La memòria oblidada

Les societats musicals representen un dels trets associatius més representatius del País Valencià, sent-ne un element identitari de la nostra col·lectivitat. Tant és així, que segons dades de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), existeixen cinc-centes trenta-vuit societats musicals, dues-centes quaranta-vuit escoles de música, y dues-centes setanta-sis escoles d’educands, sent un moviment conformat per més de mil músics federats, setanta mil alumnes i dos-cents mil socis

Però si aquestes són les dades globals que conformen el nostre moviment, paga la pena recordar un actiu que tradicionalment ha passat desapercebut pels historiadors i musicòlegs, com és el de la gestió del patrimoni documental que estes entitats han creat durant llur trajectòria històrica.

D’aquest mode, trobarem una variada gamma de documents, els quals podem agrupar en tres famílies, com són els arxivístics (documentació administrativa i històrica), les col·leccions musicals (ço és, les partitures), i finalment, la resta de béns culturals (col·leccions diplomàtiques, fotogràfiques, organològiques,...).

Aquest serà el motiu que ens ha dut a realitzar la present aportació, titulada “La memoria olvidada: Reflexiones sobre la gestión del patrimonio documental en las sociedades musicales valencianas”, que podeu trobar a la revista Nassarre: Revista Aragonesa de Musicología, publicada per la Institución Fernando el Católico, entitat dependent de la Diputació Provincial de Saragossa, i que aprofitem per compartir amb tots vosaltres.

Això del Levante...

Paga la pena dir com, cada cop que escolte a l’oratge dels canals espanyols això de “el tiempo en el Levante”, la veritat se m’aborrona la pell i se’m para la saliva a la gola. 

És curiós, però malgrat el pas dels anys, les paraules de Joan Fuster sobre aquest assumpte segueixen estant ben vives, perquè què costarà emprar el gentilici valencià, si no és per ocultar, enterbolir o negar la nostra identitat. I que més dona, que el Consell Valencià de Cultura emetés un dictamen al respecte l’any 1996 desaconsellant el seu ús¿? 

Ara bé, la cirereta del cas la trobem quan hom empra lo del Levante per casar al País Valencià amb la regió de Múrcia. Això sí que és un obra mestra d’hipocresia jacobita. Perquè donar el temps per Euskal Herria o els Països Catalans és un atemptat contra l’article 145 de la sacrosanta Constitució, però unir de facto aquestes submises autonomies, no és motiu de cap polèmica... Ai quants en manté la farina, i ella fina que fina!!

 
 
PS: Bona diada i millor cadena humana pels amics d’enllà el Sènia!!! Les dates de la vergonya: 25 d’abril de 1707, 11 de setembre de 1714 i 2 de juliol de 1715!!!

Propera presentació en Atzeneta!!!

I seguint l’estel en la difusió de El mirall pautat, vos informem com el proper diumenge 8 de setembre estarem en Atzeneta d’Albaida, en un marc incomparable, com és el de la XXXVI Festa de les Danses de la Vall d’Albaida. La veritat és, que l’aplec de danses tradicionals de la nostra comarca, és d’eixos esdeveniments que donen bonhomia i es fan de voler.

El dia gran de la festa serà el proper dissabte 28 de setembre, però ara col·laborarem en la presentació de la diada. Aixina a les 19 hores en el Centre Sociocultural, es presentarà l’audiovisual i el llibre-revista realitzat pel Grup de Danses “La Lligassa” d’Atzeneta, posteriorment realitzarem la presentació del nostre treball, i tancarà la vesprada la inauguració de l’exposició fotogràfica referida als aplecs dansaires al Museu de les Artesanies.

Mentre el dissabte 28 serà la diada, on ballaran els grups de l’Olleria, Bèlgida, Castelló de Rugat, Bocairent, el Palomar, Benigànim, Albaida. Ontinyent, Fontanars dels Alforins, Agullent, Montaverner, la Pobla del Duc, Quatretonda, Bellús i Atzeneta d’Albaida, a més de comptar amb la participació com a convidat del grup d’Ibi.

Vos esperem!!!