La màgia del transagrari de Quatretonda

A l’ombra de la visita del darrer dissabte, Quatretonda 1587, molts foren els comentaris que sorgiren a l’hora d’accedir al transagrari de l’església dels Sant Joans. Aquest raconet ben amagat, potser és un dels elements més valuosos i menys coneguts del nostre patrimoni artístic.

Aquesta cambra de dimensions reduïdes alberga una preciosa col·lecció de manisetes ceràmiques, probablement de les acaballes del segle XVII. Malgrat que el Concili de Trento manà que totes les esglésies edificaren una capella de la comunió on custodiar les formes consagrades, la veritat és que la majoria no s’escometeren fins ben avançada la modernitat o inclús ja durant la contemporaneïtat.

En el cas valencià, l’arquebisbe Isidoro Aliaga el 1631 decretà que les esglésies devien bastir-se d’aquesta estança. Ara bé si no pogueren construir-ne una de bell nou, el més convenient seria fer una capella darrere de l’altar. D’aquest mode naixeren els transagraris, un espai privatiu i característic de l’arquitectura barroca valenciana, amb la finalitat de custodiar l’eucaristia mentre aquesta no rebés culte públic.

En el nostre cas, l’estança roman ricament decorada amb taulells ceràmics. Entre ells s’aprecien tres al·legories: una a San Joan evangelista (amb el copó i la serp), la segona amb l’Agnus Dei i finalment amb una custòdia escoltada per dos flames incandescents. Paga la pena assenyalar com aquest era l’emblema del Patriarca Ribera i servia també com a símbol eucarístic. La cambra es completa amb una cornisa i uns puttis o angelets asexuats que decoren les cantonades superiors.

Aquest espai va fer les funcions de sacra sanctorum del temple parroquial fins que ja al segle XIX es construí l’actual capella de la Comunió. De fet l’obra cal datar-la durant el mes de maig de 1844 i cal relacionar-la amb la reconstrucció del pont que conduïa a la Font Vella. En un moment indeterminat del mes d’octubre de 1843, a causa de les pluges de la tardor, una riuada s’emportà barranc avall el pontet que comunicava ambdós voreres. Aleshores el consistori encapçalat per l’alcalde Vicente Ferrer, manà que: “La cal y la piedra para dicho puente, que se usa como de unos ciento y diez caises, se han traido de un deposito que existia en un lugar llamado el corralot, junto a la Yglesia para hacer una Capilla de comunión”.

 

Visita guiada a la Quatretonda de 1587

Les efemèrides sempre són un bon moment per dur a terme esdeveniments culturals. Fet i fet enguany s’acompleixen 428 anys de la signatura del Reial Privilegi gràcies al qual se’ns concedí la condició de vila i Quatretonda deixà de ser lloc, ço és, un carrer més de Llutxent.

Aquesta vegada entre els dies 23 i el 25 d’octubre l’agenda va ben atapeïda d’actes culturals. D’una banda se celebra el XXV^è aniversari de la Societat Micològica Valenciana, pel que haurà una conferència a càrrec de Rafael Mahiques, una excursió al paratge llutxentí del Surar i l’elaboració d’un mural a càrrec de l’artista Neus Mahiques. A més el cap de setmana queda completat amb activitats pels més menuts i un homenatge als més majors del poble.

Menció especial mereix pel que ens toca, la visita guiada que farem el dissabte 24 d’octubre. El leit motive d’aquesta no és altre que Quatretonda 1587 i amb ella intentarem traure aigua clara als vestigis que encara queden del nostre passat medieval i modern. Eixirem a les 16,30 hores des de l’ajuntament, visitarem la plaça en Caus, farem una breu descripció de l’església parroquial i pujarem al campanar. A continuació anirem a la plaça de l’Oliver i des d’ací enfilarem carrer Nou avall fins a l’ermita de Sant Josep on finirem. No cal dir que a més de veure amb uns nous ulls el nostre patrimoni artístic, aprofitarem la vesprada per conèixer un poc més la història de la nostra vila i com d’important va ser el privilegi de 1587.

Aixina que esperem que tothom passe un gran cap de setmana en homenatge a la vila de Quatretonda!!

Eleccions: temps de pactes

El darrer diumenge les urnes donaren resposta al balanç dels quatre anys de govern municipal i tal com férem el 2011, ens aventurem agosaradament a donar una breu opinió al respecte. Certament pocs eren els veïns que havien pressuposat aquest resultat, on el Partit Popular ha perdut la majoria absoluta i s’ha deixat pel camí dos regidors i 275 vots en relació als darrers comicis.

Diverses poden ser les causes d’aquest trasbals. A nivell autonòmic és necessari citar el descrèdit atresorat per la marca “Partit Popular” de la mà de la corrupció i la gestió de la crisis. Mentre que a nivell local es pot afegir com en l’àmplia victòria de 2011 existia un vot de càstig als dotze anys de pacte PSPV-Compromís. Un darrer motiu pot haver estat la gestió de la majoria absolutíssima amb decisions poc consensuades, no prou explicades, no enteses i/o no compartides pel veïnat com per exemple el superàvit pressupostari, els canvis de direccions de carrers o les càmeres de seguretat.

Fet i fet s’obri un nou temps de pactes. D’una banda el futur pot amagar un govern en minoria, un aspecte que obligaria a cedir i dialogar amb l’oposició. D’altra banda hi ha possibilitats de reeditar un nou consistori Sociovergent, en aquest cas esperem s’haja aprés dels errors del passat i no retornen els cainismes i el famós “la culpa és dels altres”.

Siga com siga, al davant se’ns obri un futur apassionant.