Però, què és “Temps de músics i capellans”?

Aquesta és una pregunta que molts de ben segur s’han plantejat, ço és, quina relació existeix entre l’església i la música.

Val a dir com hui per hui, la força en aqueta doseta és molt minsa, però pel que fa a la societat valenciana del trànsit del dinou al vint, sí en tenia molta. Cal tenir present com les esglésies han estat un lloc tradicional de formació musical fins al desenvolupament dels conservatoris i les escoles de música. L’església era la que organitzava el cicle laboral i el festiu, sent a més la que establia festivitats, advocacions i d’altres celebracions que portaven adjuntes l’ús de la música.

Fet i fet les implicacions en les relacions Estat/ Església de la contemporaneïtat, també afectaran de ple l’associacionisme musical valencià. Per tant, no hem de caure en això tant nostrat com són els prejudicis. Prejudicis pel títol, la llengua o el tema estudiat, puix la realitat és complexa i en ella tot queda lligat. Els grans músics valencians del passat composaven indistintament música orquestral, lírica, bandística i religiosa, per a mostra Salvador Giner Vidal, un dels protagonistes de les pàgines del present treball.

Així que per a saber-ne més no dubtes en visitar l’enllaç "Temps de músics i capellans" o millor encara, adquirir el llibre.

Hui comença la distribució de “Temps de músics i capellans”

Aquest cap de setmana, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, celebra a les Alqueries la seua 44ª Assemblea General. Aquest esdeveniment va ser aprofitat per l’ens musical, per començar a distribuir el treball “Temps de músics i capellans”.

Aquest llibre malgrat haver estat presentat el  4 de novembre de 2011 a la Vila Joiosa, no havia estat distribuït. Els problemes de caixa arrossegats per l’entitat, a causa dels impagaments de la Generalitat Valenciana, així com els logístics derivats de l’actual crisi socioeconòmica, havien fet que la Junta encapçalada pel president Josep Francesc Almeria el demorés.

Però hui, per fi, comença el periple de “Temps de músics i capellans”, un treball que pretén traure aigua clara a les relacions bastides entre l’església catòlica i el moviment musical valencià durant el primer terç del darrer segle, el qual a més, posa l’accent sobre la situació de com queden les bandes de música en aquesta dicotomia.

Segons informació de la pròpia Junta, la distribució del treball, que no serà comercial, comença hui amb l’entrega d’exemplars a les societats musicals, càrrecs directius i representants polítics, per a continuació repartir-los a la xarxa d’universitats, conservatoris, centres especialitzats, i la Xarxa de lectura pública valenciana.

Noves presentacions de “El mirall pautat”

Durant aquesta tardor, estan preparades una sèries de presentacions de “El mirall pautat”. Al respecte, ja podem informar de les que es duran a terme el proper dijous 8 de novembre al Conservatori d’Ontinyent realitzada gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), així com de la del divendres 30 de novembre que serà a la Biblioteca de Manuel.

D’altra banda, resten aparaulades però faltes d’ultimar la data, les presentacions al Conservatori d’Albaida, la Llibreria Ambra de Gandia, el Museu d’Etnologia de València i a la vila de Burjassot.

De totes les presentacions anireu sent-ne informats mitjançant el facebook, mailings i el present blog!!!

Serendipitat

La serendipitat és un concepte ben curiós i interessant. Es tracta d’un neologisme encunyat per l’escriptor i polític Horace Walpole a mitjans del set-cents, i que prové del conte persa “Els tres prínceps de Serendip”.

Aquesta consisteix en el fet, de realitzar una troballa o un descobriment inesperat, mentre s’està cercant una altra cosa que res en té a veure. La serendipitat s’emmarca amb l’atzar i també, amb allò de la bona sort, ço és, estar on cal quan cal. És una variable incontrolable i capritxosa, però que s’ha de tenir present, i saber que existeix.

Al remat, és allò de cercar atentament una cosa i trobar-te’n un altra. Això passa molt, més del que podem pensar; passa en la història, en la ciència, en la literatura, i en l’amor.  

I ara també a l’Andana de Benigànim...

Aquesta llibreria i papereria beniganima s’ha sumat a la distribució del nostre mirall pautat per augmentar així la distribució i comercialització del mateix... Quants més serem més riurem!!!

Els podeu trobar tant a l’avinguda de la Pobla del Duc del veí Benigànim, com al seu facebook. 

La crisi, els xinesos i Rossini

N’hi ha una cita repetida fins la sacietat, que afirma com els xinesos empren la mateixa paraula per designar crisi i oportunitat. També és cert que, dintre del màrqueting estratègic, hom pot estudiar una situació empresarial o associativa mitjançant una matriu DAFO, on es posen en solfa les debilitats/ fortaleses, i les amenaces/ oportunitats.

Però més enllà d’aquests trellats, regirant premsa vuitcentista, m’ha agradat entropessar amb una cita força interessant de Gioachino Rossini (1792-1868) compositor referent belcantista. La cita, escrita el 1854 en resposta a un noble hongarés, diu: “N’hi ha un temps en el que es deu composar, i altre en què es deu estudiar. N’hi ha períodes en el que el sentiment és més actiu que la raó, i deuen aprofitar-se aquells per escriure. Avuí estem travessant una època en la que deguem veure abans que sentir, i per això mateix és més necessari estudiar”.

És aquest temps en què despertem del somni i obrim els ulls, tot veient que no som tan rics com ens pensàvem, que ens adonem de les mentires que polítics mediocres ens han fet creure durant anys, i que ens cerciorem de què el que realment predomina són els interessos dels poderosos front al poble. Pot ser, siga al remat aquest un bon temps per dedicar a l’estudi, per aprofitar les amenaces i reconvertir-les en oportunitats, o tal volta per contra sols aprofite per acabar d’extingir aquest Estat del benestar que sembla no interessa al gran capital Neoliberal.

Visca Rossini!!!

“El mirall pautat” a Música i Poble!!!

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), aixopluc de l’associacionisme bandístic valencià, mitjançant la seua publicació Música i poble, ha dedicat un article en el seu darrer número del mes d’octubre sobre el nostre treball. Hom pot trobar-lo a la pàgina 27 de la revista, la qual ha deixat el suport paper per endinsar-se en el format on line.

Música i poble, núm. 162 (2012) 

Moltes gràcies a Quatretonda Informació!!!

Aquesta setmana els amics de Quatretonda Informació ens han dedicat un premi timonet pel nostre treball, dedicatòria compartida amb els Amics del Buscarró, i amb Eduard, Loli i l’Associació Amo. Moltes gràcies!!

Una curiosa iniciativa aquesta, malgrat saber que no és el mateix rebre una besada que no pas una crítica negativa.

Ah i també, des d’ací, trencar una llança amb les argelagues. Plantes amb mala reputació, sols per defensar amb les seues punxes la seua independència vers homes i éssers herbívors, que campegen lliurement per la nostrada Serra, i que floreix entre la tardor i l’hivern tot omplint-la de color.

Així que visquen també, les argelagues de la Serra!!!!!

Ahir “El mirall pautat” estigué a la TV3!!!

Anit al Canal 33 el programa La Sonora, especialitzat en música folklòrica i etnològica, emeté un tast bibliogràfic sobre el nostre treball. Aquest es produí al minut 12,20 de programa per si hom vol anar-hi directe, malgrat tot siga dit, el programa sencer és formidable com tots els que emeten. Moltes gràcies Pau!!!!

La Sonora, 1-X-2012

L’AEPV i “El mirall pautat”

L’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), mitjançant el seu recurs Portal del llibre, s’ha fet ressò de l’edició del nostre treball “El mirall pautat” dedicant-li una fitxa tècnica de descripció bibliogràfica, la qual hom pot consultar-la al següent enllaç