Sempre
que presente a aquest autor m’agrada començar de la mateixa manera. Sico Fons és el pseudònim literari de
Francesc Antoni Asensio Fons. Un amic i escriptor de Tavernes de la Valldigna,
de la veïna comarca de la Safor.
A
Quatretonda ja el coneguem puix ha vingut a presentar algunes de les seues
obres. Entre elles podem citar Un estiu a l’infern (La Busca Edicions, 2010), Humors
agres (Edicions del Bullent, 2012) o la recopilació d’articles d’opinió Genocidi (in)visible (Voliana Edicions,
2012).
A
ell li agrada afirmar que degut a certa tirada a la badana i a la mandra deixà
els estudis. Ara bé la manca d’aquesta educació acadèmica no li impossibilita
per ser un lector empedreït i un escriptor incansable. A hores d’ara ja atresora
una abundant producció formada per novel·les, narrativa breu i articles.
Al
meu parer i no em canse mai d’afirmar-ho, el seu estil literari el situaria a
cavall entre la desesperança existencial de Charles Bukowski i l’estima a la
terra de Toni Cucarella.
No em diga això (Edicions La Xara, 2015), es tracta d’una recopilació
de disset textos breus amb diverses extensions. De xicotetes píndoles
farmacològiques de temàtica variada que ens descriuen des de la brutalitat de
les guerres, fins al poder catàrtic del desamor, la perplexitat, l’estranyesa o
el desfici que provoca la realitat actual en l’ésser humà. Necessitem
agarrar-nos com siga a alguna cosa sòlida que done sentit a les nostres vides;
el problema, potser, és que sovint aquestes coses solen ser com els claus
roents. Ens cremen.
