dimarts, 3 de desembre del 2013

El soterrar


Dilluns 2 de desembre, festivitat de Santa Bibianna, la parroquial de Sant Miquel de Burjassot, acollí la missa en sufragi per l’anima de RTVV, ajusticiada de facto per ordre del Gerent regional de la Comunidaz Blavenciana. 

El cadàver, acompanyat per familiars i amics, fou introduït al temple en una cerimònia revestida, presidida pel canonge de la Metropolitana de València mossèn Roc Chabàs, i on mossèn Joaquim Martí Gadea féu l’homilia. En ella, a més de la pertinent laudatòria, lloà les virtuts que mai acomplí aquest servei, i defensà la pluralitat, l’equidistància, la transparència i la qualitat que el finat tampoc gaudí en vida. Parlà de la importància de la llengua per als pobles, i de com el sectarisme, alimentat amb llistats de paraules prohibides i us indiscriminat de barbarismes, eren un dels trets més destacats del difunt. Aprofità per referir-s’hi al seu destacat paper en la maquinària de cremar diners i col·locar a clienteles polítiques, al temps que les quotes de share queien en picat i es feien mans i mànigues en perpetuar el discurs únic. Un gos fidel, executat per un amo panxacontent, reaccionari i antidemòcrata, que a més s’ha demostrat com un pèssim gestor de la cosa pública, i que el temps i la justícia acabarà posant en el seu lloc. 
A la cerimònia, assistiren cares ben conegudes del valencianisme, com Bernat i Baldoví qui acompanyava a Constantí Llombart. Al temps, que en el primer seient, es podien veure plegats a Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner.

Acabada la cerimònia, el cadàver de RTVV, fou conduit al cementeri municipal per a ser soterrat. El fèretre fou acompanyat en tot moment per familiars i amics, així com per un bon nombre de ploraneres sufragades per l’oposició i pancarters oportunistes.


PS: Què imatge més valenciana i berlangiana, amb Paco Telefunken i el seu nebot, vinguts des de Gata de Gorgos amb la furgoneta, escoltats per la Policia Autonòmica, i qui al remat es negà a tallar la senyal!!!

 

divendres, 29 de novembre del 2013

L’execució


Al remat, com era d’esperar, el botxí ha efectuat la sentencia hui divendres 29 de novembre de 2013, a les 12,19 hores. El Gerent regional de la Comunidaz Blavenciana, assegura que el reu no ha sofert, i que l’execució ha estat ràpida i indolora.

Els mitjans de comunicació públics de la RTVV, ja dormen entre angelets asexuats, on d’ençà menjaran coquetes escaldades amb mel. Mentre a Burjassot, familiars i amics, s’enduen el cadàver del finat per poder-lo amortallar i vetllar.

Llàstima, amb lo bona persona que era!!. Ella que sempre parlava de les virtuts de Terra Mítica, l’America’s cup, Marina d’Or, l’aeroport de Castelló, la Ciutat de la Llum, la visita del papa o la Fórmula One; que promulgava als quatre vents els guanys i riqueses que proporcionaríem els grans esdeveniments i la rajola a dojo; que mai digué ni pruna sobre Brugal, Gürtel o Metre de València; i que mostrava a tort i dret, la maldat dels Socialistes i del Pancatalanisme latent, que pretenien arrabassar a esta nuestra comunidaz.

Descanse en pau!!!
 

PS: I mentre al Principat, Catalunya Ràdio augmenta imparable el nombre de oients i TV3 és líder, a Blavència, ens silencien per sempre RTVV... 



dijous, 14 de novembre del 2013

La pena capital


Poc a poc, i a mesura que passen els dies, es confirma la sentencia a mort del reu RTVV. Ara és quan van eixint a la llum, tots els merders que eren vox populi, al temps que cares ben visibles, com Iolanda Marmol, airegen les vergonyes i mentides emeses, periodistes en prime time demanden perdó pel tractament de barbaritats com l’accident del Metre de València, i dia rere dia, se van sabent les conxorxes dels líders amb els seus amiguitos del alma per privatitzar els nostres serveis de comunicació.

RTVV, el gos fidel en la manipulació informativa al País Valencià, ara sols és un joguet trencat que d’aviat serà bescanviat per un de nou. El novell, que serà molt millor, clar està, durà l’etiqueta de made PedroJ. o made consort de Cospedal. I mentre uns ploren i obrin les portes de la RTVV pública, a tots els empestats de la societat valenciana, els líders rubriquen amb lletres capitals el seu final.

El governador regional de Blavència, aquell que ha estat elegit digitalment des de Madriz, ja ho ha dit. El reu, RTVV, no té salvació puix la justícia ja ha parlat i les sentencies no es negocien. Ara sols ens cal esperar al procediment, si càmera de gas, injecció letal, forca o garrot vil.


PS: Per si hom vol la meua opinió, el millor és que els crucifiquen. Aquest és un sistema clàssic i molt desús en l’actualitat. Això sí, un pèl sanguinolent, sols apte per a estómacs resistents, com els dels líders.

PS2: I tranquils, que aquest sols és un primer acte en el procés de desautonomització i provincialització del nostre territori. Nació-Estat mai serem, menys encara país i d’aviat ni autonomia. No vos estranye que en quatre dies, acabem unificats amb Castella la Manxa. 


divendres, 8 de novembre del 2013

Carn, cuixa i Fórmula One



Potser a l’ombra del darrer destarifo audiovisual dels líders, potser per l’actual situació conjuntural, però de fa dies que no em trac del cap una imatge televisiva, enregistrada al disc dur de la memòria. Aquesta passava a la Blavència ideal de regates interoceàniques, visites il·lustres i grans esdeveniments, en el marc incomparable del Circuit Urbà de València.

Ahí, mentre mostràvem al món sencer que la Blavència Popular, era tant o més potent que els Emirats Àrabs o Mònaco, al terrat d’un edifici, enfront de les drassanes, un pessic de xavales ensenyaven carn i cuixa, i en prime time la televisió autonòmica, repetia la senya arreu del planeta. Què temps aquells!!!!

He de confessar que ni m’agradaven, ni m’agraden, ni crec que m’agradaran mai els esports de motor. Però perdoneu, aquella imatge se’m quedà a la retina. No entenia com a ple migdia, aquelles dones esculturals prenien el bany, bevien cava i barrejats, mentre els cotxes passaven bravant davant seu. No és que no m’agradés, sino més bé que no ho entenia. Què collons tenien que veure aquestes senyoretes en bikini amb la carrera, i per què cada dos per tres, la televisió les treia somrient ben recontentes¿?. I el més important, estaven per plaer o per diners¿? I si al remat sols eren hostesses, qui les pagava¿?

Ara el Circuit Urbà de València, és un desert d’edificis i magatzems abandonats, casi tant útil, com l’estimat aeroport del iaio Fabra. Ja no estan les xavales semi-nues, i sols ens queda el deute!!



PS: Ara que tots ploren, recorde com llavors els que ho criticàvem, érem a ulls d’amics i veïns uns antivalencians, que no volíem la prosperitat de la nostra Comunitat, puix allò era el que d’ençà ens anava a fer bullir l’olla... Ara sí que bull, però no pas l’olla!!!