Serà ara el moment de la reciprocitat?

Torna-li la trompa al xic… La cançoneta ve a conte per les noves notícies de reunions i estudis tècnics per veure la viabilitat per rebrer al País Valencià les senyals de TV3 i d’IB3.

Sembla mentida que en ple segle XXI i en el marc de la revolució tecnològica, encara seguim reflexionant sobre el sexe dels àngels i de si a casa nostra podem/devem rebrer determinades senyals televisives. Ho trobe surrealista i paradigmàtic que seguim debatent sobre aquest assumpte. Puix si tots els habitadors del Regne d’Espanya hi som ciutadans, on radica el problema moral, ètic o metafísic en què pugem veure tots els canals autonòmics d’aquest Estat peculiar nostre?

Més enllà, si una sèrie de territoris comparteixen una mateixa llengua, per què no poden compartir senyals audiovisuals i incrementar així la riquesa lingüística i cultural. I si hom no ho vol veure-los, en no sintonitzar la graella televisiva a la banda de fora! Però en aquest món sembla que allò que per a uns és obvi, per a d’altres és una barbaritat.

Esperem que tot es resolga en positiu, al temps que ben aviat també tingam uns mitjans audiovisuals públics, de qualitat i en català de València que serveixin per vertebrar el nostre territori. Però ja vorem!

Una nova RTVV¿?

Poc a poc van sorgint en comptagotes notícies sobre la reobertura de RTVV, una de les grans promeses parides a l’ombra de l'Acord del Botànic. Sembla que la teranyina bastida pels anteriors líders omnipotents/ omniscients/ omnipresents, és més densa del que tothom es pensava. No sols han sabut escurar fefaentment la caixa, sinó que a més han deixat un desgavell de dimensions atlàntiques clar exemple de la seua perfecta gestió de la cosa pública.

El nou Consell segueix impulsant el projecte per dotar als valencians de mitjans de comunicació públics, de qualitat i en la nostra llengua minoritzada. De moment a ca nostra, les ones hertzianes segueixen mudes i sense emetre en la llengua compartida.

Veurem com queda al remat la nova RTVV, on esperem treballadors i televidents, hagen aprés alguna cosa del nostre passar recent. Esperem que la nova RTVV devinga en un ens plural del que tots ens pugam sentir orgullosos, puga servir per vertebrar el país i serveixa per impulsar el català de València. Al temps que amb la seua arribada, assolim la reciprocitat amb TV3 que alguns anhelem de fa anys.

Doncs de moment sols ens cal paciència, puix que amb paciència i saliva un elefant li ho va fer amb una formiga.

Portuguejant

Fa anys que conte el temps en cursos i no en anys. L’any comença en setembre i no pas en gener. Retorne a matinejar i a maleir el despertador, mentre he de reeducar la carn per estar amb la mirada fixada a la pantalla de l’ordenador implementant codis alfanumèrics.

Les vacances devenen fotografies digitals emmagatzemades al si de la pertinent carpeta i el sabor dels pastels de Belém s’esvaeix del paladar. Certament la setmana portuguesa ha estat una gran experiència i aquest Estat peninsular i atlàntic tot una sorpresa. El periple pels principals indrets turístics m’han deixat força embadalit puix les imatges de Bathala, Coimbra, Sintra o Lisboa resten enregistrades en el subconscient.

Curiós el fet del plurilingüisme de la majoria dels lusitans amb els que ens vàrem topar. Curiós també el fet que a les televisions, series i films, es projecten en versió original subtitulada. I el més curiós, veure sense entrebancs el Canal 24 Hores de la Televisió Española no com a mostra de panhispanisme sinó com a riquesa cultural. A casa nostra eixes coses tan cosmopolites no passen. Ací tanquen radiotelevisions públiques i s’acusa d’imperialisme el fet de visualitzar per exemple TV3. Ara bé, també és cert que aquest trosset nostre és la perifèria de la civilització occidental.

  

Una gran experiència la portuguesa. Amb desig de retornar aviat per perdrem pels carrers lisboetes, demanar pingados, estar obrigado o descobrir els fados... M’acompanyes¿?¿?

Tancament de Catalunya Ràdio!!

I finalment el cau de jacobites que pul·lulen pels epicentres del poder blanvencià i madrileny se n’han eixit amb la seua. Hui amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià, aconsegueixen el seu objectiu de deixar-nos orfes de mitjans audiovisuals en català a casa nostra.

Estem tots molts contents, ells que presumeixen de ser uns grans demòcrates i liberals, ens capolen de soca-rel aquesta nociva senyal radiofònica que escampa la gangrena catalanista. Aquesta se suma al tall de TV3 i al sainet amb RTVV. Ara sols resta que ens prohibeixin també Internet, com a Corea del Nord, sempre en pro de salvar la nostra ànima del perill Pancatalà!!

Senyor i quant de ninot indultat!!!

PS: Un exemple més del democràtic model Ppopular de plurilingüisme monolingüe...

  

El soterrar

Dilluns 2 de desembre, festivitat de Santa Bibianna, la parroquial de Sant Miquel de Burjassot, acollí la missa en sufragi per l’anima de RTVV, ajusticiada de facto per ordre del Gerent regional de la Comunidaz Blavenciana. 

El cadàver, acompanyat per familiars i amics, fou introduït al temple en una cerimònia revestida, presidida pel canonge de la Metropolitana de València mossèn Roc Chabàs, i on mossèn Joaquim Martí Gadea féu l’homilia. En ella, a més de la pertinent laudatòria, lloà les virtuts que mai acomplí aquest servei, i defensà la pluralitat, l’equidistància, la transparència i la qualitat que el finat tampoc gaudí en vida. Parlà de la importància de la llengua per als pobles, i de com el sectarisme, alimentat amb llistats de paraules prohibides i us indiscriminat de barbarismes, eren un dels trets més destacats del difunt. Aprofità per referir-s’hi al seu destacat paper en la maquinària de cremar diners i col·locar a clienteles polítiques, al temps que les quotes de share queien en picat i es feien mans i mànigues en perpetuar el discurs únic. Un gos fidel, executat per un amo panxacontent, reaccionari i antidemòcrata, que a més s’ha demostrat com un pèssim gestor de la cosa pública, i que el temps i la justícia acabarà posant en el seu lloc. 

A la cerimònia, assistiren cares ben conegudes del valencianisme, com Bernat i Baldoví qui acompanyava a Constantí Llombart. Al temps, que en el primer seient, es podien veure plegats a Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner.

Acabada la cerimònia, el cadàver de RTVV, fou conduit al cementeri municipal per a ser soterrat. El fèretre fou acompanyat en tot moment per familiars i amics, així com per un bon nombre de ploraneres sufragades per l’oposició i pancarters oportunistes.

PS: Què imatge més valenciana i berlangiana, amb Paco Telefunken i el seu nebot, vinguts des de Gata de Gorgos amb la furgoneta, escoltats per la Policia Autonòmica, i qui al remat es negà a tallar la senyal!!!

 

L’execució

Al remat, com era d’esperar, el botxí ha efectuat la sentencia hui divendres 29 de novembre de 2013, a les 12,19 hores. El Gerent regional de la Comunidaz Blavenciana, assegura que el reu no ha sofert, i que l’execució ha estat ràpida i indolora.

Els mitjans de comunicació públics de la RTVV, ja dormen entre angelets asexuats, on d’ençà menjaran coquetes escaldades amb mel. Mentre a Burjassot, familiars i amics, s’enduen el cadàver del finat per poder-lo amortallar i vetllar.

Llàstima, amb lo bona persona que era!!. Ella que sempre parlava de les virtuts de Terra Mítica, l’America’s cup, Marina d’Or, l’aeroport de Castelló, la Ciutat de la Llum, la visita del papa o la Fórmula One; que promulgava als quatre vents els guanys i riqueses que proporcionaríem els grans esdeveniments i la rajola a dojo; que mai digué ni pruna sobre Brugal, Gürtel o Metre de València; i que mostrava a tort i dret, la maldat dels Socialistes i del Pancatalanisme latent, que pretenien arrabassar a esta nuestra comunidaz.

Descanse en pau!!!

 

PS: I mentre al Principat, Catalunya Ràdio augmenta imparable el nombre de oients i TV3 és líder, a Blavència, ens silencien per sempre RTVV...