Recomanem: Rondalles de la Vall i del Vell

Certament aquesta publicació sé de bestreta que no és una novetat editorial. Més bé aquest post arriba tard i a mala hora, puix fa temps que deuria d’haver-li dedicat cinc cèntims a aquest projecte on hi vaig col·laborar, animat per un dels seus coordinadors, Pep Estornell.

El llibre és una meravella, farcit amb més de cinquanta rondalles arreplegades a la Vall d’Albaida i les comarques circumdants. Un treball que naixé des del departament de valencià de l’IES "Manuel Sanchis Guarner" de Castelló de Rugat i fou editat per la Caixa d’Ontinyent. Al que cal afegir com en el transcurs de la seua vida ha aconseguit dos guardons, el XXXV^é Premi Baldiri Reixac el 2013 i el XX^é Premi Benicadell el 2014.

Una gran col·lecció rondallística. Un magnífic exemple d’obra coral que combrega la vessant literària amb la pedagògica. Un bon exercici on la tradició oral de les comarques centrals queda fossilitzada per l’esdevenidor.

Per finir sols em resta suggerir-vos que aquest és un regal perfecte per demanar-lo en les festes de Nadal i Reis que ja tenim tocant-nos a la porta, puix en cap biblioteca deuria mancar. Un llibre (parafrasejant a l’amic Estornell) per seguir fent poble, seguir fent comarca, seguir fent país. Seguir rondallant!!

Les biblioteques escolars

Els valencians som una de les famílies d’homínids amb un dels corpus legislatiu més desmesurats. Si ens referim al patrimoni documental puguem afirmar sense por a badar que traguem punta puix tenim una llei de patrimoni valencià, una llei d’arxius, una llei de la música valenciana i inclús una llei de biblioteques. Ara bé, al meu parer, potser sobra legislació i manca una política patrimonial coordinada, potenciada, ben finançada i dotada amb personal i recursos.

Un clar exemple són les biblioteques escolars. Entitats públic vinculades als centres docents però que van un poc per lliure. Certament existeix una Ordre per regular el fomentde la lectura i un Pla director pera l’elaboració de plans de foment de la lectura, però la ferramenta de catalogació el Lliurex X BPM deixa prou que desitjar. Seria preferible que les biblioteques escolars romangueren sota l’aixopluc de la Xarxa de lecturaPública Valenciana (XLPV), al temps que la conselleria tingués una àmplia plantilla de tècnics que resolgueren els dubtes i feren els aclariments pertinents a tots els membres de la comunitat bibliotecària. Així en aquesta comunitat unitària i digital confluirien totes les entitats públiques que gestionen fons bibliogràfics a nivell municipal, provincial i autonòmic. Ço és, un únic sistema integrat de gestió bibliotecària a nivell de País Valencià.

Des d’aquest raconet del ciberespai sols em resta donar el meu suport a tots els docents que fan mans i mànigues per dur endavant projectes de gestió bibliotecària i d’animació lectora en llurs centres. Especialment agrair la paciència que els mestres del CEIP Comte de Salvatierra de Fontanars dels Alforins han tingut al llarg del curset que hem realitzat d’Informatització i dinamització de la biblioteca escolar. Gràcies amics. Moltes gràcies per tot. Ha estat una gran experiència compartir aquest mes de novembre amb vosaltres en la meravellosa terra de l’Alforí.

París

Aquesta setmana era el meu desig escriure un post per concelebrar la festivitat de tots els músics, però els atemptats de París la veritat ens han somogut l’ànima.

La barbàrie ens genera en el bell mig d’occident una sensació agra de por i histèria. Sense anar més lluny esta setmana al rodalies que em condueix al Cap-i Casal pujà en Carcaixent o Alzira un musulmà. Un home de mitjana edat amb la característica barba llarga i vestit amb pantalons bombatxos, thobe o túnica blanca i barret o taquiyah. L’home sols volia sentar-se, però des del mateix moment en què entrà al tren es féu el silenci. Tothom el mirava de reüll quan caminava vagó amunt i avall cercant un seient lliure. Al remat trobà un racó on acomodar-se mentre seguíem observant-lo amb certa atenció irracional, al temps que el rodalies feia camí sota l’alba del novell dia.

Aquest tipus d’assassinats ens generen força angoixa i ens demostren com de vulnerables som. Aquests terroristes gihadistes no paren de fer barbaritats ben regrosses i no tinc cap mena de dubte que acabaran cuits en napalm i fòsfor blanc gràcies l'aliança de les superpotències militars. Ara bé em preocupa que el pànic comence a calar en l’ànima d’occident i ens endinsem cap a una realitat distòpica i orwelliana, on en nom de la seguretat, se’ns puguen retallar les llibertats.

Amics meus, em dol París!!.

PS: Passeu bona festivitat de Santa Cecília tots els músics i fruïu de la bellesa de viure la vida amb melodies, harmonies, bemolls i sostinguts. Vivons la musique mes amis!!