A l’ombra de la visita del darrer dissabte, Quatretonda 1587, molts foren els
comentaris que sorgiren a l’hora d’accedir al transagrari de l’església dels
Sant Joans. Aquest raconet ben amagat, potser és un dels elements més valuosos
i menys coneguts del nostre patrimoni artístic.
Aquesta cambra de dimensions reduïdes alberga una
preciosa col·lecció de manisetes ceràmiques, probablement de les acaballes del
segle XVII. Malgrat que el Concili de Trento manà que totes les esglésies
edificaren una capella de la comunió on custodiar les formes consagrades, la
veritat és que la majoria no s’escometeren fins ben avançada la modernitat o
inclús ja durant la contemporaneïtat.
En el cas valencià, l’arquebisbe Isidoro Aliaga el 1631
decretà que les esglésies devien bastir-se d’aquesta estança. Ara bé si no
pogueren construir-ne una de bell nou, el més convenient seria fer una capella
darrere de l’altar. D’aquest mode naixeren els transagraris, un espai privatiu
i característic de l’arquitectura barroca valenciana, amb la finalitat de
custodiar l’eucaristia mentre aquesta no rebés culte públic.
En el nostre cas, l’estança roman ricament decorada amb
taulells ceràmics. Entre ells s’aprecien tres al·legories: una a San Joan
evangelista (amb el copó i la serp), la segona amb l’Agnus Dei i finalment amb una custòdia escoltada per dos flames
incandescents. Paga la pena assenyalar com aquest era l’emblema del Patriarca
Ribera i servia també com a símbol eucarístic. La cambra es completa amb una
cornisa i uns puttis o angelets
asexuats que decoren les cantonades superiors.
Aquest espai va fer les funcions de sacra sanctorum del temple parroquial fins que ja al segle XIX es
construí l’actual capella de la Comunió. De fet l’obra cal datar-la durant el
mes de maig de 1844 i cal relacionar-la amb la reconstrucció del pont que
conduïa a la Font Vella. En un moment indeterminat del mes d’octubre de 1843, a
causa de les pluges de la tardor, una riuada s’emportà barranc avall el pontet
que comunicava ambdós voreres. Aleshores el consistori encapçalat per l’alcalde
Vicente Ferrer, manà que: “La cal y la piedra para dicho puente, que se usa
como de unos ciento y diez caises, se han traido de un deposito que existia en
un lugar llamado el corralot, junto a la Yglesia para hacer una Capilla de
comunión”.
