L’execució

Al remat, com era d’esperar, el botxí ha efectuat la sentencia hui divendres 29 de novembre de 2013, a les 12,19 hores. El Gerent regional de la Comunidaz Blavenciana, assegura que el reu no ha sofert, i que l’execució ha estat ràpida i indolora.

Els mitjans de comunicació públics de la RTVV, ja dormen entre angelets asexuats, on d’ençà menjaran coquetes escaldades amb mel. Mentre a Burjassot, familiars i amics, s’enduen el cadàver del finat per poder-lo amortallar i vetllar.

Llàstima, amb lo bona persona que era!!. Ella que sempre parlava de les virtuts de Terra Mítica, l’America’s cup, Marina d’Or, l’aeroport de Castelló, la Ciutat de la Llum, la visita del papa o la Fórmula One; que promulgava als quatre vents els guanys i riqueses que proporcionaríem els grans esdeveniments i la rajola a dojo; que mai digué ni pruna sobre Brugal, Gürtel o Metre de València; i que mostrava a tort i dret, la maldat dels Socialistes i del Pancatalanisme latent, que pretenien arrabassar a esta nuestra comunidaz.

Descanse en pau!!!

 

PS: I mentre al Principat, Catalunya Ràdio augmenta imparable el nombre de oients i TV3 és líder, a Blavència, ens silencien per sempre RTVV... 

La pena capital

Poc a poc, i a mesura que passen els dies, es confirma la sentencia a mort del reu RTVV. Ara és quan van eixint a la llum, tots els merders que eren vox populi, al temps que cares ben visibles, com Iolanda Marmol, airegen les vergonyes i mentides emeses, periodistes en prime time demanden perdó pel tractament de barbaritats com l’accident del Metre de València, i dia rere dia, se van sabent les conxorxes dels líders amb els seus amiguitos del alma per privatitzar els nostres serveis de comunicació.

RTVV, el gos fidel en la manipulació informativa al País Valencià, ara sols és un joguet trencat que d’aviat serà bescanviat per un de nou. El novell, que serà molt millor, clar està, durà l’etiqueta de made PedroJ. o made consort de Cospedal. I mentre uns ploren i obrin les portes de la RTVV pública, a tots els empestats de la societat valenciana, els líders rubriquen amb lletres capitals el seu final.

El governador regional de Blavència, aquell que ha estat elegit digitalment des de Madriz, ja ho ha dit. El reu, RTVV, no té salvació puix la justícia ja ha parlat i les sentencies no es negocien. Ara sols ens cal esperar al procediment, si càmera de gas, injecció letal, forca o garrot vil.

PS: Per si hom vol la meua opinió, el millor és que els crucifiquen. Aquest és un sistema clàssic i molt desús en l’actualitat. Això sí, un pèl sanguinolent, sols apte per a estómacs resistents, com els dels líders.

PS2: I tranquils, que aquest sols és un primer acte en el procés de desautonomització i provincialització del nostre territori. Nació-Estat mai serem, menys encara país i d’aviat ni autonomia. No vos estranye que en quatre dies, acabem unificats amb Castella la Manxa. 

Carn, cuixa i Fórmula One

Potser a l’ombra del darrer destarifo audiovisual dels líders, potser per l’actual situació conjuntural, però de fa dies que no em trac del cap una imatge televisiva, enregistrada al disc dur de la memòria. Aquesta passava a la Blavència ideal de regates interoceàniques, visites il·lustres i grans esdeveniments, en el marc incomparable del Circuit Urbà de València.

Ahí, mentre mostràvem al món sencer que la Blavència Popular, era tant o més potent que els Emirats Àrabs o Mònaco, al terrat d’un edifici, enfront de les drassanes, un pessic de xavales ensenyaven carn i cuixa, i en prime time la televisió autonòmica, repetia la senya arreu del planeta. Què temps aquells!!!!

He de confessar que ni m’agradaven, ni m’agraden, ni crec que m’agradaran mai els esports de motor. Però perdoneu, aquella imatge se’m quedà a la retina. No entenia com a ple migdia, aquelles dones esculturals prenien el bany, bevien cava i barrejats, mentre els cotxes passaven bravant davant seu. No és que no m’agradés, sino més bé que no ho entenia. Què collons tenien que veure aquestes senyoretes en bikini amb la carrera, i per què cada dos per tres, la televisió les treia somrient ben recontentes¿?. I el més important, estaven per plaer o per diners¿? I si al remat sols eren hostesses, qui les pagava¿?

Ara el Circuit Urbà de València, és un desert d’edificis i magatzems abandonats, casi tant útil, com l’estimat aeroport del iaio Fabra. Ja no estan les xavales semi-nues, i sols ens queda el deute!!

PS: Ara que tots ploren, recorde com llavors els que ho criticàvem, érem a ulls d’amics i veïns uns antivalencians, que no volíem la prosperitat de la nostra Comunitat, puix allò era el que d’ençà ens anava a fer bullir l’olla... Ara sí que bull, però no pas l’olla!!! 

RTVV, reciescat in pacem!!

És ben curiós, com evoluciona la crisi a la Monarquia Bananera d’Aspanya i especialment, a una de les seues regions més destacades, la nostra Comunidaz Blavenciana. Aquesta, que fins fa no massa era la tierra de las flores de la luz y del amor, on lligàvem gossos amb llonganisses, i gastàvem a dojo en paraetes destarifades, ara resulta, que la realitat posa a cadascú en el seu lloc.

Hui ens despertem que el Consell actual, hereu dels antics faraons, ha decidit tancar RTVV. Cal no perdre de vista com aquest ens, ha estat durant els anys del Zaplanisme i el Campisme, un dels bucs insígnia dels despropòsits dels nostres estimats governants. Ferramenta per col·locar clienteles polítiques, atacar i silenciar a l’oposició roja i pancatalanista, manipular diàriament la informació, balafiar la caixa de la cosa pública, redactar llistats de paraules prohibides i donar a conèixer la política megalòmana dels grans esdeveniments que ara ens ha portat on estem. I ara que tot se n’ha anat a norris, tots són plors i gemecs. Ara que a la gent li pica la butxaca, es queixa i diu que açò no pot ser!!  

Açò de RTVV s’hi suma a la fallida del sistema financer valencià, que ja descansa en el regne dels justos, ben acompanyat pel Circuit urbà de Fórmula 1, les regates valencianes de la America’s Cup i la resta de propostes estratègiques, amb que els gestors valencians han balafiat els diners públics.

El pitjor de tot, és que el tancament el faran com ells millor saben. Els mitjans públics seran substituïts per empreses privades, que de ben segur seran amiguitos del alma, que encara costaran més diners i es passaran pel forro la llengua i la nostra identitat. I juntament  amb la gent que engreixarà la cua de l’atur, caldrà veure on anirà a para el patrimoni audiovisual creat durant aquests anys.

I per acabar-ho d’adobar, seguim sense poder veure TV3... Ara seria un bon moment per crear una gran mitjà audiovisual global als territoris de parla compartida. Però això, a l’igual que el Corredor Mediterrani, és Pancatalanisme!!! Això és lo dimoni emplomat!!!