Serà ara el moment de la reciprocitat?

Torna-li la trompa al xic… La cançoneta ve a conte per les noves notícies de reunions i estudis tècnics per veure la viabilitat per rebrer al País Valencià les senyals de TV3 i d’IB3.

Sembla mentida que en ple segle XXI i en el marc de la revolució tecnològica, encara seguim reflexionant sobre el sexe dels àngels i de si a casa nostra podem/devem rebrer determinades senyals televisives. Ho trobe surrealista i paradigmàtic que seguim debatent sobre aquest assumpte. Puix si tots els habitadors del Regne d’Espanya hi som ciutadans, on radica el problema moral, ètic o metafísic en què pugem veure tots els canals autonòmics d’aquest Estat peculiar nostre?

Més enllà, si una sèrie de territoris comparteixen una mateixa llengua, per què no poden compartir senyals audiovisuals i incrementar així la riquesa lingüística i cultural. I si hom no ho vol veure-los, en no sintonitzar la graella televisiva a la banda de fora! Però en aquest món sembla que allò que per a uns és obvi, per a d’altres és una barbaritat.

Esperem que tot es resolga en positiu, al temps que ben aviat també tingam uns mitjans audiovisuals públics, de qualitat i en català de València que serveixin per vertebrar el nostre territori. Però ja vorem!

Una nova RTVV¿?

Poc a poc van sorgint en comptagotes notícies sobre la reobertura de RTVV, una de les grans promeses parides a l’ombra de l'Acord del Botànic. Sembla que la teranyina bastida pels anteriors líders omnipotents/ omniscients/ omnipresents, és més densa del que tothom es pensava. No sols han sabut escurar fefaentment la caixa, sinó que a més han deixat un desgavell de dimensions atlàntiques clar exemple de la seua perfecta gestió de la cosa pública.

El nou Consell segueix impulsant el projecte per dotar als valencians de mitjans de comunicació públics, de qualitat i en la nostra llengua minoritzada. De moment a ca nostra, les ones hertzianes segueixen mudes i sense emetre en la llengua compartida.

Veurem com queda al remat la nova RTVV, on esperem treballadors i televidents, hagen aprés alguna cosa del nostre passar recent. Esperem que la nova RTVV devinga en un ens plural del que tots ens pugam sentir orgullosos, puga servir per vertebrar el país i serveixa per impulsar el català de València. Al temps que amb la seua arribada, assolim la reciprocitat amb TV3 que alguns anhelem de fa anys.

Doncs de moment sols ens cal paciència, puix que amb paciència i saliva un elefant li ho va fer amb una formiga.

Portuguejant

Fa anys que conte el temps en cursos i no en anys. L’any comença en setembre i no pas en gener. Retorne a matinejar i a maleir el despertador, mentre he de reeducar la carn per estar amb la mirada fixada a la pantalla de l’ordenador implementant codis alfanumèrics.

Les vacances devenen fotografies digitals emmagatzemades al si de la pertinent carpeta i el sabor dels pastels de Belém s’esvaeix del paladar. Certament la setmana portuguesa ha estat una gran experiència i aquest Estat peninsular i atlàntic tot una sorpresa. El periple pels principals indrets turístics m’han deixat força embadalit puix les imatges de Bathala, Coimbra, Sintra o Lisboa resten enregistrades en el subconscient.

Curiós el fet del plurilingüisme de la majoria dels lusitans amb els que ens vàrem topar. Curiós també el fet que a les televisions, series i films, es projecten en versió original subtitulada. I el més curiós, veure sense entrebancs el Canal 24 Hores de la Televisió Española no com a mostra de panhispanisme sinó com a riquesa cultural. A casa nostra eixes coses tan cosmopolites no passen. Ací tanquen radiotelevisions públiques i s’acusa d’imperialisme el fet de visualitzar per exemple TV3. Ara bé, també és cert que aquest trosset nostre és la perifèria de la civilització occidental.

  

Una gran experiència la portuguesa. Amb desig de retornar aviat per perdrem pels carrers lisboetes, demanar pingados, estar obrigado o descobrir els fados... M’acompanyes¿?¿?

We will survive!!!

Sembla que l’esperit menifontista i l’ànima festiva del poble valencià, no ens deixa veure la tempesta de trons i llamps que tenim al damunt. Fills d’un territori escorxat pels lladres, on les paraules hiperbòliques i triomfalistes han deixat lloc a la més miserable de les ressaques.

De moment ningú ens ha furtat ni les taronges ni la paella, potser sí les esperances futures i l’orgull en la defensa col·lectiva de llengua compartida. Poc a poc la llum del cresol hertzià s’apaga i per tot arreu manca l'autocrítica, l'autoreflexió, la ràbia i la mala bava.

I mentre uns plorem farts, massa són els qui aplaudeixen histriònica i irracionalment com habitadors d’una orwelliana col·lectivitat. Hui més que mai és 1984. Hui més que mai tots som Winston Smith.

Com els mohicans, als valencians catalanoparlants sols ens resta esperar l’extinció... Doncs que es foten!!!

PS: Tancar mitjans de comunicació a la Xina, Cuba i Veneçuela li diuen censura, a Blavència aplicació de la llei... un bonic eufemisme!!!

Tancament de Catalunya Ràdio!!

I finalment el cau de jacobites que pul·lulen pels epicentres del poder blanvencià i madrileny se n’han eixit amb la seua. Hui amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià, aconsegueixen el seu objectiu de deixar-nos orfes de mitjans audiovisuals en català a casa nostra.

Estem tots molts contents, ells que presumeixen de ser uns grans demòcrates i liberals, ens capolen de soca-rel aquesta nociva senyal radiofònica que escampa la gangrena catalanista. Aquesta se suma al tall de TV3 i al sainet amb RTVV. Ara sols resta que ens prohibeixin també Internet, com a Corea del Nord, sempre en pro de salvar la nostra ànima del perill Pancatalà!!

Senyor i quant de ninot indultat!!!

PS: Un exemple més del democràtic model Ppopular de plurilingüisme monolingüe...