dissabte, 6 de febrer del 2016

Barcelona



Fa un parell de setmanes vaig decidir aventurar-me a descobrir Barcelona. Feia anys que tenia aquesta assignatura pendent i en un exercici de coneixença em vaig plantar en un Talgo a la Ciutat Comtal. Dos eres les premisses bàsiques: visitar les Rambles i passejar pel parc Güell. I paga la pena dir que m’embadalí.

Perdre’s pel barri Gòtic a l’aixopluc de la Catedral i del Palau Reial. Vagar amunt i avall per Montjuïc als peus del Museu Nacional de Catalunya i de la Ciutat Olímpica. Visitar les restes arqueològiques del Born i camejar pel parc de la Ciutadella. Contemplar la Sagrada Família i fer-se selfies sota l’Arc de Triomf i de l’estàtua de Cristòfol Colom van ser una gran experiència turística.

Certament la situació política de l’Estat, amb l’actual buit de poder, ha convidat a tindre aparcada la qüestió sobiranista catalana. Ara bé m’encuriosí contemplar el nombre desorbitat de senyeres i estelades que acaramullaven els carrers barcelonins. No vaig ataüllar cap finca que no lluís algun d’aquests símbols identitaris i reivindicatiu.

Llàstima que l’establishment econòmic i polític del nostre Estat no vulga entendre aquest assumpte. No tinc cap mena de dubte que si s’arbitrés una solució a la quebequàs o a l’escocesa l’assumpte es resoldria en favor dels sectors unionistes. Ara bé Madrid no és Londres ni Ottawa, pel que eixe plantejament dialogant és impossible a ulls dels governants que habiten la villa y Corte.

Certament una gran estada. Immillorablement acompanyat amb un dels millors guies que he conegut, qui amb paciència i temprança em descobrí una ciutat meravellosa. Tot un plaer.



dimarts, 2 de febrer del 2016

La “Cosa Seua”


Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d'ella governeu… De fa dies he decidit reduir el consum d’informatius i magazins d’opinió política, perquè de veure el sainet dels amics populars se'm regiren els budells.

Que si han dissolt el grup de l’ajuntament de València, que si Marcos Benavent l’exionqui dels diners, que si CIEGSA, que si IMELSA, que si la Diputació,... Un gran espectacle berlanguià exemple de com funcionava la gestió pública a la Valencia del Cid.

Ara podem posar el crit al cel, arrancar-nos les vestidures i fer com si no sabérem res, quan era públic i notori del modus operandi d’aquest senyors. Als valencians se’ls han furtat els diners a mans plenes. Una corrupció institucionalitzada i un sistema caciquil ha estat el que ha predominat en esta terra.

No caben el llistat interminable d’escàndols que han liderat els nostres dirigents. No som conscients, ni crec que ho pugem ser mai, puix a tot el que està passant s’ha de sumar la Gürtel, el Noos, la visita del Papa, la Formula 1, Terra Mítica, RTVV, VAERSA, etcètera, etcètera, etcètera. Que tothom tinga clar que els recursos són limitats i que els nostres líders han privatitzat el guany i ara socialitzen el deute. No ha estat una crisi ha estat una estafa.

Vergonya que no n’hi ha!!


PS: Farà cosa d’uns mesos vaig coincidir pel carrer amb l’exalcalde de Xàtiva i expresident provincial. Lluïa un vestit ben elegant i un gran puro. Era Joe Pesci en Goodfellas o en Casino. No tinc dubtes que la propera pel·lícula de mafiosos de Martin Scorsese la faran a ca nostra.

dimecres, 13 de gener del 2016

Serà ara el moment de la reciprocitat?


Torna-li la trompa al xic… La cançoneta ve a conte per les noves notícies de reunions i estudis tècnics per veure la viabilitat per rebrer al País Valencià les senyals de TV3 i d’IB3.

Sembla mentida que en ple segle XXI i en el marc de la revolució tecnològica, encara seguim reflexionant sobre el sexe dels àngels i de si a casa nostra podem/devem rebrer determinades senyals televisives. Ho trobe surrealista i paradigmàtic que seguim debatent sobre aquest assumpte. Puix si tots els habitadors del Regne d’Espanya hi som ciutadans, on radica el problema moral, ètic o metafísic en què pugem veure tots els canals autonòmics d’aquest Estat peculiar nostre?

Més enllà, si una sèrie de territoris comparteixen una mateixa llengua, per què no poden compartir senyals audiovisuals i incrementar així la riquesa lingüística i cultural. I si hom no ho vol veure-los, en no sintonitzar la graella televisiva a la banda de fora! Però en aquest món sembla que allò que per a uns és obvi, per a d’altres és una barbaritat.

Esperem que tot es resolga en positiu, al temps que ben aviat també tingam uns mitjans audiovisuals públics, de qualitat i en català de València que serveixin per vertebrar el nostre territori. Però ja vorem!