Mascletejant

Arribat març esclata la primavera valenciana. Certament ha estat un hivern estrany i suau. Una espècie de continuació tèrmica de la tardor. Potser l’oratge està boig o sols és el maleït canvi climàtic. També potser que el temps reflexe el sainet que els polítics del nostre Estat protagonitzen cada dia en els mitjans informatius... Sainet que per cert, cada vegada m’avorreix més!

M’agraden les primaveres. Sempre se m’han entoixat que són un temps d’esperances i de nous projectes. València resplendeix com feia anys. Segurament siga la meua visió subjectiva però la trobe més bonica que mai. De fa un temps vaig decidir aventurar-me a descobrir la ciutat amb ulls de turista, aixina que aprofite ratets perduts per visitar algun dels seus raconets amagats.

Sense anar més lluny, ahir a més d’assistir a la sacro-santa mascletada i camejar per la ciutat, aprofitàrem per visitar la restaurada església de Sant Nicolau. Una gran experiència. Asseguts en un dels seus bancs vam contemplar bocabadats eixe sostre barroc acaramullat de sants i imatges celestials. Al cap d’una estona emergírem al carrer Cavallers sobre-informats i atarantats amb l’anomenada “Capella Sixtina Valenciana”.

Certament València la trobe espectacular. Potser siga la meua visió subjectiva de la ciutat o de la vida. Potser siga, simplement, perquè estàs tu. Però xe, m’encanta aquesta primavera valenciana...

Barcelona

Fa un parell de setmanes vaig decidir aventurar-me a descobrir Barcelona. Feia anys que tenia aquesta assignatura pendent i en un exercici de coneixença em vaig plantar en un Talgo a la Ciutat Comtal. Dos eres les premisses bàsiques: visitar les Rambles i passejar pel parc Güell. I paga la pena dir que m’embadalí.

Perdre’s pel barri Gòtic a l’aixopluc de la Catedral i del Palau Reial. Vagar amunt i avall per Montjuïc als peus del Museu Nacional de Catalunya i de la Ciutat Olímpica. Visitar les restes arqueològiques del Born i camejar pel parc de la Ciutadella. Contemplar la Sagrada Família i fer-se selfies sota l’Arc de Triomf i de l’estàtua de Cristòfol Colom van ser una gran experiència turística.

Certament la situació política de l’Estat, amb l’actual buit de poder, ha convidat a tindre aparcada la qüestió sobiranista catalana. Ara bé m’encuriosí contemplar el nombre desorbitat de senyeres i estelades que acaramullaven els carrers barcelonins. No vaig ataüllar cap finca que no lluís algun d’aquests símbols identitaris i reivindicatiu.

Llàstima que l’establishment econòmic i polític del nostre Estat no vulga entendre aquest assumpte. No tinc cap mena de dubte que si s’arbitrés una solució a la quebequàs o a l’escocesa l’assumpte es resoldria en favor dels sectors unionistes. Ara bé Madrid no és Londres ni Ottawa, pel que eixe plantejament dialogant és impossible a ulls dels governants que habiten la villa y Corte.

Certament una gran estada. Immillorablement acompanyat amb un dels millors guies que he conegut, qui amb paciència i temprança em descobrí una ciutat meravellosa. Tot un plaer.

La “Cosa Seua”

Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu… De fa dies he decidit reduir el consum d’informatius i magazins d’opinió política, perquè de veure el sainet dels amics populars se'm regiren els budells.

Que si han dissolt el grup de l’ajuntament de València, que si Marcos Benavent l’exionqui dels diners, que si CIEGSA, que si IMELSA, que si la Diputació,... Un gran espectacle berlanguià exemple de com funcionava la gestió pública a la Valencia del Cid.

Ara podem posar el crit al cel, arrancar-nos les vestidures i fer com si no sabérem res, quan era públic i notori del modus operandi d’aquest senyors. Als valencians se’ls han furtat els diners a mans plenes. Una corrupció institucionalitzada i un sistema caciquil ha estat el que ha predominat en esta terra.

No caben el llistat interminable d’escàndols que han liderat els nostres dirigents. No som conscients, ni crec que ho pugem ser mai, puix a tot el que està passant s’ha de sumar la Gürtel, el Noos, la visita del Papa, la Formula 1, Terra Mítica, RTVV, VAERSA, etcètera, etcètera, etcètera. Que tothom tinga clar que els recursos són limitats i que els nostres líders han privatitzat el guany i ara socialitzen el deute. No ha estat una crisi ha estat una estafa.

Vergonya que no n’hi ha!!

PS: Farà cosa d’uns mesos vaig coincidir pel carrer amb l’exalcalde de Xàtiva i expresident provincial. Lluïa un vestit ben elegant i un gran puro. Era Joe Pesci en Goodfellas o en Casino. No tinc dubtes que la propera pel·lícula de mafiosos de Martin Scorsese la faran a ca nostra.