Serà que no sóc d‘aquest món,
puix tinc seriosos entrebancs per entendre els misteris arcans de la ciència
política. Joaquinet diu que la culpa és de Moniqueta mentre Moniqueta culpa a
Joaquinet i entre uns i altres casa per agranar.
Tot semblava mig enllestit
acabades les eleccions, on sota l’aixopluc de la Universitat de València, s’albirava
un pacte sociovergent que posés ordre als despropòsits creats per els lustres
del govern dels estimats líders. Inclús s’havia arribat a acordar un programa
comú. Però a la tierra de las
flores, la luz y el amor eixos romanços semblen de totes-totes que van
contra el destí natural del poble valencià. Ara la guerra d’egos i
d’estructures de partit fa trontollar la correlació de forces a la Generalitat
Valenciana, les Diputacions i els Ajuntaments del nostre País.
Sembla que allò que teoritzà el
professor Jaume Vicens Vives sobre la tradició
pactista no és efectiu a ca nostra. Bé d’aviat veurem com acaba el sainet perquè al final la culpa de l’obrer que ho fet de
mala gana!!!
PS: El Dicionari Alcover-Moll
dixit: Pacte, del llatí pactum, acord
o conveni solemne entre dues o més persones.
