Nassarre 30

Comencem el novell any donant difusió a una publicació que malgrat esperada, ja arribava amb un pèl de retard. Es tracta de Nassarre: Revista de musicología aragonesa que acaba de publicar el número corresponent a 2014.

Està clar que l’actual conjuntura de crisis econòmica ha somogut els ciments de la majoria d’entitats i col·lectius culturals de l’Estat espanyol. En aquest guirigall la Diputació Provincial de Saragossa sembla no ha esta una excepció. D’ahí el retràs en la publicació d’aquest número.

En les seues pàgines podreu trobar “Las bandes militares en la España de la Restauración (1875-1931)”. Es tracta d’un article on es posa en negre sobre blanc el desenvolupament legislatiu que s’operà al si de l’Exercit espanyol en relació a les bandes militars a l’ombra del Reial Decret de 10 de maig de 1875. Per descobrir com afectà aquesta mesura tant als Músics Majors com a la resta de músics militars i com evolucionà la seua situació laboral.

Amb el desig que siga de la vostra utilitat, aprofite la present per felicitar-vos el novell 2016 i desitjar-vos que vinga farcit d’experiències noves i positives.

Almaig XXXI

Com cada any al mes de desembre arriba puntual la revista Almaig: estudis i documents. El darrer divendres la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, acollia la presentació d’aquesta publicació que ja suma trenta-un números.

És un goig col·laborar amb els amics de La Nostra Terra un any més. Novament ix al mercat aquesta obra coral i miscel·lània que enriqueix els sabers i coneixença sobre la nostra comarca. En el nostre cas presentem “Els beneficiats músics i la Vall d’Albaida a l’ombra del motu proprio de 1903”. Un col·lectiu d’eclesiàstics músics que varen veure reformats el seu estatus al llarg del primer terç de la centúria.

Esperem que siga de la vostra utilitat.

PS: El lector avesat ja se n’haurà adonat de la manca de cites i notes, sembla que els follets nadalencs de la maquetació les han esvaïdes. Aixina que al proper any més i millor.

París

Aquesta setmana era el meu desig escriure un post per concelebrar la festivitat de tots els músics, però els atemptats de París la veritat ens han somogut l’ànima.

La barbàrie ens genera en el bell mig d’occident una sensació agra de por i histèria. Sense anar més lluny esta setmana al rodalies que em condueix al Cap-i Casal pujà en Carcaixent o Alzira un musulmà. Un home de mitjana edat amb la característica barba llarga i vestit amb pantalons bombatxos, thobe o túnica blanca i barret o taquiyah. L’home sols volia sentar-se, però des del mateix moment en què entrà al tren es féu el silenci. Tothom el mirava de reüll quan caminava vagó amunt i avall cercant un seient lliure. Al remat trobà un racó on acomodar-se mentre seguíem observant-lo amb certa atenció irracional, al temps que el rodalies feia camí sota l’alba del novell dia.

Aquest tipus d’assassinats ens generen força angoixa i ens demostren com de vulnerables som. Aquests terroristes gihadistes no paren de fer barbaritats ben regrosses i no tinc cap mena de dubte que acabaran cuits en napalm i fòsfor blanc gràcies l'aliança de les superpotències militars. Ara bé em preocupa que el pànic comence a calar en l’ànima d’occident i ens endinsem cap a una realitat distòpica i orwelliana, on en nom de la seguretat, se’ns puguen retallar les llibertats.

Amics meus, em dol París!!.

PS: Passeu bona festivitat de Santa Cecília tots els músics i fruïu de la bellesa de viure la vida amb melodies, harmonies, bemolls i sostinguts. Vivons la musique mes amis!!