dimarts, 30 d’octubre del 2012

Però, què és “Temps de músics i capellans”?


Aquesta és una pregunta que molts de ben segur s’han plantejat, ço és, quina relació existeix entre l’església i la música.

Val a dir com hui per hui, la força en aqueta doseta és molt minsa, però pel que fa a la societat valenciana del trànsit del dinou al vint, sí en tenia molta. Cal tenir present com les esglésies han estat un lloc tradicional de formació musical fins al desenvolupament dels conservatoris i les escoles de música. L’església era la que organitzava el cicle laboral i el festiu, sent a més la que establia festivitats, advocacions i d’altres celebracions que portaven adjuntes l’ús de la música.

Fet i fet les implicacions en les relacions Estat/ Església de la contemporaneïtat, també afectaran de ple l’associacionisme musical valencià. Per tant, no hem de caure en això tant nostrat com són els prejudicis. Prejudicis pel títol, la llengua o el tema estudiat, puix la realitat és complexa i en ella tot queda lligat. Els grans músics valencians del passat composaven indistintament música orquestral, lírica, bandística i religiosa, per a mostra Salvador Giner Vidal, un dels protagonistes de les pàgines del present treball.

Així que per a saber-ne més no dubtes en visitar l’enllaç "Temps de músics i capellans" o millor encara, adquirir el llibre.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Hui comença la distribució de “Temps de músics i capellans”



Aquest cap de setmana, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, celebra a les Alqueries la seua 44ª Assemblea General. Aquest esdeveniment va ser aprofitat per l’ens musical, per començar a distribuir el treball “Temps de músics i capellans”.

Aquest llibre malgrat haver estat presentat el  4 de novembre de 2011 a la Vila Joiosa, no havia estat distribuït. Els problemes de caixa arrossegats per l’entitat, a causa dels impagaments de la Generalitat Valenciana, així com els logístics derivats de l’actual crisi socioeconòmica, havien fet que la Junta encapçalada pel president Josep Francesc Almeria el demorés.

Però hui, per fi, comença el periple de “Temps de músics i capellans”, un treball que pretén traure aigua clara a les relacions bastides entre l’església catòlica i el moviment musical valencià durant el primer terç del darrer segle, el qual a més, posa l’accent sobre la situació de com queden les bandes de música en aquesta dicotomia.

Segons informació de la pròpia Junta, la distribució del treball, que no serà comercial, comença hui amb l’entrega d’exemplars a les societats musicals, càrrecs directius i representants polítics, per a continuació repartir-los a la xarxa d’universitats, conservatoris, centres especialitzats, i la Xarxa de lectura pública valenciana.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Noves presentacions de “El mirall pautat”




Durant aquesta tardor, estan preparades una sèries de presentacions de “El mirall pautat”. Al respecte, ja podem informar de les que es duran a terme el proper dijous 8 de novembre al Conservatori d’Ontinyent realitzada gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), així com de la del divendres 30 de novembre que serà a la Biblioteca de Manuel.

D’altra banda, resten aparaulades però faltes d’ultimar la data, les presentacions al Conservatori d’Albaida, la Llibreria Ambra de Gandia, el Museu d’Etnologia de València i a la vila de Burjassot.

De totes les presentacions anireu sent-ne informats mitjançant el facebook, mailings i el present blog!!!

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Serendipitat



La serendipitat és un concepte ben curiós i interessant. Es tracta d’un neologisme encunyat per l’escriptor i polític Horace Walpole a mitjans del set-cents, i que prové del conte persa “Els tres prínceps de Serendip”.

Aquesta consisteix en el fet, de realitzar una troballa o un descobriment inesperat, mentre s’està cercant una altra cosa que res en té a veure. La serendipitat s’emmarca amb l’atzar i també, amb allò de la bona sort, ço és, estar on cal quan cal. És una variable incontrolable i capritxosa, però que s’ha de tenir present, i saber que existeix.

Al remat, és allò de cercar atentament una cosa i trobar-te’n un altra. Això passa molt, més del que podem pensar; passa en la història, en la ciència, en la literatura, i en l’amor.