Eleccions

Finalment ens acostem sense dilació a les eleccions municipals i autonòmiques del proper diumenge. I sembla clar que de totes-totes alguna cosa canviarà al Consell i la Generalitat després de quatre lustres on els líders han ostentat el poder omnímode.

La ciència demoscòpica pronostica la fi del seu poder absolut. Ara bé falta saber com quedarà la cosa per gràcia dels vots, les abstencions i la llei d’Ohm. Desconeguem si tindrem un nou Pacte del Pollastre a la dreta o un tripartit d’esquerres valencianista. Pot ser tot acabe com el Rosari de l’Aurora amb un poti-poti de sigles que l’únic que generarà serà inestabilitat i desconfiança en esta terra assolada pels gestors balafiadors de la cosa pública. 

Qui entre a governar que es lligue les espardenyes, perquè es trobarà els calaixos plens de factures. La gran herència dels líders: atur, corrupció i deutes. La fallida econòmica d'un terrotori escorxat.

Les eleccions i l’oxímoron de la Llei de senyes

Cavallers, ja estem en vespres d’eleccions i els carrers del nostre xicotet país s’omplin de màquines asfaltadores i paletes que a corre-cuita refan aceres i paviments de l’espai públic. En el marc d’aquesta voràgine els líders, als quals les enquestes demoscòpiques els fan la guitza, han tret la seua carta estrela. Eixa que mai els decep i sempre els permet rascar vots.

Fet i fet aquest mes d’abril, hem pogut presenciar com de nou s’han embolcallat amb la senyera per aprovar en solitari l’oxímoron de la Ley de señas de identidad. Tot un despropòsit i una gran lloa a la visió regionalista, casposa i pseudofolklòrica que els nostres amics tenen del País Valencià.

Gràcies a aquesta nova aportació a la història de la legislació universal, els sacrosants símbols de la pàtria blavenciana queden protegits. D’entre tots ells el més divertit és el reconeixement de la llengua valenciana i els seus usos, de conformitat amb la tradició històrica o popular. Mentre em pregunte això com lliga amb els atacs a la llengua, al decret del plurilingüisme monolingüe, al tancament de RTVV o a la reducció d’hores de valencià en l’ensenyament. La resta de senyes, també podrien ser amplament comentades en la contradicció intrínseca entre el que es predica i el que es fa amb elles.

Una gran norma aquesta, que no compta amb el suport de cap partit de l’oposició, ni de les universitats públiques i privades, ni tant sols del Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ara bé que inclou a les històriques entitats secessionistes, Lo Rat Penat i la Real Academia de Cultura Valenciana al sí de l’Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià. Una entelèquia que a mode de Sant Ofici vetlarà per la puresa identitària del poble blavencià. Ço és, si detecta cap alè de pancatalanisme, aleshores nyas, fora subvencions!!

 

PS: No tinc cap mena de dubte que el proper pas deuria ser la modificació del Codi Penal per condemnar el catalanisme com a apostasia i heretgia. Tic-tac, tic-tac, tic-tac...

Recomanem: Alba 25

El darrer dijous 26 de març el Museu d’Arqueologia d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida, acollia la presentació del darrer número d’Alba: revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida. Sempre és un goig i un bon símptoma de cultura política que l’ajuntament d’Ontinyent, malgrat els estralls de la crisi, segueixca duent endavant aquest projecte sota la direcció del doctor Vicent Terol Reig.

Potser Alba és una de les publicacions científiques més importants no sols de la Vall d’Albaida, sinó de totes les Comarques Centrals del País Valencià. Un exercici d’erudició i d’investigació que intenta aportar saber a tots els camps de la República de les Ciències, sempre des de la senzillesa i el conreu de la llengua. Un gran producte per dignificar la nostra llengua eternament minoritzada i un bon exemple per demostrar com el català de València, també serveix per parlar d’història, arqueologia o biologia.

En aquest número, el vint-i-cinquè, hom trobarà els treballs: “Frares, frarots, pans de llop i Margarides de frare” de Josep enric Oltra Benavent; “El museu de Ciències Naturals del col·legi La Concepción d’Ontinyent” de José Antonio Morelló Albert; “El vas campaneiforme a Bocairent i la capçalera del riu Vinalopó” de Josep Pascual Beneyto; “El Trienni Liberal a Ontinyent (1820-1823)” de Francesc Ferrero Torró; i finalment “El treball forçat a la Vall d’Albaida (1938-1947)” de Josep Màrius Climent Prats.

Per concloure, sols resta agrair a la direcció de la revista haver dedicat en el pertinent apartat de Ressenyes i notícies cinc cèntims a les publicacions En clau de festa i El mirall pautat. Fruïu de la revista amics!! 

La música fallera dels anys vint i trenta

Amb unes falles ben remullades han finit les grans panatenees del poble valencià. Dies d’excessos en tots els sentits, d’olor a fregida de bunyols i de pólvora cremada, de carrers arremolinats de turistes curiosos, falleres empolainades i percussionistes histriònics. Se’ns dubte un dels moments climàtics del Cap i Cassal.

Ara bé no és el meu objectiu fer una crònica d’aquesta celebració, sinó en realitat donar a conèixer el darrer número de la Revista d’Estudis Fallers. Aquesta es tracta d’una publicació ben interessant que cada any trauen endavant els amics de l’Associació d’Estudis Faller (ADEF). En les seues pàgines s’acosten a tots els aspectes que composen el món faller com la història de la festa, dels artistes, de les vestimentes, dels monuments i com no pot ser d’altra manera, de la música que l'acompanya.

En el número d’aquesta convocatòria, hom podrà trobar l’article titulat “La música fallera durant els anys vint i trenta”, puix aquestes dècades van suposar un important moment de transformació de les falles. En ell destacà la participació de les bandes de música que visitaven la ciutat procedents del seu hinterland i que acompanyaven els diferents actes festius, així com els novells concursos bandístics que començaren a organitzar-se al si de la festa.

Amb el desig que tothom haja passat unes excel·lents festes i malgrat l’oratge, ens endinsem a corre-cuita cap a la primavera valenciana.