Veus tu que bé que no n’hi ha dos sense tres, ni quatre, cinc o infinit. Ahir 11 de setembre, dia de festa grossa i nacional a Catalunya, mentre els carrers de la ciutat Comtal s’omplien d’estrelades i persones que demanàvem la independència i el poder ser un nou Estat europeu, a la capital del Reino, el Congreso votava la ILP “Televisió Sense Fronteres”. I aquesta acabà com tots podíem pensar, retornant al calaix.
En el seu dia fou el PSOE al poder, qui aturà la tramitació a la mesa, mentre el PP amb l’actual ministre de l’interior defensaven que s’havia de votar. Ara que la proposició arribava a les Corts, es bescanvià la truita, i el PSOE votà a favor mentre el PP al·legà que ara el forn no està per mones, que és massa car i l’espai radioelèctric està ple. Molt bé, molt bé, al remat, entre uns i d’altres casa per agranar.
D’ací dos conclusions queden clares; la primera, que a Barcelona es veja Canal 9 o la TV3 a València, sembla de totes-totes un greu problema per la unitat d’Espanya. Mentre la segona, que PSOE i PP no tenen vergonya, i ambdós tenen ben clar que no volen que haja llibertat televisiva en el segle XXI, menys mal que encara ens queda internet, i encara no ens l’han fregida. No pas com els estimats amics de Telefónica i Imagenio que de hui per demà ens tallaren totes les autonòmiques, sense dir ni pruna, suposem que pel bé de la nostrada i estimada unidad nacional.
Des d’ací sols donar les gràcies, molt bé. Ara ja estem més tranquils i les forces jacobites de l’Estat segueixen amb la seua lògica, malgrat que dirigents populars com Fabra o Fernández Díaz digueren el que digueren, ja se sap qui diu que sí diu que no, i nosaltres els valencians ja som afortunats, puix som l’enveja d’Espanya i Europa, la tierra de las flores, de la luz i del amor, i a més som plurilingües, oi que sí Molt Honorable president!
