El darrer agost
emergia al ciberespai el present blog, amb l’objectiu primigeni de donar a conèixer
el nouvingut treball El mirall pautat.
Però ja des del principi, a les seus pàgines començàrem a implementar nous
continguts, servint d’ençà de plataforma per publicitació d’altres llibres,
anunci d’esdeveniments i altaveu d’opinions.
A continuació, passem
a incorporar-hi una nova proposta de recomanacions de recursos que ens agraden,
ja siguen en format bibliogràfic, ja siguen en audiovisual o web. Fet i fet, comencem
amb la pel·lícula ¡Biba la banda!, dirigida
l'any 1987 per Ricardo Palacios. Una comèdia amb final feliç, ambientada en la
Guerra Civil i protagonitzada per algunes cares ben conegudes del cinema
espanyol com Alfredo Landa, Pepe Sancho o Antonio Ferrandis. En ella, es mostra
les peripècies i els desgavells d’un grup de músics militars nacionals, en les
vespres de la realització d’un important concert davant de les autoritats del
règim i els seus aliats europeu.
La pel·lícula, que
segueix una tònica humorista i presenta abundants llicències fílmiques, reflexa
també la vida en aquet tipus d’unitats, amb la combinació dels assaigs i els
actes castrenses, amb la seua participació al cicle festiu de localitats i la seua
vinculació amb les societats musicals civils. A més, ens retrata la sociologia d’aquestes
entitats, que agrupaven d’una banda músics que pretenien desenvolupar una
carrera professional ad hoc, front a
d’altres que cercaven en elles les seues avantatges.
Un film sense pretensions, apte per passar una bona estona, i a més, dels pocs ambientats en un entorn bandístic. I per concloure, un tastet, en concret del xantatge que el tinent Campos li fa al falangista Urquiza: O sea que no hay forma de convencerte. Entonces te contaré la historia de un musiquillo con mucha ambición, que se metió en el Ejército para tener un trabajo seguro, se hizo más rojo que nadie y dirigió bandas del Frente Popular. Pero cuando en su país se lió una ensalada de tiros, qué crees que hizo, desertar, luchar por su ideales, no, sobrevivir. Enmascaró su pasado, se apuntó a organizaciones patrióticas y consiguió dirigir bandas fascistas. En resumen, se hizo de derechas de toda la vida. (...) Un fotógrafo muy rojo, consiguió estas preciosidades que llegaron a mis manos por casualidad. Un mitin con Largo Caballero! Dirigiendo la banda puño en alto! Urquiza, besando a la Pasionaria!.
