dijous, 17 de setembre del 2015

Recomanem: Biblioteca Teologia València



Volem donar a conèixer un nou recurs web que ens ha sorprès, pel que aprofitant l’avinentesa li dediquem un breu post. Es tracta d'una nova finestra al ciberespai que la biblioteca de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València ha creat sota el nom de Biblioteca Teología Valencia.

Aquesta institució acadèmica arrancà el 23 de gener de 1974. Ara bé la custòdia dels seus fons té una procedència ben diversificada. Des del nucli primigeni del temps de l’arquebisbe Fabian y Fuero quan el 1790 creà el Seminari Conciliar de València, a donacions d’institucions i persones físiques que han provocat que aquest centre siga un referent en la investigació de la filosofia, la teologia i les humanitats al cap i Casal.

Actualment es troba en un procés de modernització i d’implementació de les noves tecnologies i les TIC’s, puix l’actual marc 2.0 obri una possibilitat sense precedents per posicionar-se i donar-se a conèixer. Entre els canvis que s’han implementat destaca la creació d’un blog i d’una pàgina de facebook, al temps que l’accés on line als fons del catàleg s’han millorat amb el novell OPAC.

Una sèrie de transformacions tecnològics per donar a conèixer aquesta institució cultural, ubicada al bell mig de la ciutat de València, que vos convidem a visitar.
 


divendres, 4 de setembre del 2015

Portuguejant


Fa anys que conte el temps en cursos i no en anys. L’any comença en setembre i no pas en gener. Retorne a matinejar i a maleir el despertador, mentre he de reeducar la carn per estar amb la mirada fixada a la pantalla de l’ordenador implementant codis alfanumèrics.

Les vacances devenen fotografies digitals emmagatzemades al si de la pertinent carpeta i el sabor dels pastels de Belém s’esvaeix del paladar. Certament la setmana portuguesa ha estat una gran experiència i aquest Estat peninsular i atlàntic tot una sorpresa. El periple pels principals indrets turístics m’han deixat força embadalit puix les imatges de Bathala, Coimbra, Sintra o Lisboa resten enregistrades en el subconscient.

Curiós el fet del plurilingüisme de la majoria dels lusitans amb els que ens vàrem topar. Curiós també el fet que a les televisions, series i films, es projecten en versió original subtitulada. I el més curiós, veure sense entrebancs el Canal 24 Hores de la Televisió Española no com a mostra de panhispanisme sinó com a riquesa cultural. A casa nostra eixes coses tan cosmopolites no passen. Ací tanquen radiotelevisions públiques i s’acusa d’imperialisme el fet de visualitzar per exemple TV3. Ara bé, també és cert que aquest trosset nostre és la perifèria de la civilització occidental.
  
Una gran experiència la portuguesa. Amb desig de retornar aviat per perdrem pels carrers lisboetes, demanar pingados, estar obrigado o descobrir els fados... M’acompanyes¿?¿?