Les biblioteques escolars

Els valencians som una de les famílies d’homínids amb un dels corpus legislatiu més desmesurats. Si ens referim al patrimoni documental puguem afirmar sense por a badar que traguem punta puix tenim una llei de patrimoni valencià, una llei d’arxius, una llei de la música valenciana i inclús una llei de biblioteques. Ara bé, al meu parer, potser sobra legislació i manca una política patrimonial coordinada, potenciada, ben finançada i dotada amb personal i recursos.

Un clar exemple són les biblioteques escolars. Entitats públic vinculades als centres docents però que van un poc per lliure. Certament existeix una Ordre per regular el fomentde la lectura i un Pla director pera l’elaboració de plans de foment de la lectura, però la ferramenta de catalogació el Lliurex X BPM deixa prou que desitjar. Seria preferible que les biblioteques escolars romangueren sota l’aixopluc de la Xarxa de lecturaPública Valenciana (XLPV), al temps que la conselleria tingués una àmplia plantilla de tècnics que resolgueren els dubtes i feren els aclariments pertinents a tots els membres de la comunitat bibliotecària. Així en aquesta comunitat unitària i digital confluirien totes les entitats públiques que gestionen fons bibliogràfics a nivell municipal, provincial i autonòmic. Ço és, un únic sistema integrat de gestió bibliotecària a nivell de País Valencià.

Des d’aquest raconet del ciberespai sols em resta donar el meu suport a tots els docents que fan mans i mànigues per dur endavant projectes de gestió bibliotecària i d’animació lectora en llurs centres. Especialment agrair la paciència que els mestres del CEIP Comte de Salvatierra de Fontanars dels Alforins han tingut al llarg del curset que hem realitzat d’Informatització i dinamització de la biblioteca escolar. Gràcies amics. Moltes gràcies per tot. Ha estat una gran experiència compartir aquest mes de novembre amb vosaltres en la meravellosa terra de l’Alforí.

Conferència sobre Paco Esteve a Muro

Potser dintre del vast repertori de la música festera, la producció musical del murer Francisco Esteve Pastor (1915-1989) és una de les que més descolla. Fet i fet Paco Esteve ha esdevingut en un dels compositors més reconeguts i valorats dintre del panorama compositiu morocristià i bandístic del darrer terç del segle XX.

El darrer 2014 s’acomplia el vint-i-cinquè aniversari de la desaparició del mestre. És per aquesta efemèride que la Unió Musical de Muro li ha dedicat un ample ventall d’actes entre xerrades, meses redones, concerts i l’enregistrament d’un CD monogràfic.

Ara toca analitzar una part del seu dens catàleg compositiu. En concret l’historiador Frederic Oriola Velló i el director Rafael Garcia Vidal reflexionaran sobre “Els pasdobles d’Esteve a l’Associació Sant Jordi”. L’objectiu de la present comunicació és intentar fer una panoràmica de la seua aportació musical a partir de l’anàlisi dels pasdobles premiats al Concurs de Composició organitzat per l’Associació Sant Jordi d’Alcoi. En concret: La Plana de Muro (1^er. Premi 1973), Eduardo Borrás (2º Premi 1973), Brisas de Mariola (1^er. Premi 1976), Homenaje (2º Premi 1979), Tayo (1^er. Premi 1983) i L’Alcoià (1^er. Premi 1986). Una obra definida per José Rafael Pascual Vilaplana com “una música ben feta, música nascuda des de l’art i des de l’ofici; música que en sap d’emoció, de sinceritat i de senzillesa: la grandesa de la humilitat”.

Per tant vos fem a tots partícips d’aquest esdeveniment que tindrà lloc el proper divendres 16 de gener, a les 20,30 hores a la seu de la Unió Musical de Muro. I a més d’entrada lliure pel que no vos ho podeu perdre!!

La memòria oblidada

Les societats musicals representen un dels trets associatius més representatius del País Valencià, sent-ne un element identitari de la nostra col·lectivitat. Tant és així, que segons dades de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), existeixen cinc-centes trenta-vuit societats musicals, dues-centes quaranta-vuit escoles de música, y dues-centes setanta-sis escoles d’educands, sent un moviment conformat per més de mil músics federats, setanta mil alumnes i dos-cents mil socis

Però si aquestes són les dades globals que conformen el nostre moviment, paga la pena recordar un actiu que tradicionalment ha passat desapercebut pels historiadors i musicòlegs, com és el de la gestió del patrimoni documental que estes entitats han creat durant llur trajectòria històrica.

D’aquest mode, trobarem una variada gamma de documents, els quals podem agrupar en tres famílies, com són els arxivístics (documentació administrativa i històrica), les col·leccions musicals (ço és, les partitures), i finalment, la resta de béns culturals (col·leccions diplomàtiques, fotogràfiques, organològiques,...).

Aquest serà el motiu que ens ha dut a realitzar la present aportació, titulada “La memoria olvidada: Reflexiones sobre la gestión del patrimonio documental en las sociedades musicales valencianas”, que podeu trobar a la revista Nassarre: Revista Aragonesa de Musicología, publicada per la Institución Fernando el Católico, entitat dependent de la Diputació Provincial de Saragossa, i que aprofitem per compartir amb tots vosaltres.