La “Cosa Seua”

Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu… De fa dies he decidit reduir el consum d’informatius i magazins d’opinió política, perquè de veure el sainet dels amics populars se'm regiren els budells.

Que si han dissolt el grup de l’ajuntament de València, que si Marcos Benavent l’exionqui dels diners, que si CIEGSA, que si IMELSA, que si la Diputació,... Un gran espectacle berlanguià exemple de com funcionava la gestió pública a la Valencia del Cid.

Ara podem posar el crit al cel, arrancar-nos les vestidures i fer com si no sabérem res, quan era públic i notori del modus operandi d’aquest senyors. Als valencians se’ls han furtat els diners a mans plenes. Una corrupció institucionalitzada i un sistema caciquil ha estat el que ha predominat en esta terra.

No caben el llistat interminable d’escàndols que han liderat els nostres dirigents. No som conscients, ni crec que ho pugem ser mai, puix a tot el que està passant s’ha de sumar la Gürtel, el Noos, la visita del Papa, la Formula 1, Terra Mítica, RTVV, VAERSA, etcètera, etcètera, etcètera. Que tothom tinga clar que els recursos són limitats i que els nostres líders han privatitzat el guany i ara socialitzen el deute. No ha estat una crisi ha estat una estafa.

Vergonya que no n’hi ha!!

PS: Farà cosa d’uns mesos vaig coincidir pel carrer amb l’exalcalde de Xàtiva i expresident provincial. Lluïa un vestit ben elegant i un gran puro. Era Joe Pesci en Goodfellas o en Casino. No tinc dubtes que la propera pel·lícula de mafiosos de Martin Scorsese la faran a ca nostra.

Sobre les oposicions

Per fi a arribat el dia d’encetar el Summer time i donar per tancades les Oposicions País Valencià 2015. Són sempre injustes aquestes proves on inverteixes temps, esforç i diners sense cap tipus de seguretat, com una espècie de loteria on el caos es burla en la teua cara.

Ara bé, més enllà de la problemàtica vinculada a l’atzar, lo de València no té nom. Començàrem fent tard perquè alguna ment preclara havia posat més gent de la que cabia al complex formatiu de Xest. L’entrada es convertí en un coll de botella col·lapsat per opositors histèrics que omplien la carretera a Madrid, caminaven per la via i corrien histriònics serra amunt per cercar les aules on anava a ser l’examen. Sort que els tribunals retardaren l’hora d’inici, perquè sinó....

És sarcàstic veure com se’ns exigeix la coneixença i l’ús de les Noves Tecnologies i les TIC’s, però tota la informació que rebem és analògica. Ço és, si vols saber res visita religiosament el tauló d’anuncis. Està clar que la nostra autonomia bananera no és comparable a les europees catalanes o basques, però les plataformes informatitzades ja són realitats en Aragó, Múrcia o Castella la Manxa, però no ací. Estic convençut que per culpa del pancatalanisme obsessionat en furtar-nos la paella, l’organisme pertinent no ha pogut encara solventar eixe xicotet entrebanc. Ni eixe ni tampoc l’altre, aquell que estipula que qualsevol tràmit telemàtic es faja en l’Explorer, perquè si ho gestiones en qualsevol altre navegador et quedes com la nòvia de Pinet amb la cara llavada i el monyo fet.

Altre element interessant és allò dels idiomes. Puntuen els idiomes sí, però no aquells anteriors a no sé quina data, puix aquells no sé per quin arcà misteri no són vàlids. Al temps que els has de dur amb el corresponent certificat adjunt amb la traducció jurada perquè l’òrgan responsable encarregat puga entendre sense entrebancs que en llengua anglesa B2 equival al català B2.

Finalment no podem acomiadar aquesta breu reflexió sense citar allò tant valencià com és la Crida. Tothom té l’obligació d’estar-hi a punta de matí a l’hora convocada perquè et criden, perquè diguen el teu nom i et manifestes. Si en eixe moment no estàs ja pots oblidar-te de tot el procés. Després d’aquest moment místic ja pots tranquil·lament cercar una ombria i esperar les interminables hores d’angoixa i calor que queden fins que entres a llegir, defensar o entregar papers.

Enhorabona als amics que heu acabat tot el procés i més encara a aquells que traureu una de les pírriques places. A la resta, doncs a l’altra. Diuen els que ho han passat que açò és una prova de fons!!

PS: Un apunt pel tribunal, un deu, de veres. Un grup de professionals pròxims i atents amb els opositors, qui malgrat les situacions personals i acadèmiques han demostrat que eren, abans que res, persones i companys!!!

El guirigall de les poltrones

Serà que no sóc d‘aquest món, puix tinc seriosos entrebancs per entendre els misteris arcans de la ciència política. Joaquinet diu que la culpa és de Moniqueta mentre Moniqueta culpa a Joaquinet i entre uns i altres casa per agranar.

Tot semblava mig enllestit acabades les eleccions, on sota l’aixopluc de la Universitat de València, s’albirava un pacte sociovergent que posés ordre als despropòsits creats per els lustres del govern dels estimats líders. Inclús s’havia arribat a acordar un programa comú. Però a la tierra de las flores, la luz y el amor eixos romanços semblen de totes-totes que van contra el destí natural del poble valencià. Ara la guerra d’egos i d’estructures de partit fa trontollar la correlació de forces a la Generalitat Valenciana, les Diputacions i els Ajuntaments del nostre País.

Sembla que allò que teoritzà el professor Jaume Vicens Vives sobre la tradició pactista no és efectiu a ca nostra. Bé d’aviat veurem com acaba el sainet perquè al final la culpa de l’obrer que ho fet de mala gana!!!

PS: El Dicionari Alcover-Moll dixit: Pacte, del llatí pactum, acord o conveni solemne entre dues o més persones.