llavors els que ho criticàvem, érem a
ulls d’amics i veïns uns antivalencians,
que no volíem la prosperitat de la nostra Comunitat, puix allò era el que d’ençà
ens anava a fer bullir l’olla... Ara sí que bull, però no pas l’olla!!!
