De fa dies no em trac del cap una frase cèlebre, la qual cada dia em fa bullir més la sang. Aquesta fou feta pel ministre d’economia Cristóbal Montoro, en plena tronada electoral catalana el darrer novembre. En ella amb to desafiant i veu de xiulet, deia referint-se a dos dirigents polítics, “El que tiene que comparecer es el que tiene cuentas en Suiza no declaradas, ese es el que tiene que comparecer, pero no ante el Congreso de los Diputados, tiene que hacerlo ante la sociedad española”.
La frase en qüestió no té desperdici, és d’eixes per emmarcar-la en la paret, per lluir-la orgullós els dies de festa grossa, perquè un parell de mesos després, sols un pessic de setmanes a posteriori, bota la llebre del senyor Carlos Bárcenas, omplint-se tot de sobres amb diners B; apareixent vint-i-dos milions d’euros no declarats a Suïssa; emergint eternes llistes nominals amb pagaments que afecten presumptament als nostres líders; i etcètera, i més, i la cosa que no para.
Al respecte, cal no perdre de vista com el senyor Bárcenas, ja està clavat presumptament amb el sainet del Gürtel, i ara resulta que amb aquest, també. Aleshores el dubte, com quedem amb aquests diners suposadament negres que esquitxen als líders?. Ara què, davant de qui han de comparèixer?.
Però amics meus estem tots tranquils, que ací no passa res. Això sí, els nostres socis europeus ens miren bocabadats, mentre tots plegats esperem el rescat, la visita dels homes de negre, i ens ensorrem sense remissió. We have no future and no hope!!!
